Un ratolí
s'està sota les vies.
Mons paral·lels.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Paralel i perillos i molt bullicios, avui ja veig que tocava.
ResponEliminaPerquè serà que, quan he llegit "Ratolí", en el lector de feeds, en el primer que he pensat ha estat en un ratolí d'ordinador...
ResponEliminaAi que em sembla que torno a necessitar unes petites vacancetes ;)
Li suggeriré al meu "kefe" XD
Bon dia, Carme! :-*
el món està plè de móns paral.lels, les vies i els que hi viuen n'és un exemple. La blocesfera i les línies paral.leles de la pantalla també en són un exemple, que es pot lligar amb la vida del ratolí d'ordinador. Un post molt interessant :-))
ResponEliminaAra toquem, agafem el ratolí com si res. No fa massa anys una dona que va venir a casa, al baixar les escales i ser ja al final, es veu que un ratolí també baixava avall, i amb la ma collia la barana es va acomiadar de nosaltres que erem més amunt, el ratolí que va voler saltar l'obstacle, la ma, i el xill de la dona, semblava un descarrilament de trens...Una mica d'humor... Vinc d'allà de la Zel i m'he tornat tràgic. Aquest canvis bruscs poden constipar a algú. Tapem-nos que el vent és gelat.Anton.
ResponEliminaLa taronja i el ratolí.
ResponEliminaEl goig i el neguit.
La llum i la foscor.
Polarització de la consciència.
perfecte aquest haikú, molt ben trobada la imatge i el paral·lelisme!
ResponEliminaMons paral·lels, perquè hi són d'origen?
ResponEliminao perquè els hi fet ser nosaltres?
I tantmateix com les del tren mai confluiran ...
;)
Sí que tocav a Striper, havia fe t un dibuix on m'havia sortit molt desproporciona t el ratolí, semblava una rata de claveguera al costat de la via i no el volia així, petit, petit, tal com el vaig veure.
ResponEliminaTrini, estem tan acostumats als ratolins d'ordinador, i tan poc als altres!
SÍ! Pensava això, mons paral·lels, de tota mena.
Anton, els canvis buscos són difícils d'entomar!
Joan, sempre encertat.
Gràcies, Celia, un petó.
Crec que no en són d'origen, Assumpta, nosaltre s els hem fe t paral·lels (o gairebé) qua algun cop si que ens trobem.
Tu dominio del ratoncito del ordenador llega al ratoncillo de los subsuelos.
ResponEliminaAbrazos
Hòstia, quin fàstic que em fa veure'ls, pobres!!!
ResponEliminaEncara recordo, al poble, l'escena de la meva mare pujada dalt d'una cadira i xisclant mentre un ratolinet corria per la cuina. Com als millors còmics! La veritat és que va ser divertit, era tan menut com el que tu has dibuixat.
ResponElimina