La meva solitud, sentida, però no real,
injusta i esquerpa de fa anys,
va fugir al bec d’un gavià argentat que
la va perdre pels grisos horitzons del passat.
va fugir al bec d’un gavià argentat que
la va perdre pels grisos horitzons del passat.
Vaig encetar camins de molts colors
amb flors desconegudes que esclataven
inesperadament al ritme del meu pas.
No conec cap oblit ni cap desert.
Gotes de pluja alimenten les flors.
I entre els arbres,
passa un raig de lluna perfumat de tu.
Tengo el defecto de que cuando leo poesía intento ver mi reflejo en ella,y este poema me va pero que ni hecho a propósito.Tú,como siempre,ofreciendo tu visión optimista y positiva de las vivencias.Abrazos
ResponEliminaTe ha quedado perfecto el dibujo del abrazo a tu amigo,él también tiene una sensibilidad especial.Abrazos
ResponEliminaTere, si no buscamos una visión positiva de nuestras cosas más interiores, con lo mal que está el mundo, vamos perdidos.
ResponEliminaUn abrazo virtual... cuando no hay otro, verdad?
Com sempre, i coincidint amb la Tere els teus posts em semblen optimistes, colorits, frescos.... i molt poètics!!M'encanten!!
ResponEliminaSaps que sempre resulta com un esclat d'alegria trobar un post teu amb aquestes belles paraules i acompanydes amb els teus dibuixos !!!
ResponEliminaPD Pel matí havia intentat deixar comentari en el post anterior, però no he pogut, com si no funcionés l'enllaç.
Tot un detall per part teva i que en aquests durs moments, de ben segur agrairà.
Quins bonics camins de flors de colors!
ResponEliminaUn detall molt bonic el dibuix del post "sense paraules". Una superabraçada :)
Alça Carme!
ResponEliminaQuin dibuix i quina poesia tan bonics.
És ben cert que al teu pas esclaten flors de tots colors.
I el perfum de la lluna.
I el gavià argentat que s'emporte les penes.
Són macos els teus camins.
M'encanta descobrir paraules i dibuixos en perfecte armonia, ets una artista complerta.
ResponEliminaI jo t'hi veig a tu, esplèndida en sentiments i amb la saviesa de saber conjugar els mots, els camins, el ritme, els colors... Fem anys i, en canvi, millorem a mesura que millora el nostre amor! Felicitats, un poema preciós!
ResponEliminaBé Carme, que escrius d'una forma sensible no és avui en dia cap secret, però pot ser en dies en què et sents feble aquest escrit et fa veure camins de colors, últimament escrius de maravella, felicitats i continua així :)
ResponEliminaEts una dona molt feliç i dotada per expressar-te amb optimisme, quina plaer de llegir-te i veure els dibuixos macos!
ResponEliminaoichs, juraria que al matí havia deixat un comentari, però no el veig.
ResponEliminaÉs igual, et deia que m'encanta i que un dia m'ensenyaràs a dibuixar així... eh?
Disculpa que no em vegi en condicions de desencriptar el missatge ocult. Però m'ha agradat llegir la teva combinació de paraules.
ResponEliminaEp! A força d'anar veient els teus dibuixos, potser si un dia no en poses cap el trobaré a faltar... artista!!!
Albanta, crec que sóc optimista de mena.
ResponEliminaGràcies, Assumpta, dir-me que reparteixo alegria és un dels millors compliment s qued puc desitjar. He eliminat els cometnaris a l'altre post, el volia sense paraules, del tot.
Khalina, gràcies a tu per venir.
Joan, a mi també m'agraden els meus camins.
Striper, gràcies maco.
Cèlia, si amb els anys millorem, vol dir que tot va bé, és com hauria de ser per tothom.
Cesc, tots ens sentim febles, a vegades, i jo també me n'he sentiot i molt! però quan trobes el camí que vols... t'adones de que tots els moment s t'han servit d'alguna cosa. Tu també trobaràs el camí i també estaràs content i optimista.
Merike, gràcies, guapíssima. Ara portes aquests cabells curts? I une s ulleres diferents, gairebé no et conec. Si arribes a l'abril així... a veure si no et coneixerem.
Montse, n'haguéssim pogut aprendre les dues a la vegada. He començat aquest estiu, tot just.
Ai! Sergi! sí no hi ha cap missatge ocult! Tot és tal com és i tal com ho dic. El gavià argentat tampoc representa massa res en concret. Vull dir que la solitud que m'agobiava durant molt temps, quan va marxar, fa molt s anys, ja no ha tornat més.
Uuuuf! Em treus un pes del damunt.
ResponElimina;-)
carme, lo dibuix ple de flors i de colors me sembla preciós. i el de l'abraçada també, tan a prop, tan sencera i carinyosa.
ResponEliminam'ha agradat llegir els comentaris que t'han fet i els que tu has tornat, perquè em perdia una mica intentant imaginar esta "solitud sentida però no real" que va fugir i que va acabar perdent-se... (pensava, "serà que la solitud absoluta no existeix? perquè sempre hi ha camins, flors, gotes de pluja, arbres, rajos de lluna, perfums, tus...")
moltes vegades passa això que dius i que m'ha agradat llegir, que només intentem dir allò que estem dient, i després cadascú en fa la seua lectura.
una abraçada, carme
Les meves ulleres són les mateixes, els cabells només curts ara.
ResponEliminaCom sóc tan vella no tinc gaires cabells;-)
"Segueixo els sons
ResponEliminade les teves petjades,
amarades de lluna,
fins una clariana
de la vida.
Un espai sense temps
ens envolta
amb el murmuri dels colors
de flors boscanes.
I, com una flor més,
brolla l'abraçada"
gràcies, Carme.
Un petó dolcíssim, nina.
Com la teva tendresa.
:¬)*******
Sergi, abans em creia un a persona complicada, cada vegada me'n sento menys... i m'alegro d'haver-te tret un per de sobre.
ResponEliminaIruna, fa anys, em sentia sola i no n'estava. Mai no n'he estat. A vegades no sabem veure allò que tenim més a prop. I segurament tens raó la solitud absoluta no existeix. M'añegor que t'agradin els dibuixos, le sflors i l'abracada, que no pas per ser virtual és menys tendra i menys sincera.
Merike, doncs jo també sóc molt vella, també tinc pocs cabells! Pocs i fineeeeeeeets!
Barbollaire, gràcies a tu, per venir a deixar-me poesia, aquí, en un dia com avui. Que descansis molt. Bona nit.
Ohhhhh!!!! Quantes floretes poses al nostre hivern!!!!
ResponEliminaM'encantaaa!!!!
;-D
En aquest camí hi tenies amagada una font. Cadascu amb el seu pas amb la seva motxilla d'inquietuts i desvetllaments hi hem arribat, som diversos i diferents i ens anem trobant junts a beure aigua que calme la set, la de l'amistad
ResponEliminaGràcies per el que dones. Anton.
Sempre encetem camins, a vegades sense ni tan sols saber-ho. Alguns els podem refer i d'altres no. Però m'ha encantat l'alè positiu d'aquest poema. És molt maco!
ResponEliminaSi és que les floretes, Eli, surten sempre en llocs i moments inesperats.
ResponEliminaAnton, doncs vinga ja m'agrada beure aigua de les fonts. M'encanten les fonts!
Laura, gràcies maca. Tinc un comentari pendent al teu blog, t'he llegit però no tenia temps d'escriure
un poema preciós!
ResponEliminala teva sensibilitat avui m'ha copsat moltíssim!
Gràcies!
Com sempre, poemes que són tot sentiments.... Feia temps que treia el cap pel teu blog: continuo dient que m'encanten els teus dibuixos...
ResponEliminaOstres!!! M'havia perdut aquesta meravella de dibuix!!
ResponEliminaTot i que ara (que he entrat per l'actualització del tren) m'adono que és millor que el vegi ara que el dia 18 jeje... ara jo també puc dir que la meva tristesa va fugir al bec d'un gavià argentat :-))