divendres, 21 de novembre del 2008

Records



Un llac, una platja, una solitud.

L'hivern preserva el silenci.

La pluja comença a caure,

lentament, amb gotes gelades.

El llac aboca un torrent

cap a la vall.

L'única veu que se sent, quan és hivern.
***********
Torno a tenir diverses aportacions poètiques, que poso aquí sota.
La pau és absoluta,
l'esguard, proper
i als teus ulls,
una brillantor d'aura
i de llàgrima...
Carles Casanovas El Rocar de Tiana
La platja enyora brogit
mentre la llum de món
s'apaga
per tal d'amagar
amors i badalls.
Un dofí cerca un jaç
de color de mar
quan arriba l'hivern.
La pau és absoluta.
Cèlia de TRANSPARÈNCIA
La nit és negra
un somriure fred:
està caient la neu .
Era hivern al carrer,
primavera en els ulls,
estiu al cor.
Era una nit estrellada
de joguines de metall.
Les estrelles fugisseres
presagiaven un miracle
i la lluna argentava
les cases del poble vell.
Dintre de mi era lluita
entre la por i el desig
i va vèncer el desig
barrejat amb l'alegria
de saber que tu volies
el mateix que jo volia.
Del que després va passar
jo no sabria explicar‑me
sol recorde que al mirar‑nos
flor encesa eren els llavis
i el cor galop de cavall.
La soledat
es bressola
al llac.
El silenci
encèn el crit
del fred de l'hivern.
La pluja és
com un desmai
de vida,
i del glaç, una
cirera per viure.
A la vall
la falda de
les muntanyes.
A l'hivern el
record dels absents
i l'abraçada
dels ardents...
Onatge
Dolls d'aigua
entre silencis,
respirs muts de peixos
nedant a contracorrent.
Arriba de nou
l'hivern!
Joana de Llum de dona
Petjades a l'aire
ens allunyen d'un passat
que, delerosament,
reprendríem,
i això que quan fou present
ens omplia de neguit
i ara sembla,
només una altra broma de la vida...
Zel d' ARA MATEIX
Hivern, glaç.
Absència de tu,
absència de jaç.
Estiu, foc.
Presència de tu,
que m'omples de joc.
Laura de Prosopopeia
"Silenci fred
Nosaltres foc,
vida.
L'hivern passa"
Barbollaire d' Un lloc per nosaltres
B

26 comentaris:

  1. La pau és absoluta,
    l'esguard, proper
    i als teus ulls,
    una brillantor d'aura
    i de llàgrima...

    ResponElimina
  2. Déu n'hi do, noia!
    Quina productivitat!
    He quedat estorat!
    Aquí no hi ha crisi!

    M'agraden molt els dibuixos i les poesies. Tot!
    Ja m'ho aniré mirant moment a moment.
    Tinc feina enrederida.
    M'he trobat molt sol.

    ResponElimina
  3. La platja enyora brogit
    mentre la llum de món
    s'apaga
    per tal d'amagar
    amors i badalls.
    Un dofí cerca un jaç
    de color de mar
    quan arriba l'hivern.
    La pau és absoluta.

    ResponElimina
  4. un silenci que de vegades ens fa sentir petits

    ResponElimina
  5. i com s'enyoren les paraules en lloc del fred...

    ResponElimina
  6. Al hivern s'escolten moltes veus al mitgidia quant el sol fa maxar la timidessa.

    ResponElimina
  7. la nit és negra
    un somriure fred:
    està caient la neu

    ResponElimina
  8. Era hivern al carrer,
    primavera en els ulls,
    estiu al cor.

    Era una nit estrellada
    de joguines de metall.
    Les estrelles fugisseres
    presagiaven un miracle
    i la lluna argentava
    les cases del poble vell.

    Dintre de mi era lluita
    entre la por i el desig
    i va vèncer el desig
    barrejat amb l'alegria
    de saber que tu volies
    el mateix que jo volia.

    Del que després va passar
    jo no sabria explicar‑me
    sol recorde que al mirar‑nos
    flor encesa eren els llavis
    i el cor galop de cavall.

    ResponElimina
  9. L'aigua. Una bona manera d'expressar el silenci, la solitud, la melangia... de l'hivern.

    Molt maco!

    ResponElimina
  10. Hola Carme, de les teves paraules sempre en surto empeltat. Avui l'empelt és aquest...

    La soledat
    es bressola
    al llac.

    El silenci
    encèn el crit
    del fred de l'hivern.

    La pluja és
    com un desmai
    de vida,
    i del glaç, una
    cirera per viure.

    A la vall
    la falda de
    les muntanyes.

    A l'hivern el
    record dels absents
    i l'abraçda
    dels ardents...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  11. Un bon començament d'hivern, amb el teu poema i tots els dels comentaris. Potser ens espera un hivern poètic... :)

    ResponElimina
  12. Has dibuixat la teva capçalera!! :-))

    M'agrada aquesta idea del torrent com a "veu"... l'única que se sent durant l'hivern...

    ResponElimina
  13. sí, has dibuixat la teva capçalera, que per cert, m'encanta. I ara, a més diu coses. Començo a recordar l'hivern i a anticipar-lo, tot alhora.

    ResponElimina
  14. Carme, perdona, vaig una mica de bolit i ni m'havia adonat que tenies blog nou.
    Sempre es tan bonic el que escrius!
    Moltes vegades he entrat a l'altre i per manca de temps no posava comentari.
    Una abraçada molt gran

    ResponElimina
  15. El lirismo ya no sólo está en tus entradas sino también entre tus amigos,¡qué gran despliegue!formais una buena coral de poetas.Es todo un placer venir a visitarte.Abrazos

    ResponElimina
  16. Fan venir ganes de llegir poesia al costat de la llar de foc!
    Bona nit Carme!

    Dolls d'aigua
    entre silencis,
    respirs muts
    de peixos
    nedant a contracorrent.
    Arriba de nou
    l'hivern!

    ResponElimina
  17. Carles, gràcies altre cop, aquesta mena de doiàlegs o continuacions poètiques m'agraden molt.

    Joan, bentornat, una indemnització per danys i perjudicis a la telefònica haurem de demanar. Nosaltres trobant-te a faltar i tu sentint-te sol. Quina injústicia!

    Cèlia, que bé, als amors sempre els agrada amagar-se u xic, oi?

    Jesús, a mi més que petita, més aviat em fgei aentir sola, encar a que no n'estava, com un enfrontament directe jo i el món. Terriblement bonic.

    Cesc, fredes o calentes, dites o callades, les paraules sempre les tenim.

    Striper, aquest migdia concret no va fer gens de sol, le s veus van haver d'esperar que tornés a sortir un altre dia.

    Preciós poema Merike. Una abraçada.

    Gràcies Té, pel teu regal.

    Teresa, m'alegro que t'agradi, i gràcies per la teva visita.

    Onatge, empeltar-se està prou bé doncs. Val la pena. Els uns dels altres, oi?

    Noves flors, procurarem que en sigui, de poètic. Que per nosaltres no quedarà!

    Assumpta, sí la capçalera i ara ja la canviaré, que fa massa dies que fa fred, posaré una mica de caliu.

    Bruixoleta, gràcies maca, m'alegro que t'agradi.

    Maria Isabel, maca, ja saps quem pots entrar quan vulguis i deixar comentaris o no deixar-los també quan vulguis. Jo també faig el mateix vaig passant però no sempre puc deixa r com,entaris a tot arreu. Una abraçada.

    Tere, me encanta teneros a todos por aquí, y estas aportaciones poéticas són regalos para mi.

    ResponElimina
  18. Gràcies, Joana, pujo també el teu poema al post. En tindrem un més per llegir a la vora del foc. Com els contes d'abans.

    ResponElimina
  19. Sou afortunats de saber escriure així. Felicitats a tots! I jo de poder-vos llegir. :-)
    Bon capde, carme, maca!

    ResponElimina
  20. petjades a l'aire
    ens allunyen d'un passat
    que, delerosament,
    reprendríem,
    i això que quan fou present
    ens omplia de neguit
    i ara sembla, només
    una altra broma de la vida...

    ResponElimina
  21. Carme m'has obert la gana. Quin foc, quin caliu, quines botifarres...

    Bon profit.
    onatge

    ResponElimina
  22. Hivern, glaç.
    Absència de tu,
    absència de jaç.
    Estiu, foc.
    Presència de tu,
    que m'omples de joc.

    ResponElimina
  23. Zel, Laura, us pujo cap amunt, també, gràcies.

    onatge, no el deixaré gaires dies, l'he posa t per desfer aquell glaç que hi tenia.

    ResponElimina
  24. "Silenci fred
    Nosaltres foc, vida.
    L'hivern passa"

    ResponElimina
  25. Passarà l'hivern
    i s'apavaigarà el fred
    s'esquinçarà suaument elsilenci
    i quedarem nosaltres
    i els mots
    i el foc,
    perdurarà la vida.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari