ara, amb zoom:
Coberts i abrigats de boira
dormen planes i turons.
Les muntanyes més despertes
es posen a prendre els sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Gràcies per compartir aquestes vistes privilegiades amb nosaltres.
ResponEliminaM'ha encantat això de les muntanyes prenent el sol
Ai el Montseny, preciós... és una vista semblant la que tinc jo, però sense tant de zoom ;-)
ResponEliminaQue maco... Des del meu balcó no es veu tan xul·lo el paisatge...
ResponEliminaOstres es el Montseny? Quin cims son? Unes vistes precioses.
ResponEliminaSi les fotos son precioses,
ResponEliminal'escrit supera els lìmits. Realitat plena.Anton.
Unes vistes fantàstiques i unes paraules plenes de sensibilitat, la teva!
ResponEliminaI si prenen massa el sol, la neu es desfarà... però la neu és l'imatge de l'hivern...
ResponEliminaun privilegi ha estat llegir aquest escrit d'imatges tan boniques, i quina enveja les muntanyes prenent el sol :-)
ResponEliminaKhalina, per fi podia sortir a prendre el solet amb el Guillem i em va semblar com que les muntanyes també el prenien.
ResponEliminaSergi, ets un privilegiat, doncs, amb zoom o sense, tant privilegiat com jo.
Neo, tampoc és que sigui ni el meu balcó, ni la meva finestra, és el meu carrer.
Sí, Striper, el Montseny nevat, com poques vegades es veu. És el massís del Turó de l'Home. Crec que el cim del turó de l'Home és el del mig.
Anton, aquesta mena de realitat, (fantàstica natura) és la que ens consola de moltes altres tristes realitats del món.
Rita, passejant, passejant, el nen adormit, jo escric mentalment coses que sento o penso.
Cesc, es desfarà la neu i serà aigua clara i fresca.
Bé, Bruixoleta, també ens podem posar a prendre el sol una estoneta, si vols. Avui per aquí en fa força.
Apa, quina vista tan magnífica! i quin invent el zoom! permet apropar-te a somnis nevats!
ResponEliminaBello,bello,bello.
ResponEliminaPreciosssssssa vista i regat amb dolces paraules !
ResponEliminaQue bonic que es veu el Montseny !!!
ara ja fa temps que no el veig. :(
Aquí quan en tinc, bonica també però vista plana (ara ni això la "dama blanca" que es molt envejosa ens tapa amb el seu vel blanc).
Gràcies Carme, per aquest bonic "regal" d'avui !!!
Bon cap de setmana !
Ostres, ostres... la segona foto és una passada!!
ResponEliminaM'agrada l'hivern, ho he d'admetre jeje... i si les muntanyes es posen a prendre el sol, jo també ho vull fer, però així, amb fresqueta i ben abrigada!! :-))
Carme no em deixa comentar-te al sense paraules, que la imatge és preciosa... res com estimar :)
ResponEliminaAi, com trobava jo a faltar entrar a casa teua... Quines fotos tan precioses, reviscolen l'ànim!
ResponEliminaI el post següent(no em mostra l'enllaç per deixar-te comentaris),sense paraules -no li calen- no podia faltar.
Cèlia, Tere, i les dues Assumptes... gràcies pels comentaris. M'alegro que us agradin les muntanyes nevades.
ResponEliminaNoves Flors. (Jo també et trobo afaltar!) i Cesc, he desactivat els comentaris del post sense paraules, precisament per això, el volia sense paraules. Per un moment trist, millor acompanyar sens e dir gaire res. Gràcies per deixar-lo aquí. M'ha fet il·lusió.
Espectaculars imatges!
ResponEliminaUnes vistes precioses i molt ben captades. Enhorabona.
ResponElimina(T'he conegut pel blog de Merike)
És bonic el meu carrer, Xexu, encara que quan camino no porto el zoom posat.
ResponEliminaAnna Maria, gràcies, a mi m'hagués agradat visitar-te també, però el teu enllaç no em deixa.