Una altra proposta als Relats Conjunts
- Què deuen fer per allà baix?
- Tu no te'ls miris, que s'espavil·lin!
- És que no en fan ni una de bona!
- És el seu problema!
- Ens donaran la culpa a nosaltres... per no ajudar-los.
- És que no hi ha res a fer i són uns inútils, no col·laboren gens.
- Ho emboliquen tot.
- Ho espatllen tot.
- Si però ens tocarà el rebre, si no fem res. Quan el barbut s'enfada!
- Ens tocarà el rebre de totes maneres.
- Si, per més que fem no aconseguiríem tampoc millorar aquesta crisi.
- Doncs ja està! Vaga indefinida fins que es decideixin a col·laborar, ni que sigui una miqueta.
Molt aguda la conversa! Molt xulo, el relat ;)
ResponEliminaJa m'ho semblava a mi que al cel havia d'haver-hi vaga de braços caiguts...
ResponEliminaMolt bona aquesta conversa entre angelets. S'assembla al que volia fer jo, però acabo de canviar d'idea.
Molt original i ocurrent.
ResponEliminaJajajajaja "Tu no te'ls miris, que s'espavil·lin!"
ResponEliminaEeeeeeeep angeleeeets, que això no s'hi val, eh? :-))
No sé perquè però el meu relat també té aquest "optimisme" angelical! Com que encara no l'he publicat... ja m'ho rumiaré millor, o no! És que amb la cara paguen! Això de la vaga, és genial! molt bo! un petó!
ResponEliminaGenial!
ResponEliminaM'has arrancat el millor somriure del dia.
La portem clara doncs...
ResponEliminaCrisi o estafa...? Veïent que no hi ha cap banquer a la presó, deu ser que els seus àngels de la guarda no fan vaga...
ResponEliminaSalut.
onatge
molt bo, molt original. Estem sols!!!!!!... que Déu ens ajudi! :-)
ResponEliminaEi! serà que la crisi existeix realment? totes dues hi hem pensat en els nostres relats, si noia, tant si fan com si no fan, tenim tendencia a culparlos de tot.
ResponEliminaBona pensada.
Gràcies, Neo poeta.
ResponEliminaXexu, sí, home és tens un racó dalt del món assen de nosaltres i de tot! Quina barra!
Striper, gràcies!
Molt bé Assumpta, a veure si una mica de bronca el posa en marxa. Haurien de prendre model dels teus. Treballar per una bona causa! :)
Cèlia, A veure si la vaga també durarà eternament, com la resposta.
Nove Flors, encara que estiguin de vaga, al menys han fet una cosa bona.
Jordi, ja veus...
Onatge, de vaga estan, crec que tots... que no sigui que alguns s'han venut l'ànima al diable que també té els seus poders...
Bruixooleta, ens haurem d'ajudar mútuament!
Menta, gràcies per venir, els relats sempre són motiu de retrobaments.
Ostres! Si no tenim ni els àngels de banda, com ens en sortirem??? Si hem de confiar en els «totpoderosos» d'aquí baix, malament rai!
ResponEliminaMolt bo!! I tothom en vaga!
Mare meva, fins i tot la crisis és parlada al cel! jaja! Molt bon relat!
ResponEliminaEls banquers han renunciat als àngels. Creuen que amb els diner es pot fer tot. No dic que no hi hagi crisi, però estic una mica empatxat. M'he proposat l'exercici d'hevitar aquesta paraula que, de tant dirla, es deforma (per cert, te forma de forquilla i és de color blau).
ResponEliminamolt bo el relat...m'agradat (un incis perque no fas un dibuix dels angels ...va! que m'agraden molt els teus dibuixos...porfa)
ResponEliminaNúr, ens ho han dit ben clar, que ens espavil·lem!
ResponEliminaNymnia, és que de tant parlar-ne arriba a tot arreu!
David, de forquilla i de color blau? Em sembla que m'he perdut.
Mon, les figures humanes em queden fatal. Avui he provat de dibuixar el meu nét i l'he hagut d'esborrar. Però malgrat tot m'encanta provar-ho.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'agrada!
ResponEliminaSi elss fan vaga ...anem apanyats! ;9
Apanyadíssims! Joana.
ResponEliminaRenoi! arrivo un pel tard per el comentari.
ResponEliminaQuins angelets més espavilats.
Molt bé Carme !!
petons.
Ens han deixat solsssss !!! Bon relat, a aquestes hores del vespre sempre és d'agraïr un somriure ! i el dibuix un 10. Fins la propera !
ResponEliminaGràcies Núria, per principi, un comentari mai no arriba tard. És igual de benvingut el primer que l'últim. I f a la mateixa il·lusió, exactament.
ResponEliminaAssumpta crec que són més espavil·lats els gteus.
Me llevo un poco de este optimismo tuyo a prueba de problemas.Un beso
ResponEliminaHome un cop de mà per aquí baix no ens aniria malament , encara que siguem tant poc col·laoradors
ResponEliminanena, si tens més raó que un sant...company dels àngels, no?
ResponEliminaTere no estoy muy convencida que este post sea realment optimismo... que nos dejan tirados, eh?
ResponEliminaMireia, els haurem de convèncer, a verue si ens els gunayem altre cop!
Zel, a veure com ens ho fem, de fet crec que som molt s els que no hi comptàvem massa.
A veure si s'ho repensen i tornen a la feina, un cop de ma des del cel ens aniria força bé.
ResponElimina