Com que ara mateix me n'acabo d'anar i tornar de París
Tan bé que s'està a casa... amb l'Ives Montand de la mà de la Mallerenga de
Mai donis per finit... i tot plegat ha estat un plaer. Ara li dedico aquests dibuixos i a veure quina mallerenga li agrada més.


No, no, avui no és cap dia universal de les mallerengues, només és el meu dia particular.
17 que col·leccionen amb mi:
Aquesta faceta teva de dibuixant, cada dia està millor eh! :-)
A mi la segona :-))
Si parles dels tipus de mallarenga, tot i que la carbonera és molt vistosa, la que més m'agrada és la cua llarga. És menudeta i té la cua ben llargueta, però sobretot perquè van sempre en grrup 8cooperativistes) i xerren molt les unes amb les altres 8socials).
Ara bé, si parles dels dibuixos, la blava t'ha quedat que enamora!
Ostres, Carme! Touchée!!! M'has fet posar vermella i tot!
Jo sóc l'emplomallada (parus cristatus). Dels dibuixos, però, em quedo amb la carbonera, encara que me les quedaré totes tres i us presentaré la família amb detall...
Ets tota una artista!
jo no sé per on començar!
Bon cap de setmaa , Carme
mallerenga carbonera - talitiainen - parus major
Els dies particulars també tenen coses bones oi... m'encanten els dibuixos que sempre vas ficant :)
Ets una artista! Dibuixes com els àngels!
aix... em sembla que les sento refilar! T'han quedat precioses!!!
Jon em quedo la carbonera. Bon diumengue.
viuen diferents espècies sense problemes? Potser ens haurien d'ensenyar tolerància, no?
segueixo fascinat pels teus dibuixos , son tant vius, que m'omplen d'alegria
La blava la trobo molt doceta... com tu Carmeta viatgera!
Molt macos aquest dibuixos d'ocellets!
Has aconsegit donar-los la sensibilitat adequada.
Continuo dient que m'encanten els teus dibuixos!
Al meu bloc hi tens un regalet!
Gràcies a tots!
A mi també m'ha encantat la blava! Caram amb la Carbonera, fins i tot la podem trobar a la gran ciutat...
Publica un comentari