dilluns, 26 de gener de 2009

El carrer privilegiat en caos total

No tinc imatges, quan les tingui us les ensenyaré.

Dos dies sencers sense llum.
El carrer tallat per tres pins immensos atravessats a pocs metres l'un de l'altre.
Tanques destrossades, alguna teulada de les cases veïnes també.
L'instal·lació elèctrica feta un nyap. Cables per terra i pals també.

A casa tot està bé. Una vegada més, he tingut sort.

14 comentaris:

  1. Per sort a part de la llum del carrer la plaça esta a les fosques, no ha faltatt la llum aixo si el carrer ha sigut un caos.

    ResponElimina
  2. Quin caos! :(
    Sort que tu estàs bé !!!
    Ja veig que hi ha molta gent que hores d'ara encara resteu "incomunicats" amb molt dels serveis, subministraments, i comuniacions. Vaig cap a treballar. Em connecto al vespre amb l'esperança que ja ho tinguis tot resolt des de faci hores ! Avui ja és dia feiner i suposo que podran afegir-hi molts més operaris!!!
    Un petó !

    ResponElimina
  3. Sembla que la natura ens avisi del seu poder, i de que no podem jugar amb ella així com així. Celebro que estigueu bé, i que ho tingueu tot bé.

    ResponElimina
  4. Espero que us ho arreglen ràpid,és un rollo estar sense llum.

    ResponElimina
  5. Aqui també ens van quedar sense llum el dissapte.El vent va arrencar el vidre de detràs del cotxe del meu pare. Ara ja no bufa tant fort. Petonets!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots! Ja tenim llum i ja podem passar!

    ResponElimina
  7. És bo que tinguis ara l'electricitat.
    Sempre espantat dels arbres alts a la meva casa de camp per caure en un vent dur. Són molt vells.
    La seva tempesta era molt gran, és habitual aquest temps en hivern?

    ResponElimina
  8. No he entès el dibuix d'avui, Carme. Per què has fet servir tant de color blanc?
    Que potser és la recerca de la llum?
    -Llum dius?
    Sí, en sé d'un que sí que està com un llum...
    ;-)

    ResponElimina
  9. Ben mirat, millor tenir sort dins del què ha passat, no t'ho esperes i la natura ve a dir-te què hi és ben present... espero que tot es fiqui al seu lloc amb els dies...

    ResponElimina
  10. ¡Qué miedo,qué lástima y cuanto sufrimiento!
    Demasiada velocidad llevan esos vientos para que los podamos soportar,este invierno está resultando duro en todos los aspectos.Os acompaño en el duelo por esos niños,pobrecitos los padres ya tienen para siempre su vida rota.Muchos abrazos para tí,esperemos que vuelva la calma pronto.

    ResponElimina
  11. M'alegro que ja estigui, per fí, tot resolt !
    Tot i que penso que tindreu encara feina unes dies ...
    Ànims i endavant !!!

    ResponElimina
  12. Merike, va ser només vent, un vent molt fort, que no és gens habitual. Jo no ho havia vist mai.

    Sergi, bonic, digues-li si et plau a l'avi aquell tan trempat que tens ara, que s'encarregui ell de passar pel meu blog... potser entre avis ens entendrem millor. D'avi a àvia... I després que t'ho expliqui, d'acord?

    Cesc, si que ens avisa la natura de tant en tant... però no li fem massa cas.

    Tere, realmente unn invierno duro. I sí lo más triste de todo són los niños.

    Gràcies , Assumpta!

    ResponElimina
  13. Molt estimable i apreciable dama:
    No en feu gaire cas del nano, es va prendre una barreja de medicaments en mal estat i des de llavors que veu mandarines sota les cols. Jo, que sóc home cabal, entenc perfectament el sentit de les imatges i capto a la perfecció, i sense estridències, el missatge que voleu transmetre amb les vostres lletres agradables.
    M’alegra saber que us trobeu sans i estalvi després de la catàstrofe que us ha trasbalsat i es traspua en les fotografies retratades de manera gentil.
    Servidor de vostè.

    ResponElimina
  14. Moltíssimes gràcies, avi Gres, per les vostres paraules amables i assenyades i també pel vostre acolliment i comprensió. Ja se sap, el joven no té res al cap, si no hi fóssim nosaltes per guiar-los amb la nostra experiència, estarien ben perduts. Quedo totalment agraïda per la vosta encertada intervenció.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari