dissabte, 24 de gener de 2009

Música


Un curt viatge,
música d’acordió.
No em cal la lletra.
La passió de la Piaff,
la recordaré sempre.




24 comentaris:

  1. QUins dibuixos! Fins i tot el detall del calb al darrera.

    Fa temps que no trobo músics dins del vagó. Els que trobava quasi no sabien tocar l'acordió, amb el mateix ritme tocaven tota mena de cançons, a part de notes en fals... Ara que un cop van pujar un parell de treure's el barret.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha músiques que es recorden sempre.

    ResponElimina
  3. Esta mujer es toda ella expresividad,sensibilidad:su rostro,sus manos,su cuerpo y cuando canta ya es el no va más.Vivió intensamente y canta del mismo modo.
    Otra mujer parecida,salvando las distancias,es Chavela Vargas.
    En mi pueblo,de niña,toda la música que existía para las bodas era el acordeón.Bonitos recuerdos.Un abrazo para tí

    ResponElimina
  4. La música pot estar molt bé, però sentint-ho molt, els músics dels vagons em distreuen de la lectura, em fan perdre el fil.

    ResponElimina
  5. i acompanyat del so de fons de les vies

    ResponElimina
  6. A mi em passa com al XeXu, potser perquè tampoc són bons, és clar...

    El dibuix, fantàstic eh! :-)

    ResponElimina
  7. Ah! I LA PIAFF... doncs això, en majúscules!

    ResponElimina
  8. T'he descobert fa poc. T'aniré "seguint".
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  9. Una musica que m'arribat a l'anima.

    ResponElimina
  10. Jejeje és ben bé un vagó de tren!! jo estic asseguda cara al músic :-))

    Caram el petit viatge va donar de sí, eh?

    ResponElimina
  11. La passió de l'Édith Piaf!
    Quina meravella, Carme.
    Feia temps que no la sentia.

    La música s'ha convertit en una industria i a anat a menys.
    Avans era un art.

    ResponElimina
  12. ÉDITH PIAF! Un monstre... i la cançó és preciosa Carme, com els teus dibuixos que cada dia em tenen més al·lucinada. Jo dibuixo força bé, però amb l'ordinador soc un desastre total. Admiro la destresa que tens.
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Jollons, Carme, m'estic acollonint, saps que tinc guardats uns quants "tubs" amb cançons de la Piaf? M'agrada amb bogeria...
    Tu i jo haurem de fer un toc, un cafè i xerrar una estona...

    Les fotos, reina, són de la meva "quotidianeïtat", normalment, del camí de casa a cole, i de cole a casa, i d'añgun trencant que agafo...si les vols, les cliques, les guardes i ja està, per tu!

    Petons!

    ResponElimina
  14. Ningú més la canta com la Piaff, tot i que és una cançó que es cantava a casa. M'encanta ella i m'agrada molt com saps exprémer, amb senzillesa, les petites sorpreses quotidianes.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Com en Xexu i la Rita, no puc amb els músics de tren... m'enerven i em fan perdre la paciència, sobre tot perquè molts d'ells fan unes versions extranyes de cançons, barrejant i fent un poti-poti que no té cap mena de solta... però potser sóc molt exigent...

    ResponElimina
  16. Ep, m'he oblidat de dir que la Piaf és una meravella!!!

    i que el dibuix... buf,buf,buf!

    ResponElimina
  17. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. La Piaf no m'agrada, però l'acordió molts molts!!! Si us plau visita'm el meu blog i dòna'm aconsellar sobre
    Barcelona!!! I will never learn la llengua;-)

    ResponElimina
  19. Ets irresistible,noia. Si no em tremoleés el pols, ja veuries... com quedaria malament.
    Detallista... Veureu es que ens ha tocat el premi.Quants ronden por ai, mig perduts... Cridem fort. Es aquí, és aquí on quedareu bocabadats./ Ja saps que et venero... teva forma de fer.Anton.

    ResponElimina
  20. Khalina, aquest tampoc tocava bé. Suposo que per això jo em vaig reproduir mentalment la Piaff.

    Cesc i jo em deixo portar pels records ... si m'agraden.

    Un acvordeon bien tocado és una maravilla. Un abrazo, Tere.

    Xexu, no és que a mji m'agradin molt... però hi ha dies que trobes alguna cosa positiva a totm el que se't posa per davant.

    Jesús, barreja de sons...

    Rita, aquest tampoc era bo, sóc jo que m'al·lucino darrera la Piaff, dins del meu cap.

    Gràcies, Violette, ens llegim...

    Striper, és que l'Edith Piaff...

    Eva, jo anava cap a Barcelona...

    Assumpta, el viatge aquest dia (i pensa que és el mateix de cada dia) va donar molt de sí. No é s el viatge, sóc jo que hi ha dies que miro millor que altres.

    Joan, m'agrad a escoltar músiques d'una altra època. I aquesta m'encanta.

    Anna, doncs a veure si ens ensenyes algun dibuis teu, al blog... ja m'agradaria.

    Zel, preparada i emocionada per fer el cafè amb tu. Ja buscarem l'ocasió. I gràcies per oferir-me les teve s fotos.

    Gràcies Fanal blau, m'alegro q ue t'agradi, ja que a mi m'agrada fer-ho, és com si visqués més intensament.

    Gràcies, Neo.

    Montse... segur que teniu raó. Toquen fatal i són uns pesats. Jo oblido el poupourri i la barreja estranya i me'n vaig pels meus camins mentals particulars. Tinc facilitat per abstreure'm de tot i quedar-me amb el que vull.

    Oooooh! La Piaff no t'agrada! Merike, em sembla molt estrany. L'acordió sí! però el del tren no t'hagués agradat.

    Anton, el teu entusiasme m'aclapara... Segur que la Piaff hi té a veure... aquest a força que s'encomana. Gràcies per les teves paraules.

    ResponElimina
  21. Jo també m'apunto a ser fan de la PIAF! m'encanta! em produeix un bell estat de malenconia!

    ResponElimina
  22. Mite'l, potser és el meu acordionista del tren? Ho feia bé?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari