Trobada virtual entre blocaires invisibles (cliqueu aquí)

La Núria i jo ens hem trobat als blogs i al Facebook i així, hem anat fent una mica de coneixença.

I un dia, a causa de ser la seva blocaire invisible, vaig decidir que l'aniria a veure allà al seu petit país.

Com que som del mateix grup, (sí, sí, virtual) defensor dels taps de suro... li vaig demanar d'anar a veure una fàbrica de taps de suro autèntics i artesanals, i ens van explicar molt bé que només aquests conserven tota la qualitat, l'aroma i el sabor d'un bon vi.

Després ens en vam anar a veure el mar, encara es veuen conseqüències de la llevantada, però vam anar-hi amb la intenció fer una lectura de poemes en veu alta, cadascuna n'havia de triar alguns.

I com que ens trobem a les acaballes de les festes, li vaig llegir uns poemes de Martí Pol, que tinc, en les felicitacions de Nadal que ell feia cada any i crec que no es troben en cap llibre



Nadal 2007 (L'associació Amics de MMP va continuar enviant felicitacions)

I davant del mar, em van semblar apropiats uns trossets de les "Cançons de rem i de vela" de Josep Mª de Sagarra

I uns bocinets de Feliu Formosa, del llibre "Darrere el vidre"

I finalment Joan Margarit "Càlcul d'estructures"

Després s'acostava l'hora de dinar i vam intercanviar receptes.

Jo vaig provar i em vaig endur la seva sopa de carbassa i l'estofat de patates amb calamars i costelles i li vaig passar una recepta que jo vaig inventar fa uns anys, que té dues versions diferents i una altra de les de tota la vida, segur que ja se la sap, aquesta. Les dues del meu blog de cuina (per cert, una mica abandonat).

Primer plat: assortit de pastissos o Pastís de verdures i gambes

Rostit de farcellets de vedella.

Aleshores li explico que fa dies que tinc al cap una cosa: recordar paraules que havia sentit utilitzar molt i que ara utilitzem molt poc, o gairebé gens. Jo he viscut a diferents llocs del nostre país i potser que les meves paraules barregin diferents parlars. A cada sobre hi ha una paraula.













Una foto (virtual també) perquè quedi constància que no m'ho invento:


I després per compensar de tant de rotllo una mica d'alegria, potent, amb la intensitat de Beethoven per començar bé l'any .