dimarts, 6 de gener de 2009

Trobada virtual entre blocaires invisibles (cliqueu aquí)

La Núria i jo ens hem trobat als blogs i al Facebook i així, hem anat fent una mica de coneixença.

I un dia, a causa de ser la seva blocaire invisible, vaig decidir que l'aniria a veure allà al seu petit país.

Com que som del mateix grup, (sí, sí, virtual) defensor dels taps de suro... li vaig demanar d'anar a veure una fàbrica de taps de suro autèntics i artesanals, i ens van explicar molt bé que només aquests conserven tota la qualitat, l'aroma i el sabor d'un bon vi.

Després ens en vam anar a veure el mar, encara es veuen conseqüències de la llevantada, però vam anar-hi amb la intenció fer una lectura de poemes en veu alta, cadascuna n'havia de triar alguns.

I com que ens trobem a les acaballes de les festes, li vaig llegir uns poemes de Martí Pol, que tinc, en les fe
licitacions de Nadal que ell feia cada any i crec que no es troben en cap llibre



Nadal 2007 (L'associació Amics de MMP va continuar enviant felicitacions)


I davant del mar, em van semblar apropiats uns trossets de les "Cançons de rem i de vela" de Josep Mª de Sagarra


I uns bocinets de Feliu Formosa, del llibre "Darrere el vidre"


I finalment Joan Margarit "Càlcul d'estructures"


Després s'acostava l'hora de dinar i vam intercanviar receptes.


Jo vaig provar i em vaig endur la seva sopa de carbassa i l'estofat de patates amb calamars i costelles i li vaig passar una recepta que jo vaig inventar fa uns anys, que té dues versions diferents i una altra de les de tota la vida, segur que ja se la sap, aquesta. Les dues del meu blog de cuina (per cert, una mica abandonat).




Rostit de farcellets de vedella.

Aleshores li explico que fa dies que tinc al cap una cosa: recordar paraules que havia sentit utilitzar molt i que ara utilitzem molt poc, o gairebé gens. Jo he viscut a diferents llocs del nostre país i potser que les meves paraules barregin diferents parlars. A cada sobre hi ha una paraula.













Una foto (virtual també) perquè quedi constància que no m'ho invento:


I després per compensar de tant de rotllo una mica d'alegria, potent, amb la intensitat de Beethoven per començar bé l'any .











19 comentaris:

  1. Ets una passada, Carme !
    Sempre aconssegueixes deixar-me amb la boca ben oberta !
    PRECIOSSSS!
    I a més hi ha un detall, amb les paraules, has indicat ADÉS.
    La meva àvia Antònia, nascuda terres endins (on jo visc ara) la feia servir molt ... i des que ella va morir no l'havia tornada a sentir.
    Has aconsseguit emocionar-me !
    GRÀCIES, CARME.

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu Assumpta, sé que a la Núria li agraden les paraules com a mi. Jo també vaig viure un temps terres endins, un altre temps terres amunt... altre temps vora del mar, altre temps al prelitoral

    ResponElimina
  3. Això és un blog molt meravellós i massa no entenc!! Salutacions des d'Hèlsinki!

    ResponElimina
  4. Bon dia Carme,
    Preciós regal!!!
    Que tinguis un dia màgic!
    Jo ja tinc el meu regal!!!!

    ResponElimina
  5. Com bé diu l'assumpta, Carme, ets una passada! Avui marxo però aquest vespre, quan torni, t'asseguro que llegiré detall per detall, aquestes PARAULES que desconeixia i que m'han agradat tant... Bon dia de reis, ple de regals i tortells!

    ResponElimina
  6. La veritat és que heu fet una feinada tots. Jo he sigut més simple que el mecanisme d'una botija. A veure si agafe experiència en la virtualitat aquesta i el proper any faig una cosa més lluidora. Per cert, la imatge de capçalera, preciosa.

    ResponElimina
  7. Un fruits de una trobada que son preciosos.

    ResponElimina
  8. CARME,

    Ets una "crack" de veritat, quan vares nèixer varen trencar el motllo....
    Que no perdis mai aquesta màgia que omple la teva ànima i que la segueixis compartint amb nosaltres.
    Una abraçada forta preciosa.

    ResponElimina
  9. Tu sempre tant elegant... m'agrada... felicitats...

    ResponElimina
  10. Bé...Anton.Uff... com està el pati!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  11. Em repeteixo: l'heu feta ben grossa, amb això de l'amic invisible!
    Felicitats!

    ResponElimina
  12. Salutacions Merike!

    Joana, encara no he vist el teu regal, ara vaig a veure si el trobo. Que tinguis un bon dia també.

    Bon dia de Reis, Cèlia i una abraçada.


    Gràcies Josep Manel, uix! llastima que no he pogut obrir el vídeo del teu regal, he vist la foto fixa, però no se m'ha posat en funcionament. Ho tornaré a intentar.

    Gràcies Anna! però si teu regal és preciós! Ple de sentiment com tu com el teu blog.

    Cesc, mira, si un compliment o un piropo no m'havien dit mai és aquest "elegant" mira m'ha arribat a l'ànima. Gràcies maco! És que jo al natural sóc una mica així feta i deixada estar, saps què vull dir?

    Anton, gràcies altre cop, pel teu dolç i tendre regaql, gràcies, gràcies.

    Rut, ja ho veus, la qüestió en aquesta vida és buscar ocasions de passar-ho bé... o no?

    ResponElimina
  13. Carme,
    No he pogut mirar el meu regal fins ara. No tinc paraules. És excel·lent, especial, un regal virtual immerescut. Te l'agraeixo molt. Els poemes, les paraules, la música, el text, la foto,... encara al·lucino.
    Ets un geni màgic i meravellós. Moltes gràcies!!!! Petons

    ResponElimina
  14. Que boniiiiiic! "El blocaire invisible" no s'esgota en el regal que fas i et fan, sinó que cada regal rebut o fet pels altres blogaires és un descobriment meravellós. Ets genial! Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Suara, i eixorivir, són dues paraules que deia la meva àvia...
    També deia xicra... i desar la taula.
    I el regal, una meravella, ets un crak, ja ho diuen, després de tu, an trencar el motlle!!!!

    ResponElimina
  16. Núria, m'ho he passat molt bé preparant-lo tot i que els dies de festa em feien estat connectada a intermitències i l'he hagut de fer per etapes. Una abraçada. I moltíssimes gràcies, altre cop, pel teu regal de propina.

    Ja tens raó, ja, Laura! Tota la tarda veient regalets... que maco, oi?

    Zel, la meva àvia i fins i tot les ties també deien xicra. La llengua canvia com tot, però és bonic recordar fins on podem...

    ResponElimina
  17. Quina vetllada tan ben pensada Carme!
    Un regal molt bonic i complet. Bonics poemes! Delicioses receptes! Unes paraules que jo desconeixia...

    ResponElimina
  18. Caram! Diria que acabes de fer una amiga empordanenca! Felicitts!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari