Un osset sempre dóna seguretat
1953
1953Però tanta foto acaba agobiant...
1957
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Quina monada de nena que erets :) jeje... les fotos en blanc i negre sempre porten a records d'aquell llavors al que enyorem però fa gràcia oi :)
ResponEliminaQuins records, no? És bonic veure les fotos de aquells anys. Eres una nina, bonica.
ResponEliminaPetonets.
Des de ben petita, la teva mirada ja mirava enllà... La no asimetria del teu pentinat ja et deia que el món no és asimètric. La teva mirada neta encara la tens avui, no t'has deixat embrutar per les diòptries humanes...
ResponElimina-m'agraden aquestes fotografies perquè surts natural, tu mateixa, sense dir Lluíssssssssssssssssss-
A la segona fotografia no sé si estàs agobiada o comproves que encara tens el cap a lloc...
Passats els anys segueixes dibuixant un somriure i la felicitat floreix a la teva cara.
Amb el teu naixement veig que sumes 9...
Rep una cordial abraçada.
onatge
Fent proves. Cesc. Fotos de fotos. I em van sortir millor que no pas escanejades.
ResponEliminaGràcies, Anna. Petonets.
Gràcies, onatge misteriós, que vas i vens...
què dimonieta, carme :)
ResponEliminaFotos molt precioses dels temps vells, tals memòries dolces! Abraçades!
ResponEliminaOh... com passa el temps,oi?
ResponEliminaA mi m'encanta regirar les fotos de quan era petita! I veig que a tu també??! :_D
Bons records.Qui pensava que més tard series exposada en eix escaparat? Anton.
ResponEliminaJejeje quina nineta!!! :-))
ResponEliminaVeig que el titol posa "1"... ara ja espero el "2" :-)
Que requeteguapetona! :)
ResponEliminaEras petita , guapa i un encant.
ResponEliminaCom bé diu el Cesc, una monada de nena, però com també diu Onatge, la teva mirada ja era especial. M'encanten les fotos en blanc i negre! (les meves també ho eren!)
ResponEliminaQue guapaaa!
ResponEliminaQue mona, hehehe. Com passen els anys. Bé, a jutjar pel títol, en vindran més de fotos, oi?
ResponEliminaohhhhhhhhhhhhhhhhh!!! gràcies per compartir amb nosaltres!!!
ResponEliminaDe tant en tant, bé de gust fer una ullada als records.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Eres una nina, que guapa !!!!!
Quina monada! I quin pentinat tan graciós!
ResponEliminaJo també tinc una foto de pastoreta similar :)
Fa gràcia mirar aquestes fotos
Es una preciosidad de niña,¡qué bonito tener fotos de tan pequeña!Desde luego,Carme,quien tuvo retuvo,yo también espero ansiosa la segunda parte.
ResponEliminaEse gesto de agarrarse al vestido lo hacía siempre mi hermana pequeña con el suyo o con el mío,lo recuerdo bien y en ella era señal de timidez.¿Tú eras así de tímida?Un abrazo
Em sumo als comentaris d'aquestes fotos dient que sí i fent esment a la "modernor" i originalitat del pentinat, però avui, que he tingut l'oportunitat de veure't en el video de les Històries Veinals, haig de dir que ara també estàs estupenda!
ResponEliminaGràcies a tots, sou un encant!
ResponEliminaI cvom aresposta a la Tere: si era mooooolt tímida, durant moooolts anys, però al final em vaig curar.
Oooooooooooh!
ResponEliminaQuina nena tan maca!!!
Carme el post ratoli, no se t'ha publicat, Bon dia.
ResponEliminaQuina nineta!!
ResponEliminaYo también te he visto en el programa que os hizo la entrevista sobre Històries Veïnals.A ver si puedo pasar a leeros.
ResponEliminaYo también padecí una timidez enfermiza.
Abrazos
Que dolça i petonera! Una promesa de la genial persona que ara ets. Aquestes coses es porten escrites a la cara! :-)
ResponEliminaamb un any i mig de retard...però estàs guspíssima! ;)
ResponEliminaDoncs jo amb quatre anys de retard... Estàs guapíssima!
ResponElimina