El que no he trobat és quan el mestre ( fa seixanta anys o més) agafava la regla com si fos un espasí o col"locaba llibres al cap o les mans del alumne de cara a la pared. Ja sabem que el contacte amb els llibres portava la força suficient per conectar amb el cervell en el cas que els posessin al cap i circulant pels braços les matèries lectives dels llibres entrava en la corent circulatòria... SABIDURIA DE CAPISTRAU I DE MANISTRAU .../ Sou terribles.A mi m'ha superat. Ja és ben cert que el que no pensa un ho realitza l'altre. Joisós. I termes costatats segurament per la Real Acadèmia... Que ens faci profit.Anton.
hahahaha! Divertidíssim! hihihi En diria unes quantes, prò m'ha fet molta gràcia això de la Competència Social! hihihi I també el Currículum —en llatí, que sona més xulo. I l'Excel·lència perquè m'ha fet pensar en els diccionaris que et fan comprar quan ets petit, perquè "els grans" no els sabríem manejar! huax!
Ostres, ostres, ostres...no em sabia pas bruixota, ni mai m'he considerat molt llesta. Això sí...de moltes i moltíssimes coses no en tinc ni p...idea!!! Boníssim!
aix..... confesso que algunes m'han fet gràcia..... però..... lo de la diversitat, i les pomes podrides i les pomes sanes..... no voldria ser "aguafiestas" però això de definir alguns nens com "poma podrida".... m'ha semblat molt dur.... Potser sóc jo, que em falta sentit de l'humor o que no l'he sabut entendre.....
Penso que en el fons de la qüestió hi ha la vella confrontació entre ensenyament públic o privat. Entre política d'esquerra o política de dreta. O sigui, polítiques socials sí o polítiques socials no.
Bruixoleta, sí que ho has entès bé i tens tota la raó d el món... suposo que això que a mi no em cridés l'atenció d'entrada és una diferècnia generacional. Els de la meva generació havíem sentit tantes vegades això de les "pomes podrides", parlant dels nens i d'allò que també se'n deia "males companyies" que ja hi tenim les orelle s acostumades... em sap greu.
si t'estimes més tancar el diccionari, tens la possibilitat de fer-ho.
però penso que no hauries de patir dubtant si has pogut ofendre algú.
està bé poder parlar les coses... comentar-les... saber què mos afecta... averiguar per què... i no riure, si no mos ve de gust, o fer-ho, si en tenim ganes.
este diccionari és una caricatura de l'educació, i de les persones, o de consideracions que existixen de determinats aspectes de l'educació i de les persones.
potser serviria per a debatre els diferents plantejaments que hi ha sobre l'educació i l'ensenyament...
de vegades, els documents "seriosos" tenen molta teoria... però, de tan abstractes, s'allunyen massa de les "realitats", de les diferents percepcions que existixen de la realitat.
què és "correcte" i què no? què és "ofensiu"?
ja et dic... penso que va bé poder riure una mica de tot... i poder parlar-ne.
ei carme, de fet no estava molt segura de deixar el comentari, pq ja sé que ni tu ni els que l'han llegit pensin que hi ha nens que són com "pomes podrides". Mira, jo que sobretot abans feina molts escrits al meu bloc parlant de la religió, sempre em trobava opinions de tot tipus, i de vegades dubtava per si havia pogut ofendre algú. Però la intenció tb compta, i queda clar que el teu post no era gens ofensiu, i més coneixent-te. I com diu la Iruna, està bé poder riure una mica de tot, i poder-ne parlar si clal, per això estan els blocs.
Vinga, un somriure i una abraçada ben forta!! :-))***
M'ha agradat especialment la definició de 'diversitat', però la de 'pràctica reflexiva' no es queda curta!
ResponEliminaHola, amics insomnes!! (Es diu així en català?)
ResponEliminaÉs GENIAL!! jajaja
M'han fet molta, molta gràcia totes, però aquestes dues juaaasss
ADAPTACIÓ CURRICULAR: Donar llibres de primària als alumnes de secundària.
ESTABLIR UNA RELACIÓ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer classe
Bé... és que me les miro i les posaria totes... jaja
Va, ara ja plego. A fer nones!!
Un bonic llistat d'eufemismes Carme.
ResponEliminaGràcies per fer-nos veure la llum ;)
Per desgracia reals como la vida mateixa.
ResponEliminaEl que no he trobat és quan el mestre ( fa seixanta anys o més) agafava la regla com si fos un espasí o col"locaba llibres al cap o les mans del alumne de cara a la pared. Ja sabem que el contacte amb els llibres portava la força suficient per conectar amb el cervell en el cas que els posessin al cap i circulant pels braços les matèries lectives dels llibres entrava en la corent circulatòria... SABIDURIA DE CAPISTRAU I DE MANISTRAU .../ Sou terribles.A mi m'ha superat. Ja és ben cert que el que no pensa un ho realitza l'altre. Joisós. I termes costatats segurament per la Real Acadèmia... Que ens faci profit.Anton.
ResponEliminahahahaha! Divertidíssim! hihihi En diria unes quantes, prò m'ha fet molta gràcia això de la Competència Social! hihihi I també el Currículum —en llatí, que sona més xulo. I l'Excel·lència perquè m'ha fet pensar en els diccionaris que et fan comprar quan ets petit, perquè "els grans" no els sabríem manejar! huax!
ResponElimina:D
ResponEliminaCarmeeee, no siguis dolentotaaaaaaaaaaa!!!
Me la van passar l'altre dia i va córrer com l'escuma per tot el claustre!
ResponEliminaOstres, ostres, ostres...no em sabia pas bruixota, ni mai m'he considerat molt llesta. Això sí...de moltes i moltíssimes coses no en tinc ni p...idea!!! Boníssim!
ResponEliminaMare mevaaa m'ajuda a distreure'm jeje
ResponEliminaBuenísimas.
ResponEliminaEn los últimos quince años ha habido LOGSE,LODE,LOPEG,LOCE,LOE.
¿No es para acabar idiotizados todos?.
Abrazos
L'havia vist a ca la Tarambana o a la Slver, no recordo... MOl escaient.
ResponEliminaaix..... confesso que algunes m'han fet gràcia..... però..... lo de la diversitat, i les pomes podrides i les pomes sanes..... no voldria ser "aguafiestas" però això de definir alguns nens com "poma podrida".... m'ha semblat molt dur.... Potser sóc jo, que em falta sentit de l'humor o que no l'he sabut entendre.....
ResponEliminaPenso que en el fons de la qüestió hi ha la vella confrontació entre ensenyament públic o privat.
ResponEliminaEntre política d'esquerra o política de dreta.
O sigui, polítiques socials sí o polítiques socials no.
Ben trobades en general!
ResponEliminaM'imagino que això fa molta més gràcia als mestres (als pedagogs no sé jeje)
Hehehe! Jo, suposo que per derivació de les meves aficions, he trobat molt graciosa la de Noves Tecnologies... pobre Informàtica! :-D Petonassos.
ResponEliminaBones definicions...
ResponEliminaMés val, com bé dius, prendre-s'ho amb molt d'humor...
:-)
Bruixoleta, sí que ho has entès bé i tens tota la raó d el món... suposo que això que a mi no em cridés l'atenció d'entrada és una diferècnia generacional. Els de la meva generació havíem sentit tantes vegades això de les "pomes podrides", parlant dels nens i d'allò que també se'n deia "males companyies" que ja hi tenim les orelle s acostumades... em sap greu.
ResponEliminacarme...
ResponEliminasi t'estimes més tancar el diccionari, tens la possibilitat de fer-ho.
però penso que no hauries de patir dubtant si has pogut ofendre algú.
està bé poder parlar les coses... comentar-les... saber què mos afecta... averiguar per què... i no riure, si no mos ve de gust, o fer-ho, si en tenim ganes.
este diccionari és una caricatura de l'educació, i de les persones, o de consideracions que existixen de determinats aspectes de l'educació i de les persones.
potser serviria per a debatre els diferents plantejaments que hi ha sobre l'educació i l'ensenyament...
de vegades, els documents "seriosos" tenen molta teoria... però, de tan abstractes, s'allunyen massa de les "realitats", de les diferents percepcions que existixen de la realitat.
què és "correcte" i què no? què és "ofensiu"?
ja et dic... penso que va bé poder riure una mica de tot... i poder parlar-ne.
una abraçada, carme
ei carme, de fet no estava molt segura de deixar el comentari, pq ja sé que ni tu ni els que l'han llegit pensin que hi ha nens que són com "pomes podrides". Mira, jo que sobretot abans feina molts escrits al meu bloc parlant de la religió, sempre em trobava opinions de tot tipus, i de vegades dubtava per si havia pogut ofendre algú. Però la intenció tb compta, i queda clar que el teu post no era gens ofensiu, i més coneixent-te. I com diu la Iruna, està bé poder riure una mica de tot, i poder-ne parlar si clal, per això estan els blocs.
ResponEliminaVinga, un somriure i una abraçada ben forta!! :-))***
Recordava una cita que vaig trobar no fa gaire en aquest mateix blog:
ResponElimina"Sóc capaç de fer trampes perquè no em guanyi la tristesa"
Hem d'aprendre a ser capaços de desdramatitzar determinades situacions.
(El roquefort està ben florit i la gent se'l menja ben a gust... Oi que ens entenem?)
Apadéu i bona nit tingueu!
Iruna, m'agrada tot això que dius i t'agraeixo molt que vinguis fins aquí per a explicar-ho. I si a mi m'agrada poder riure una mica de tot.
ResponEliminaBruixoleta, no t'amoinis, no em sap gens de greu que deixessis el comentar. Crec que sí, que ja podem parlar una mica de tot, que ja ho fem, vaja!
Avi Gres, ets un encant. tens raó que l'humor i riure'ns de nosaltrs mateixos és una de les millors trampes que li podem fer a la tristesa.