Un curt viatge,
música d’acordió.
No em cal la lletra.
La passió de la Piaff,
la recordaré sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
QUins dibuixos! Fins i tot el detall del calb al darrera.
ResponEliminaFa temps que no trobo músics dins del vagó. Els que trobava quasi no sabien tocar l'acordió, amb el mateix ritme tocaven tota mena de cançons, a part de notes en fals... Ara que un cop van pujar un parell de treure's el barret.
Sempre hi ha músiques que es recorden sempre.
ResponEliminaEsta mujer es toda ella expresividad,sensibilidad:su rostro,sus manos,su cuerpo y cuando canta ya es el no va más.Vivió intensamente y canta del mismo modo.
ResponEliminaOtra mujer parecida,salvando las distancias,es Chavela Vargas.
En mi pueblo,de niña,toda la música que existía para las bodas era el acordeón.Bonitos recuerdos.Un abrazo para tí
La música pot estar molt bé, però sentint-ho molt, els músics dels vagons em distreuen de la lectura, em fan perdre el fil.
ResponEliminai acompanyat del so de fons de les vies
ResponEliminaA mi em passa com al XeXu, potser perquè tampoc són bons, és clar...
ResponEliminaEl dibuix, fantàstic eh! :-)
Ah! I LA PIAFF... doncs això, en majúscules!
ResponEliminaT'he descobert fa poc. T'aniré "seguint".
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Una musica que m'arribat a l'anima.
ResponEliminaA mi em recorda a Barcelona.
ResponEliminaJejeje és ben bé un vagó de tren!! jo estic asseguda cara al músic :-))
ResponEliminaCaram el petit viatge va donar de sí, eh?
La passió de l'Édith Piaf!
ResponEliminaQuina meravella, Carme.
Feia temps que no la sentia.
La música s'ha convertit en una industria i a anat a menys.
Avans era un art.
ÉDITH PIAF! Un monstre... i la cançó és preciosa Carme, com els teus dibuixos que cada dia em tenen més al·lucinada. Jo dibuixo força bé, però amb l'ordinador soc un desastre total. Admiro la destresa que tens.
ResponEliminaPetonets.
Jollons, Carme, m'estic acollonint, saps que tinc guardats uns quants "tubs" amb cançons de la Piaf? M'agrada amb bogeria...
ResponEliminaTu i jo haurem de fer un toc, un cafè i xerrar una estona...
Les fotos, reina, són de la meva "quotidianeïtat", normalment, del camí de casa a cole, i de cole a casa, i d'añgun trencant que agafo...si les vols, les cliques, les guardes i ja està, per tu!
Petons!
Ningú més la canta com la Piaff, tot i que és una cançó que es cantava a casa. M'encanta ella i m'agrada molt com saps exprémer, amb senzillesa, les petites sorpreses quotidianes.
ResponEliminaUna abraçada!
Oooh... la Piaf. Fantàstica.
ResponEliminaCom en Xexu i la Rita, no puc amb els músics de tren... m'enerven i em fan perdre la paciència, sobre tot perquè molts d'ells fan unes versions extranyes de cançons, barrejant i fent un poti-poti que no té cap mena de solta... però potser sóc molt exigent...
ResponEliminaEp, m'he oblidat de dir que la Piaf és una meravella!!!
ResponEliminai que el dibuix... buf,buf,buf!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa Piaf no m'agrada, però l'acordió molts molts!!! Si us plau visita'm el meu blog i dòna'm aconsellar sobre
ResponEliminaBarcelona!!! I will never learn la llengua;-)
Ets irresistible,noia. Si no em tremoleés el pols, ja veuries... com quedaria malament.
ResponEliminaDetallista... Veureu es que ens ha tocat el premi.Quants ronden por ai, mig perduts... Cridem fort. Es aquí, és aquí on quedareu bocabadats./ Ja saps que et venero... teva forma de fer.Anton.
Khalina, aquest tampoc tocava bé. Suposo que per això jo em vaig reproduir mentalment la Piaff.
ResponEliminaCesc i jo em deixo portar pels records ... si m'agraden.
Un acvordeon bien tocado és una maravilla. Un abrazo, Tere.
Xexu, no és que a mji m'agradin molt... però hi ha dies que trobes alguna cosa positiva a totm el que se't posa per davant.
Jesús, barreja de sons...
Rita, aquest tampoc era bo, sóc jo que m'al·lucino darrera la Piaff, dins del meu cap.
Gràcies, Violette, ens llegim...
Striper, és que l'Edith Piaff...
Eva, jo anava cap a Barcelona...
Assumpta, el viatge aquest dia (i pensa que és el mateix de cada dia) va donar molt de sí. No é s el viatge, sóc jo que hi ha dies que miro millor que altres.
Joan, m'agrad a escoltar músiques d'una altra època. I aquesta m'encanta.
Anna, doncs a veure si ens ensenyes algun dibuis teu, al blog... ja m'agradaria.
Zel, preparada i emocionada per fer el cafè amb tu. Ja buscarem l'ocasió. I gràcies per oferir-me les teve s fotos.
Gràcies Fanal blau, m'alegro q ue t'agradi, ja que a mi m'agrada fer-ho, és com si visqués més intensament.
Gràcies, Neo.
Montse... segur que teniu raó. Toquen fatal i són uns pesats. Jo oblido el poupourri i la barreja estranya i me'n vaig pels meus camins mentals particulars. Tinc facilitat per abstreure'm de tot i quedar-me amb el que vull.
Oooooh! La Piaff no t'agrada! Merike, em sembla molt estrany. L'acordió sí! però el del tren no t'hagués agradat.
Anton, el teu entusiasme m'aclapara... Segur que la Piaff hi té a veure... aquest a força que s'encomana. Gràcies per les teves paraules.
Jo també m'apunto a ser fan de la PIAF! m'encanta! em produeix un bell estat de malenconia!
ResponEliminaMite'l, potser és el meu acordionista del tren? Ho feia bé?
ResponElimina