Llegeixo sempre les citacions del Diccitionari , cada dia, i no me'n perdo ni una.
Clar que són tan treballadors, que a la que em descuido he de baixar avall, avall, avall... per recuperar les endarrerides.
He deixat de posar citacions al meu blog, ja que les que tenim allà són una mica de tots i estan a l'abast i endreçades.
Però avui no puc evitar de tornar a citar-la...
Sóc capaç de fer trampes perquè no em guanyi la tristesa
M'encanta, no la coneixia, i m'hi sento com a casa.
Si n'he fet de trampes jugant amb la tristesa! Un munt!
dimarts, 27 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
No son trampes, és una obligació i una exigència personal.
ResponEliminaNo sé que s'enten en aquest cas
ResponEliminaper fer trampes,
però un dia plou i un altre fa sol,
i tot s'ha de viure
i tot té un preu.
I si no es paga quan toca,
després ve amb recarreg.
I si et veuen les trampes?
ResponEliminaLa tristesa té moles amigues
com l'angoixa , el desencis
la intranquilitat,...
que va i li xerren i et persegueix
com gos a conill.
Hi han tristeses que no se'n van
per molt que lluitis, hi han angoixes que aclaparen ulls, gola i pit.... bon hora tinguem tots.Anton.
Perillosa la tristesa! jo quan estic trista miro de aferrar-me allà on puc... com costa de vencer mare meva!
ResponEliminaA veces ni con trampas la podemos superar. Pero es un buen recurso.
ResponEliminaMuy bella la frase.
un beso
Quina frase tan bona!! És genial!!
ResponEliminaI estic molt d'acord amb en Carles Casanovas que tenim aquesta obligació, tot i que com diu l'Anton hem d'anar molt en compte perquè no ens vegin les amigues de la tristesa... que a vegades s'aferren amb força i costa un munt mirar d'enganyar-les.
Molt bona a vegades cal fer trampa!!!
ResponEliminaI qui no en fa? Quan estem tristos surten els mecanismes de defensa, i què són aquests sinó fer trampes per superar el moment? Mira que odio les trampes en el joc, però d'aquestes em declaro també culpable.
ResponEliminaTrampes, enganys, fer veure que no hi toco, fer l'orni...de tot, per enganyar la tristesa... petonets!
ResponEliminaAquesta frase m'agrada i me l'aplicaré en mals moments, agafo la citació, gràcies per a mostrar-la :)
ResponEliminaQuan estic molt trista no tinc ni esma per fer trampes.
ResponEliminaavui, jo, voldria poder fer les trampes per algú que està trist.
ResponEliminaDe la mateixa manera que vosaltres les vau fer quan ho estava jo...
Una bosseta de petonets dolços
Yo tengo la máxima de inventar y reinventarme la alegría cada día,pero ahora voy a añadirme ésta de Gloria Fuertes (cómo me gusta esta poeta)porque la mía me está fallando en los últimos tiempos.Menos mal que vampirizo el positivismo de gente estupenda como tú.Abrazos
ResponEliminauna bona iniciativa aquesta del Diccitionari
ResponEliminaTotalment d'acord, Carles, tot val per tal de guanyar-la!
ResponEliminaJoan, jo crec que dins la tristesa un s'hi ha de capbussar, s'ha de sentir quan cal, s'ha d'acceptar i entendre per a poder sortir-ne, però se n'ha de sortir encara que sigui fent trampes...
Anton, en un moment determinat sí. No parlo de no estar mai trist, això seria impossible. Parlo de no deixar-se guanyar, de saber sortir-ne...
Sí, Anna ens hem d'agafar allà on podem, per no instal·lar-nos-hi. Això no pot ser a cap preu. Costa, desenganxar-se'n, tens raó.
Carolina, si nos empenyamos en ello, salimos, puede durar más o menos, perpo salimos.
Assumpta, sí, a vegades costa d'enganyar-les, però bé s'ha d'intentar.
Sí senyor, Striper, hi hi ha algunes trampes que funcionen prou bé... oi? ;)
Xexu, culpable no... complidor d'una obligació, com diu en Carles.
Està bé, Zel, amb totes les teves armes i més! Petonets!
Cesc, per a mi algunes vegades fer trampes era agafar-me menys seriosament i una mica més lleugerament allò que en altres moments em semblava taaaan important! Pe`ro a quest a només és una... en tinc cun piló!
Noves Flors, bonica, ara m'has deixat una mica tocada... uf! quina frase... com que no? Te n'hauré d'ensenyar...
Saps, Barbollaire? aquestes tristeses de les pèrdues de les persones que estimem, són de les poques que mereixen ser sentides. Ens hem de donar permís per estar tristos un temps i aleshores sí, al cap d'uns dies, podem començar a fer trampes, reconvertint la tristesa en records dolços i tendres... o en abraçades virtuals. Petonets.
Tere, la palabra invertar i reinventar par a mi tiene una fuerza extraordinaria. Yo siempre la uso y la usaba ya cuando era más joven. Inventar i reinventar la vida, decia yo. Però cambiar-lo por reinventar la alegria me parece estupendo. Però nunca està mal tener más frases de recambio. Una abrazo.
Em semba genial, Jesús. Jo els llegeixo sempre.
Si estàs trist, i et fas la víctima i et tanques, encara et poses més trist. Hem de fer trampes o autoanimar-nos o com es vulgui dir.
ResponEliminaHola Joana, et passe un meme que m'han fet arribar a mi... al meu blog el trobaràs!!
ResponEliminaPetons
Sí, jo no crec que la Gloria parli de "trampes" en un sentit negatiu, o de no voler pagar el preu d'allò que ens passa... crec que es tracta d'un esforç constant per mantenir encara que sigui una espurna d'alegria o d'optimisme quan tot sembla que va de corcoll. No creguis, que a mi em costa molt fer-ho, penso que sóc de mena melangiosa, però a vegades m'adono que lluito contra la tristesa i això m'agrada.
ResponEliminaÉs una bona cita pels temps que corren...
ResponElimina