El tren em porta.El parc i el bosc em criden.
Passem de llarg.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El proper dia baixa del tren :) I així potser veus un altre ratolí a les vies mentres et menges la taronja que ha caigut del cel.
ResponEliminaMai hagués pensat que amb el paint es puguessin fer dibuixos tan bonics.
avui heu passat de llarg... però un altre dia, hi aniràs, segur :)
ResponEliminafins i tot sense poder baixar i entrar al bosc o al parc, d'alguna manera, pensant-hi, ja hi has estat, no?
los trens paren a algunes estacions... també estaria bé que de tant en tant paressen al costat d'un parc o d'un bosc...
sort que algunes estacions queden molt a prop d'allà.
bona nit i una abraçada, carme
Placids viatges els del tren.
ResponEliminaT'estàs convertint en la pintora de la blogosfera eh! Si sempre m'agraden els teus escrits ara ja començo a plantejar-me què m'agrada més, si els escrits o els dibuixos. ;-)
ResponEliminaBon capde, Carme!
"Bosc i fulles.
ResponEliminaCom carícies als dins.
Sempre hi som"
petonet dolç
:¬)*
Penso que hauríem de seguir els nostres impulsos mes sovint, ser una miqueta més viscerals i baixar del tren sense pensar tant....
ResponEliminaPer sort, el parc i el bosc, seguiran allà, i un altre jorn podràs anar-hi, no?
Petonets.
Aquest és el més gran inconvenient del transport públic, no manes tu, manen ells i no pots aturar-te en un voral per respirar verd (com acostumo a fer).
ResponEliminaSalut!
Ai si en tinc jo d'històries de trens!! :-)
ResponEliminaBé, avui passa de llarg, però un altre dia no, eh? Si el parc i el bosc et criden potser hi hauries d'anar, dona :-)
i quan ho vulgueu pareu, el bitllet no té destí oi?
ResponEliminaDe vegades els desitjos no es poden acomplir!
ResponEliminaMal fet! No passis de llarg...
ResponEliminaO era al revés? No era pas allò de s'ha de pujar al tren quan passa?
Bé, sigui com sigui, no et perdis res...
I visca el paint!!!
La vida és com un viatge en tren ...
ResponEliminaUns van pujar fa temps, i n'hi haurà que pujaran més tard ... i sempre tard o d'hora arribarem al nostre destí.
Però de tant en tant, mentre fem via, potser sí que és bo fer una paradeta i gaudir de la natura que ens envolta.
Gaudeix d'aquests paratges ben preciosos que tens vora teu !
Bon cap de setmanaaaa ! ;)
El proper cop un tren que et porti dirèctament al bosc!
ResponEliminaSegur que el dibuix, sense la reixa, serà preciós :-))
Dices mucho en pocas palabras.
ResponEliminaBesitos