L'Albanta m'ha encolomat un meme, el meme del set i aqui estic donant-li voltes per veure quin SET és més significatiu per mi... (Mare meva! Com me'n sortiré d'aquesta?)I ara...No em vénen bones idees per al mem.
7 ANYS IMPORTANTS EN 7 LLOCS IMPORTANTS
1958.- La Teuleria. Aquest any, jo vaig demanar un germanet o una germaneta als Reis i me la van portar. Va ser extraordinari! I d'aquesta època tinc molts records de viure al camp, prop d'una masia i una teuleria, on aprenia barrejadament sobre flors i maons, l'hort i les totxanes, el paller i les teules, les gallines i els totxos. I recordo molt les olors: de palla, d'argila mullada, de pa torrat amb mantega i melmelada...
1960.- Andorra la Vella. Canvi de vida, canvi de lloc. Nous paisatges, nous amics. Una nova llengua a l'escola. No em va pas afectar gaire el canvi. Potser és que ja , des de petita m'agradaven els canvis.
1967.- Sant Miquel d'Engolasters. Aquest lloc va ser important durant uns quants anys, però precisament aquest, vaig fer uns amics que encara hi són.
1970.- Setcases. I va ser precisament aquest any i en aquest lloc que vam decidir casar-nos. I així, tal com vaig i em veieu aquí a sota.
1978.- La Floresta. Aquest va ser el trasllat més ben aprofitat. Aquí és on he viscut més anys de la meva vida.
2007.- Els blogs. Els blogs com a substituts dels núvols on sempre m'ha agradat d'enfilar-me. I encara em dura. És un lloc els blogs? Damunt d'un núvol, com ara aquest, viatjo per la blogosfera.
I ara, ve quan sempre em salto le s normes. Perquè no m'agrada encolomar mems i prefereixo que el faci qui li vingui de gust. Qui té ganes de buscar 7 coses per explicar de la seva vida? Us convido a tots i a totes, però no us avisaré pas al vostre blog.
Què puc dir... mira que no m'agraden els memes, però no m'hagués perdonat no llegir aquest. M'ha encantat, l'he trobat fantàstic, 7 moments, 7 canvis, un post preciós i magníficament escrit. Que guapa que estaves al 70, amb aquella cara de pilla, i se't reconeix força. Com es nota que estaves enamorada, això sempre afavoreix. Això sí, l'any que jo vaig néixer, el 78, l'estètica era com a mínim reprovable. M'alegro d'haver crescut als 90 i al segle XX1.
ResponEliminaEl cafe que em prenc tot llegint el teu meme , m'ha resultat mes dolç de lo habitual, dsegur que culpa del teu post.
ResponEliminaquina dolcesa de mem, carinyu...
ResponEliminaEi! Quina preciositat als 18!!
(i quina hippiosa als 26!! XDDDDD)
Però una cosa està clara, sempre has tingut la tendresa per companya.
Es nota en les fotos, les mirades, l'escrit...
(per cert no és en Son Goku qui es desplaça en núvol Kinton?? XDDDDD)
És un post, un meme, bell, nina.
Xexu... Et recordo que, aquesta "estètica reprovable", torna a estar de moda... XDDDDD!!
Els 90?... mmmmmmmh dels 90's és el grunge, no? Una mena de pseudo-hippisme...
XDDDDD!!
Va, va que totes les dècades han tingut coses que millor oblidar!
(però que guapus i joves que èrem!!!)
Una abraçada immensa.
Una bossa de petons dolços, hippies, joves, entremaliats...
:¬)************
Xexu, com ets, eh? després de tants afalagaments... acabes per dir-me, subtilment (això si) que de hippiosa estava horrorosa! I és possible que tinguis raó, però jo crec que d'estètiques reprovables n'hi ha a totes les èpoques i ara també. Tots els joves de totes les èpoques s'han disfressat d'una manera o altra i s'han pensat que estaven guapíssims. Ostres, Xexu! ara que ho dic... i jo que em creia que anava tan guapa! ;) je, je, je, Un petonet.
ResponEliminaStriper, gràcies maco.
Gràcies, Barbollaire, quin comentari més dolç!
M'ha agradat molt aquest meme, carme. Què guapa, noia!
ResponEliminaPetons!
PS Al XeXu... ni cas! Criatures! ;-)
A mi el tema memes tampoc m'agrada massa, però m'agrada el què ens has anat explicant, és com un retrat de tu per dins i la teva vida :)
ResponEliminaM'ha agradat conèixer-te una miqueta més!
ResponEliminaAix, aquells anys del hippisme... flors i melenes llises... :D
petonet!
Caram, hauré de demanar perdó aquí als hippys de la contrada, hehehe. Heu de pensar que jo odio les modes, que mai no he vestit com marcava la tendència de l'època. Per això totes les modes em semblen horribles, i d'aquí 20 anys, la gent dels '00 també veuran que vestien de manera horrible. Però jo ni als 80 era 80ero (quan va deixar de vestir-me ma mare), ni als 90 grunge, ni als 00... que s'és avui en dia?
ResponEliminaNomés vaig tenir una mini època rapper degut a les males influències, però que quedi entre nosaltres. Un petó molt gran a tots els ancianets de la catosfera, hahaha!
Ei, que és broma, que ja sabeu que us estimo molt. A veure si ara us ho prendreu malament. Ja sabeu, l'edat...
A veure, pels iaios i les iaies... rapper vol dir més o menys que ensenyaves els calçotets i et queien els pantalons? No ens enfadem pas, no, xexu, criatura!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGràcies per no enviar-me el memo.
ResponEliminaDe tota manera, la foto de La Floresta m'ha agradat molt.
No no, en aquella època els rappers no ensenyàvem res, que encara no existia Calvin Klein ni res d'això, i a més jo era molt decent. Que va ser una mini època, un estiu o potser dos, però durant l'any era 'normal' com he seguit sent.
ResponEliminaSi em dieu criatura a mi, què penseu de l'estimada Laia del Cau de les Nereides, per exemple, que gairebé podria ser filla meva!
Ui, t'anava a convidar a fer el meme i veig que ja l'has fet. És igual que valgui per partida doble. Una abraçada
ResponEliminaGràcies, Rita! Una abraçada.
ResponEliminaCesc, mica a mica ens anem coneixent.
I em faltava el cabàs, Montse, que no surt a la foto, però també l'havia portat! je, je.
Joan, gràcies pel comentari, però dient que t'agrada la foto... ja t'adones que t'estàs posant del bàndol dels iaios i iaies?
Núria, mira! feina feta! Que t'encarreguin una feina feta dóna gust! ;)
xexu, a tu t'ho diem, ella ho és de veritat!
Carme m'ha agradat molt poder-te conèixer una mica més; i la manera com ho has explicat.
ResponEliminaEstaves molt maca a Setcases i també de hippie malgrat alguns comentaris jeje.
Es molt bona idea convidar en general a qui vulgui fer el meme i no anomenar a cap persona. A partir d'ara jo tampoc penso convidar a fer un meme a ningú en concret.
Clar que aquest meme amb els 7 fets, és curiós perquè cadascú l'enfoca d'una manera diferent. Es com un relat conjunt però amb tema molt més ampli.
Bon cap de setmana! Clar que sempre que serà passat per aigua
Ostres tu!!! Això no és la Plaça Tetuan? juassss!!! :-))
ResponEliminaBé... no vàrem coincidir... quan jo vaig néixer tu ja havies marxat (tampoc feia pas massa, un parell d'anyets)... Et vaig venir a substituir jejeje
A mi no m'agraden els Memes... gens ni mica, però aquest teu és una meravella :-))
Ah!! Adoro l'estética hippie!! Uaaaauuu :-))
De fet jo també odio les modes i m'encanta anar vestida tal com a mi em dóna la gana. Els texans i els jerseis de punt amples (fets per mi, moltes vegades) amb lletres, dibuixos i mostres de "colorinos"... bufandes de colors, gorres i boines...
Visca l'estètica lliure!! jejeje
Carme, et felicito per aquest Meme, per la forma en que ho has redactat, per les fotos (que requetebonica estàs en la del jersei blanc de màniga curta!!)
I et felicito també pel dibuix que encapçala l'article... no sé què és... els colors que tries? les siluetes marcades en fosc?... no sé, però els teus dibuixos m'agraden molt!!
Amb el meme m'ho he passat genial. A mi tampoc m'agraden però aquest teu porta el teu segell característic. A més hem gaudit de la teva vida plena de canvis (ara sabem perquè t'agrada tant el nord, perquè t'agrada veure tant les muntanyes nevades, forma part de la teva vida d'una època! I també perquè en saps tant de francès (que has traduït alguna coseta alguna vegada...). I té raó tothom, eres una monada! Amb aquesta mirada tendra, intel·ligent i no sé si dir contestatària o un pèl rebel! (algú ha dit de "pilla").
ResponEliminaI agraïm la penicil·lina que puguis estar amb nosaltres i fer-nos passar tan bones i tendres estones.
Ara, quan he anat a escriure els comentaris i he anat llegit tot el que hi ha... pobre Xexu, ha estat sincer i després no sabia com sortir-se'n! us l'heu menjat amb pataques! ha!ha!ha! Quina tarda més divertida, m'ha anat bé, perquè m'espera una temporada de força fenya i concentració!
Ei, que jo també vaig passar la meva època hippiosa!
Gràcies Khalina, m'esta agradant aquest meme dels 7, trobo que tens raó és com una mena de Relat conjunt... el vaig buscant aquí i allà i n'hi ha molts! Tots són bonics. I és que la gent dels blogs... sempre tene bones idees.
ResponEliminaAi, Assumpta, no em diguis que eres del barri! Vaig viure prop de la plaça Tetuan... dos cops durant 8 anys cada cop. Des zero als 8 i després en un altre carrer dels 18 als 26. I anava a la Plaça tetuan a jugar jo i deprés hi portavb a la meva filla fins que va fer els 2 anyets que vam venir cap aquí. M'agraden les coincidències.
T'hauria de donar un premi com a única encertant de la plaça!
I tampoc m'agraden les modes, però sempre hi ha una estètica que t'agrada més que una altra. I m'encanten els jerseis del tipuis que tu dius que fas. Jo en alguna època també n'havia fet. Ara no. Ja faig massa coses, però un dia hi tornaré. Ja fa temps que hi penso... les llanes , les agulels els colors... M'hauràs de fer un curs de reciclatge. Ah! i el jerseiet blanc de mànig a curta, en realitat era un vestidet mini que vaig utilitzar com a vestit de casament. Una abraçada.
Cèlia, em sembla fantàstic que enllacis els mems. I ja coneixes en Xexu, ell sempre és sincer, del tot, però amb el seu encant... com no podríem estar-ne nosaltres també ben encantats. Ai! la feina, espero que no t'estressis massa! Una abraçada.
La foto del 78 no té pèrdua, és de conya...jejeje, em recorda tant ami mateixa.... Que guapa...
ResponEliminaAixí potser sí que ens vàrem trobar alguna vegada a la Plaça Tetuan :-))
ResponEliminaJo era especialista en perdre'm al passarla... volia anar Gran Via enllà i quan m'adonava ja era al Passeig de Sant Joan... i quan volia seguir pel Passeig de Sant Joan apareixia a la Gran Via (però aquestes coses em solen passar només a mi, jajaja la gent "normal" sí sap per on camina :-)
Jo vaig viure pel barri dels 0 als 28 anys :-) o sigui, del 19 de desembre de 1961 al 22 de setembre de 1990 :-)
Aaaah!! I espera, espera, que jo també duia cabàs, eh? jaja sí, sí, d'aquells grossos de mimbre, que hi cabia de tot! Ostres, quins records... tindria quinze anys, més o menys :-)
Ah!! és que jo he vist que parlaves del vestit i jo he mirat i he vist la part de dalt i no ho he entés bé... llavors he pensat que el vestit amb que t'havies casat era l'altre, el hippy :-))
(Curset de reciclatge de mitja, quan vulguis jeje... però pensa que jo sóc molt anàrquica, eh? canvis de colors, dibuixos, trenes, vuits, el que vulguis, però mai faig ni una "sisa" jaja)
ResponEliminaCarme, és la Plaça Tetuan!!!!!!! Jo també hi vaig jugar quan era petita, llavors hi havia gronxadors, tobogan, etc... Encara hi vaig ara de tant en tant quan passejo als "meus monstres", ja que encara visc al mateix pis de quan era petita...
ResponEliminaI LA FLORESTA.... Quans records! Allà encara hi ha la casa dels meus avis, que ja està pobreta que cau, fa una llàstima... "Villa Anita" .
Ja veus que em coincidit en més d'una cosa, per cert jo també anava de hippie, encara de tant entant... M'encanta!
Molt xulo, i m'has encantat.
Per cert, això que em dius de que tinc l'invitació al bloc... Què he de fer????? Petonets.
carme...
ResponEliminaquè preciós :)
Zel, segur que sí, no en tinc ni el més mínim dubte amb cabàs inclòs, segur!Q
ResponEliminaAssumpta! mira potser si que ens vam veure...
Gràcies Anna. L'has rebut la incitació al teu mail o no? Si has rebut la invitació fas com si fos el teu blog... publiques, si no l'has rebut puc tornar-te-la a enviar o m'ho envies per correu i ho penjo jo. Com vulguis. vas rebre les instruccions per allò dels enlllaços? També t'ho vaig enviar al mail.
Iruna, gràcies bonica.
T'he vist molt jove a la foto i no m'ho acabo de creure tot i fer els càlculs... 18????? :S L'amor... ! :D
ResponEliminaNo Carme, no tinc invitació, et volia passar un mail, però l'adreça que surt en el teu perfil és la de "personatges" que dius que no ires mai.... I si, vaig rebre el mail i GRACIES! ara ja en sé!
ResponEliminaPetonets.
Eiiiiii Carme!!
ResponEliminaÉs dificil afegir res més a tots els comentaris que ja t'jan fet.
Coincideix amb tots ells en que t'ha quedat un meme molt bonic. Que estàs preciosa a la foto de la boda i que la teva expresió ho diu tot.
Que jo també vaig seguir l'estètica hippie tot i que era una "miqueta" més petita, però molt poc...
I que m'encanten els teus dibuixos i la teva forma d'escriure tan propera, tan emotiva, tan dolça.
Besets guapa.
Conec la plaça perquè sóc dels entorns...I la foto de "hippy" no té desperdici!
ResponEliminaHas calculat bé, Núr, 18 anys. L'amor és així, a cops tant impacient... no havia fet res encara, ni estudis ni res, però ho vaiug fe r més tard.
ResponEliminaAnna, espero que ara l'hagis rebut. M'he fet reenviar tots els correus de Personatges al meu habitual així no em passarà més.
Gràcies Albanta, ja veu no vaig `poder dormir gaire ja que em vaig engrescar a buscar fotos, a fer un post tant llarg que em va dur molta estona, però m'ha agrada t fer-lo. Besets.
Veí, a veure si vam ser veïns de veritat i tot! Jugant a la Plaça tetuan i patinant a la pista que hi havia en lloc del monument...
Referent al darrer meme i la pregunta que fas sobre si els blogs són o no un lloc, jo no te la puc respondreCarme, ja saps que no sóc gaire bona blocaire, però el que et puc dir és que permeten coneixer-nos millor.Malgrat els anys d'amistat la majoria de records que escrius són nous per a mi.
ResponEliminaEstic encantada de continuar-te coneixent millor gràcies al bloc.
Helena, m'agrada trobar-te per aquí. Cada àmbit té aspectes nous de la persona i crec que cadascú de nosaltres som una mica diferents en un àmbit o en una altre, sense deixar de ser els mateixos. I els blogs, sigui lloc o no en sigui té una cosa màgica que permet recollit aspectes molt diferents i anar-los d esgranant tal com ens ve de gust. Tal com volem, o tal com raja. Una abraçada preciosa...
ResponElimina