Com que li vaig escriure un poema, a la lluna de cap d'any,
ja no l'he pogut oblidar i l'havia de dibuixar.
La lluna prima es desdibuixa
rere una transparència de núvols lleugers.
Un estel l'acompanya.
Caminarem tots tres,
entre les boires del nou any que comença.
****************
Aportació de L'Anton de R E B A I X E S
Lluna i estels
mireu-se'ls ells
com la contemplen
perfils lligats
de llum inflats
el llapis tempten.
Qui ha decidit
fer de la nit
un circ a mida?
Fes-me claror
dibuix record
en meva vida.
Omple de llum
el vel obscur
ajuda al lluny
de qui camina.
Si la lluna t'acompanya en aquest any, ja saps que tens bona companyia, i que t'ha d'anar bé per força.
ResponEliminaTu sempre tan ben acompanyada.
ResponEliminaL'expressió de la nena que balla en braços és molt bona.
Ostres, què vas passant revista de tot el que havies volgut posar i no vas posar? Jo estic al·lucinant avui :-))
ResponEliminaRecordo el poema, em va agradar molt!! i ara el dibuix li encaixa perfectament :-))
Ostres, què fem llevats tan tard?
Bona nit!! :-))
Què bonica és la lluna dalt del cel! M'agrada mirar-la, mirar el teu dibuix i el poema que li has dedicat.
ResponEliminaJust veure el teu dibuix la recordat igual de bonica que tu l'has dibuxat.
ResponEliminaés la nostra amiga fidel que sempre torna
ResponEliminaLa lluna sempre fons d'inspiració per als i les poetes com tu!
ResponEliminaNo sé on he llegit, no sé si és de fa dos dies o de més, sé, això sí, que és el teu aniversari, així és que mooooooooooooooltes felicitats, estimada, de tor cor, un petonàs virtual i d'esperit, per molts anys!!!!!
ResponEliminaBé, la lluna és la debilitat de la majoria blogosferàtica i, jo, llunàtica com sóc, em sumo a la seva companyia! Com sempre, molt xulo!
ResponEliminaCaminem tots tres, però ben abrigats eh?
ResponElimina;-)
jo també m'hi vaig fixar... com a curiositat (potser ja ho sabies) et diré que aquesta estrella que l'acompanyava era Venus.
ResponEliminam'agraden molt estos dos últims dibuixos, carme.
ResponEliminaal de la lluna de cap d'any, sembla que hi hagis posat purpurina. i al del ball de nadal, la cara d'ell, tan plena d'alegria que se li tanquen los ulls, i la xiqueta, mirant-lo de reüll :)
Així faras bon camí, amb tan bona companyia, eh!!!
ResponElimina;-D
Lluna i estells
ResponEliminamireu-se'ls ells
com la contemplen
perfils lligats
de llum inflats
el llapis tempten.
Qui ha decidit
fer de la nit
un circ a mida?
Fes-me claror
dibuix record
en meva vida.
Omple de llum
el vel obscur
ajuda al lluny
de qui camina.
---Anton.
Xexu, quan era petita sempre m'agradava fixar-me que quan vas en cotxe o et bellugues tot queda enrere i la lluna ens segueix. Ara també m'acompanya.
ResponEliminaGràcies, Joan!
Assumpta, crec que no ho havia fet mai de repetir un post. tenia aquestes scoses pendent i mira! Bona lectora!
Khalina, gràcies per venir.
Striper, és que estava preciosa, misteriosa, embiorada, però present.
Jesús, ella no ens falla mai.
Rita, gràcies, m'afalagues!
Sí, Zel, fa tot just dos dies, moltíssimes gràcies, d e tot cor, també. Una abraçada, estimada Roser.
Cèlia, llunàtics tots, aquñi a la blogosfera. Si més no troneres. Ho diuen vosaltres això de troneres?
Abrigats, Sergi, i a dormir aviat!
Gràcies, Jordi, ho vaig pensar però no ho sabia segur. Una estrella que no era una estrella.
Iruna, gràcies per comentar-me els dibuixos. Estic encantada que us agradin. Què m'havia de pensar jo, que acabaria dibuixant?
Eli, le s dudes coses són importants, fer camí i tenir bona companyia, si ho tens tot, ja ests molt afortunat.
Anton, directe al post, per acompanyar la meva!
Ai! I gràcies, Anton, gràcies, per la col·laboració.
ResponElimina