No tinc imatges, quan les tingui us les ensenyaré.
Dos dies sencers sense llum.
El carrer tallat per tres pins immensos atravessats a pocs metres l'un de l'altre.
Tanques destrossades, alguna teulada de les cases veïnes també.
L'instal·lació elèctrica feta un nyap. Cables per terra i pals també.
A casa tot està bé. Una vegada més, he tingut sort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Per sort a part de la llum del carrer la plaça esta a les fosques, no ha faltatt la llum aixo si el carrer ha sigut un caos.
ResponEliminaQuin caos! :(
ResponEliminaSort que tu estàs bé !!!
Ja veig que hi ha molta gent que hores d'ara encara resteu "incomunicats" amb molt dels serveis, subministraments, i comuniacions. Vaig cap a treballar. Em connecto al vespre amb l'esperança que ja ho tinguis tot resolt des de faci hores ! Avui ja és dia feiner i suposo que podran afegir-hi molts més operaris!!!
Un petó !
Sembla que la natura ens avisi del seu poder, i de que no podem jugar amb ella així com així. Celebro que estigueu bé, i que ho tingueu tot bé.
ResponEliminaEspero que us ho arreglen ràpid,és un rollo estar sense llum.
ResponEliminaAqui també ens van quedar sense llum el dissapte.El vent va arrencar el vidre de detràs del cotxe del meu pare. Ara ja no bufa tant fort. Petonets!
ResponEliminaGràcies a tots! Ja tenim llum i ja podem passar!
ResponEliminaÉs bo que tinguis ara l'electricitat.
ResponEliminaSempre espantat dels arbres alts a la meva casa de camp per caure en un vent dur. Són molt vells.
La seva tempesta era molt gran, és habitual aquest temps en hivern?
No he entès el dibuix d'avui, Carme. Per què has fet servir tant de color blanc?
ResponEliminaQue potser és la recerca de la llum?
-Llum dius?
Sí, en sé d'un que sí que està com un llum...
;-)
Ben mirat, millor tenir sort dins del què ha passat, no t'ho esperes i la natura ve a dir-te què hi és ben present... espero que tot es fiqui al seu lloc amb els dies...
ResponElimina¡Qué miedo,qué lástima y cuanto sufrimiento!
ResponEliminaDemasiada velocidad llevan esos vientos para que los podamos soportar,este invierno está resultando duro en todos los aspectos.Os acompaño en el duelo por esos niños,pobrecitos los padres ya tienen para siempre su vida rota.Muchos abrazos para tí,esperemos que vuelva la calma pronto.
M'alegro que ja estigui, per fí, tot resolt !
ResponEliminaTot i que penso que tindreu encara feina unes dies ...
Ànims i endavant !!!
Merike, va ser només vent, un vent molt fort, que no és gens habitual. Jo no ho havia vist mai.
ResponEliminaSergi, bonic, digues-li si et plau a l'avi aquell tan trempat que tens ara, que s'encarregui ell de passar pel meu blog... potser entre avis ens entendrem millor. D'avi a àvia... I després que t'ho expliqui, d'acord?
Cesc, si que ens avisa la natura de tant en tant... però no li fem massa cas.
Tere, realmente unn invierno duro. I sí lo más triste de todo són los niños.
Gràcies , Assumpta!
Molt estimable i apreciable dama:
ResponEliminaNo en feu gaire cas del nano, es va prendre una barreja de medicaments en mal estat i des de llavors que veu mandarines sota les cols. Jo, que sóc home cabal, entenc perfectament el sentit de les imatges i capto a la perfecció, i sense estridències, el missatge que voleu transmetre amb les vostres lletres agradables.
M’alegra saber que us trobeu sans i estalvi després de la catàstrofe que us ha trasbalsat i es traspua en les fotografies retratades de manera gentil.
Servidor de vostè.
Moltíssimes gràcies, avi Gres, per les vostres paraules amables i assenyades i també pel vostre acolliment i comprensió. Ja se sap, el joven no té res al cap, si no hi fóssim nosaltes per guiar-los amb la nostra experiència, estarien ben perduts. Quedo totalment agraïda per la vosta encertada intervenció.
ResponElimina