Un taronger petit, desnerits’ha enfilat dalt del terrat
d’aquesta casa tan alta.
Balancegen mil taronges
i quatre fulles al vent.
Me'l miro des del carrer.
Per si cau alguna taronja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Necessito un programa de fotos com el teu! Aquests dibuixos són tan bons. Tenim ara neu a Hèlsinki. Te desitjo un dia bonic!
ResponEliminaLa de coses estranyes que es poden veure en els terrats de les cases, eh, Carme? Fins i tot tarongers! :)
ResponEliminaQue maco, això de trobar-se un taronger al capdemunt d'un edifici, al mig de la ciutat! A mi em semblaria... màgic.
ResponEliminaMerike, el meu programa de "fotos", ja el tens! Tots els ordinadors tenen un Paint! segur! Només és posar-s'hi.
ResponEliminaSuposo que devia ser un terrat jardí, però des de baix no es veu res més que el tronquet esquifit del taronger que sembla que no pot amb les seves taronges. Em va fer gràcia.
Neo, com que no porto mai càmera de fotos... em faig la foto mental i intento dibuixar-la. Surt com surt que les proporcions evidentment no són aquestes. Però quan hi ha una situaicó màgica, com tu dius, l'aprofito.
La imatge és guapissima, si cau, ens n'agafes una per cada un oi?
ResponEliminaDoncs jo m'enfilaria amunt d'aquest edifici, i agafaria un bon grapat de taronges per fer-me un suc expremut... Ummmm m'encanten les taronges!!!
ResponElimina;-D
Carme, no em diguis que ho fas amb el Paint, que no m'ho puc creure!
ResponEliminaA mi les taronges que més m'agraden són aquelles àcides i sucoses... una mica com la vida.
Quan són excessivament dolces ja no m'agrden. Perden - per mi- la seva qualitat de "cítrics".
petonet.
Avui hi torno a passar, cesc, a veure si avui en cau alguna... La primera per a tu!
ResponEliminaI a mi també, Eli, m'encanten les taronges!
Doncs sí, Montse, amb el Paint i el dit, amb el ratolí fixe del portàtil...
Aixo deuria estar pensant el geni que va disenyar Tarongers asi a Valencia jaja molt xula la poesia un bes
ResponEliminaPotser sera borda , pero si cau i esclata la dolçor..
ResponEliminaJo, tal com diu la Merike sóc fan dels dibuixos jejeje
ResponEliminaÉs un estil... diguem-ne naïf... però que dóna color a tota la pantalla.
I com s'ha enfilat el taronger? ;-) (jo ja ho estic visualitzant jaja) N'agafaras per nosaltres? :-)
Una poesia... pràctica? (o dic per esperar que en caigui alguna!). Ens tens embadalits, com sempre!
ResponEliminaPrincesa de la tele, (que encara estic bocabadada), darrerament ens creuem, ho has notat? jejeje, deu ser l'edat...o els somnis...
ResponEliminaPreciós el poema, I no riguis que jo he vist un taronger petitó en un teulat!!!!
Petonassos!
Lansbury, benvinguda al meu blog i gràcies pel comentari! Si tots foren tant amunt a València, les taronges ens arribarien xafades.
ResponEliminaStriper, avui he tornat a passar i... no, no cauen!
Assumpta, es devia enfila r quan era petitó... potse r quan era llavor... visualitza, a veure què surt...
Cèlia, no sé si pràctica o utòpica... no cauen, no... A mi si que em teniu embadalida amb els personatge itinerants.
Zel, deu ser l'edat, tan propera que tenim... En un teulat encara és més complicat, eh?
La vitamina C a casa. Es posaran malalts el laboratoris si tots fem el mateix... Caerme, Carme, que te la jugues./ Ho domines de faula, i després unes lletres de colors que haurem d'aprofitar exprimint-ne el suquet al got on les delìcies del gust saben que hi han d'habitar. Anton.
ResponEliminaostres, anar despistada pel carrer de la ciutat i que et caigui una taronja al cap... jo pensaria si és una senyal d'algo... ;-))
ResponEliminaJo tinc un màster en taronges! Vaig estar 5 anys collint taronges i mandarines!!
ResponEliminaNo voldria fugir de l'encant de les paraules... però aprofito per dir que el Paint és un dels programes que més he usat per adornar els posts amb certa imaginació i és molt fàcil d'usar.
ResponEliminaCompte amb el cap Carme, que el dia que vagis més distreta et caurà la taronja desitjada (no ho dic jo, ho diu en Murphy, eh?)
En el centro de Palma,en la Plaça d´Espanya hay un edificio en el que arriba del todo hay muchos árboles.
ResponEliminaAbrazos
Acabo de decidir que ara, tots els matins que pugui, em prendré un suc de taronja recent escorregut. A la feina tenim una màquina que en fa, i fa gràcia veure les taronges totes aglomerades per la finestreta de vidre! Un poema, com has vist, molt inspirador! :-) Petonets.
ResponElimina