dilluns, 19 de gener de 2009

Les històries veïnals al Diari de Barcelona

QUATRE VEÏNS DE LES HISTÒRIES VEÏNALS EXPLIQUEM COM FUNCIONA TOT PLEGAT!!!


www.diaridebarcelona.cat

I a més a més ens ha dedicat un post al blog del diari

26 comentaris:

  1. Ostres Carme! això de posar-vos cara i veu i gestualitat...

    ResponElimina
  2. Ohhhhhhhhh, quina il·lusió m'ha fet veure-us! Carme, que maca que ets!!!!
    :)

    vaig a posar un enllaç al meu blog.

    pero que calladet us ho teníeu, eh? ;)

    ResponElimina
  3. Ueeeeeeiiiiiiiiiii !!!!

    Quin reportatge més interessant!
    Heu deixat ben clar què és això de les històries veïnals, ara ... el que m'ha fet gràcia especialment ha estat poder-vos "conèixer". La veu, la manera de parlar, ..., per cert m'he fixat que la majoria teniu portatils (jo encara vaig amb pc de taula).

    Molt bé al·lots, molt bé!
    (no sé si us n'heu donat compte, però us estic fent l'ona).

    ResponElimina
  4. Quina il·lusió m'ha fet conèixer-te a tu i als altres. He quedat boca badant.No ho deixis mai.Quan moltes coses et fallin, per que tot té un procés, veuràs el que ajuda. No és lloc per parlar de segons quines coses, però l'espurna no pot quedar al tronc que crema i salta a fer llum, encara que sols sigui un instant.
    I tu espurneges i dons vida a altres quan la guspira arriba a l'altre tronc. Cala foc, aquest foc benèfic, amable, acollidor...
    Anton.

    ResponElimina
  5. Encantada d'haver-vos vist i escoltat! Que xulo! Se us ha vist molt tranquils i professionals! Un petonàs!!!!

    ResponElimina
  6. Mira, he passat primer per can Puji i ho he vist allà. Coses de l'ordre alfabètic, que em surt el teu blog com a Nova col·lecció de moments, i el seu com La cullerada. M'ha fet gràcia veure-us, conec els quatre, encara que no us segueixo a tots, i només em faltava posar cara al Veí, perquè teva també hi ha la foto del perfil. El que més gràcia m'ha fet és sentir la teva veu, i era com me l'imaginava. Et mostres molt humil, i et recordes de l'altra gent que escriu relats. Llàstima de no poder fer propaganda de Personatges Itinerants, hehehe. M'agraden les coses que expliques a l'entrevista.

    ResponElimina
  7. Una abraçada veínal! Ha quedat xulo, eh?

    ResponElimina
  8. AAAAi, que macos tots, que maco el reportatge, quina il·lusió que m'ha feeet!!! Això es mereix un enllaç al blog! Petons veïnals, aquest cop! :-))

    ResponElimina
  9. Woowwww ! Ohhh!

    Acabo de conèixer-te i m'ha fet moltíssima gràcia i il·lusió !.
    La veritat és que gairebé ets com t'imaginava amb la teva veu càlida i serena si es que havies d'ésser així !!!
    Ho he vist per un altre enllaç.

    Molt i molt bé, moltes Felicitats a tots els "Veins" !!!

    ;)

    ResponElimina
  10. Que divertit...i quin gust poder ser-hi... A mi l'estimat veí també em va convidar, però com que estic a l'espera d'operar-me el genoll, no em vaig poder implicar...llàstima... Enhorabona, m'hi sento representada! Petons reina!

    ResponElimina
  11. UauuuuuuuH! Quina vergonya! Sort del genoll, la veritat...
    Guapa!!!!

    ResponElimina
  12. Jordi aquests punts suspensius vol dir que s'ha trencat l'encant d'allò desconegut?

    Montse, més que calladet, va ser precipitat... no vaig saber que funcionaria i mque jo sortiria fins moolt poque s hores abans de fer-ho.

    Queralbs, gràcies pel teu comentari i per fer-nos l'ona. Una abraçada.

    Ja ho veus, quines coses!

    Gràcies, Anton! sempre amb paraules amables i tendres.

    Cèlia, sembla que ho haguem fet tota la vida, oi? Bé taqmpoc tant, jo sóc una mica lenteta parlant i explicant...

    Xexu, gràcies maco, per les teves paraules, vam parlar de Personatges Itinerants i fins i tot em va filmar dibuixant, però al final no ha sortit.

    Molt bé veí!

    Gràcies, Laura, ets fantàstica. petons superveïnals.

    Assumpta, aix1 mira tot va com va i ja veig que em mireu amb bons ulls. Jo em trobo lentaaaaaaaaaa.

    Zel, m'alegro q ueet sentis representada, però això de la vergonya vol dir que hem quedat molt malament? I gràcies pel piropo, preciosa. Una abraçada molt grossa.

    ResponElimina
  13. Realment és un reportage molt ben fet, i em sembla que tots els blocaires el mirem amb un somriure emocionat. A més expliqueu molt bé lo de les "Històries veïnals". Molt xulo.

    I suposo que el que m'ha arrencat el somriure més entranyable de tots, és veure't a tu, parlant, expressant. I transmets el mateix bon rotllo, i la calma, la simpatia i la tendresa i tot i més, que transmets a través del bloc.

    M'ha agradat molt veure aquest vídeo :-)))

    ResponElimina
  14. Gràcies Bruixoleta, maca, ja és ben bé que mai no ens veiem com ens veuen els altres.

    ResponElimina
  15. Ohhh! Esteu molt macos! Ho dic d'aquesta manera perquè m'ha fet molta gràcia veure's, però a part de macos, us heu expressat amb gran naturalitat davant la càmera.

    ResponElimina
  16. està molt bé tot lo reportatge. és agradable vore com disfruteu participant en estes històries veïnals.

    l'anton te parlava d'un foc acollidor... per a mi sempre has sigut molt acollidora. quin gustet, veure't i escoltar-te :)

    una abraçada, xiqueta

    ResponElimina
  17. Khalina, gràcies per venir, bonica.

    Iruna, una abraçada ben grossa, gràcies xiqueta.

    ResponElimina
  18. Ostres Carme, ara m'ha agafat com una mica de "canguelis". Això de tancar la propera història ha agafat una dimensió diferent... Quina responsabilitat!

    Per altre banda, dir-te que ja sabia que eres una persona tendre, dolça i sensible. Ara m'ha quedat més que confirmat en sentir la teva veu.

    Una abraçada forta.

    ResponElimina
  19. Anna, res de canguelis, a passar-s'ho bé i prou! Moltes gràcies per les teves paraules... tu sí que ets dolça!

    ResponElimina
  20. Hola Carme,
    Ahir ens ho va venir a explicar a cal Somriure el xerraire més tendre de tota la blogosfera ;)

    Com comento sota el seu post, les fotos no et fan justícia i menys encara si a sobre et podem escoltar.
    M'ha fet molta gràcia veure també el Veí i en Puji. No sóc una asídua seva, però els llegeixo de vegades, depenent de com vaig de temps.

    M'ha fet molta "ilu" veureus i escoltar-vos. :)

    ResponElimina
  21. Tots heu sortit molt guapos i guapes. 3 de 4, no està gens malament per viure a les comarques del Sud, us conec personalment a 3 de 4. A veure quan coincidim, Carme

    ResponElimina
  22. CARME,
    Quan puguis ... passat pel meu bloc. Un petó !

    ResponElimina
  23. Nois, feu MOLTA patxoca!!! Quedeu instituïts com a 1rs Embaixadors de l'Escala

    ResponElimina
  24. Et refelicito, doncs (aquest post és un dejà vue)

    ResponElimina
  25. Quina il.lusió veure-us i sentir-vos!
    Wapíssims tots i totes! :)
    Quin veïnat!Oléeeee

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari