Inventarem un temps,
que no tingui minuts
ni cap altra mesura
i que molt lentament
com un flor que es bada
ens pugui eixamplar l'ànima.
Un temps compartit
entre paraules i versos,
que escrivim o que llegim,
entre quietuds i silencis.
Un temps fora del temps
on els somnis seran possibles.
Un temps per passejar
sota el sol o la pluja
ran de mar o dels pins
on poder deixar oblidades
tota mena de solituds.
I aturar-nos a escoltar la vida.
Inspirat i dedicat a Barbollaire
i també al David,
que diu que li va que ni pintat ...
Et ving ajudar a inventar aquest temps ving depressa.
ResponEliminaBuf!!
ResponEliminaI jo ara què dic? què faig? què puc fer per agrair-te tanta bellesa en aquestes paraules?
Dir "gràcies" és massa pobre, no?
Una bosseta de petonets dolços, dolços, estimada nina...
:¬)*
Saps quin és aquest temps...
ResponEliminaÉs el temps d'estimar.
Seria clau si quan nosaltres volguéssim, poguéssim reinventar el temps i fer-lo anar segons els nostres desitjos, oi?
ResponEliminaStriper, vinga va, mai no sobra cap ajuda. M'agrada que t'ho creguis. Petonets.
ResponEliminaBarbollaire, no cal que diguis res, no seria jo que t'hauria d'agrair haver trobat en el teu post aquella cosa que t'empeny a fer un dibuix i un poema, sense poder-ho evitar? Petonets.
Carles, en tant poques paraules...
Xexu, si et deixesim el temps a les teves mans... potser correríem el perill que ens eliminessis el maig del calendari... o no! sxe,mpre seria millorf afegir temps que no pas treure... ;-)
No acostumo a fer aquestes coses, però amb permís del Barbollaire, me'l dedico a mi també, que em va que ni pintat. De fet, crec que gairabé a tots ens queda bé.
ResponEliminaAquest temps ja existeix, l'inventem i reinventem cada cop que el cor és ple a besar d'amor, d'aquell que s'escriu amb majúscules.
ResponEliminaPrecioses paraules Carme ;¬)Petonets.
David, i tant que sí, aquí no hi ha exclusivitats de cap mena, amb molt de gust te'l dedico atu també.
ResponEliminaAnna, tens raó, però oi que malgrat tot l'hem d'inventar cada cop? Petonets, bonica.
M'apunte jo també a inventar aquest temps. Aquest invent és dels que més m'agraden.
ResponEliminajo també vull inventar un altre temps que eternitzi els moments agradables fins que no puguem més del gust sentit. Vull evaporar el temps que cou i condensarlo en els moments elegits. I és que ja estic cansada dels seus efectes terapèutics i de l'esclavitud a la qual ens té sotmesos. Ja n'hi ha prou . Que és el meu temps, home…
ResponEliminaUn petonàs
Doncs si calen mans per inventar temps sense minuts i compartir-lo aquí sumo les meves, que encara són vitals i plenes d'energia. I és que m'ha agradat tant aquest temps ara que no en tinc massa...
ResponEliminaperò Carme, és bona senyal no tenir-ne massa, vol dir que rutllo, que estic bé, que tots els que m'envolten estan bé. En canvi, quan tinc temps, no tinc espai! El meu somni és afegir espai al temps, pot ser possible?
Jo m'apunto al temps inventat, seria tant necessari...
ResponEliminaNoves Flors, doncs a mi aquesta mena d'invents també són dels que m'agraden. Haurem de posar-nos a la feina.
ResponEliminaDoncs comptem amb tu, Rosa, a veure si ho aconseguim.
Cèlia, no saps pas com entenc i em faig meves les teves paraules. Jo també rutllo molt bé quan tinc poc temps. Però posats a fer invents, inventarem també l'espai, per quan tinguem més temps. Tens raó no sempre el sabem trobar. Segur que n'aprenem de mica en mica.
inventarem un temps que no tingui minuts... m'agrada
ResponEliminaun temps fora del temps, que ens exiampli l'ànima i on els somnis siguin possibles. Inventem-lo, intentem-ho, sí! m'agrada :-)
ResponEliminaSí!! Aquest temps seria genial!! :-))
ResponEliminaEl meu ritme de fer les coses és lent com el cargolet del teu dibuix, sempre ha estat així desde petitona... el ritme del meu entorn va depressa, depressa... i jo sempre em quedo enrera...
Amb aquest temps inventat això no em passaria mai!! :-)))
aquest temps, si ens aturem un intant de la vida, ja el tenim
ResponEliminaI és que a vegades no en té de minuts, el temps, Jordi, segur que t'hi has fixat.
ResponEliminaAu, vinga Bruixoleta, una més a la feina!
Puc dir-te que serà genial! Assumpta? L'inventarem, no hi ha dubte!
Jesús, ja el tenim, però l'hem d'inventar cad a cop...
Un tiempo sin tiempo lleno de buenas vibraciones.
ResponElimina