dilluns, 12 de gener de 2009

El lloc de la feliç arribada

Un dia jo vaig escriure aquest post Amor a primera vista.
Encara era a la vella Col·lecció de moments.

En aquest post parlava de pintors, i entre d'altres, parlava concretament d'un,
que mesos després que el post hagués estat penjat, el va trobar per casualitat, suposo perquè que allà hi sortia el seu nom.

Degut a aquesta casualitat, en Ramon va poder saber
que existia aquest Museu on tenen obra seva.

Avui per celebrar aquesta coneixença virtual que hem fet,
em proposo fer un post sense imatges,
encara que en realitat n'hi ha moltes,
per tal que les imatges les hagueu d'anar a buscar allà al seu blog.

És una sèrie de quadres, d'olis que se'n diuen "El lloc de la feliç arribada"

Jo, que no he arribat enlloc,sento que en aquest lloc de la feliç arribada, ja hi sóc des que m'he convençut que faig camí cap on el vull fer. Si voleu pensar en Ítaca o en Youcali, podeu fer-ho.

La seva sèrie m'ha semblat un camí. Ai! No sé pas què en pensarà ell, però llegint el seu post m'he sentit en la llibertat d'interpretar-ho a la meva manera.

Cada haikú porta l'enllaç d'una de les seves imatges:

Llenço els neguits.
Començo a caminar
sense equipatge.

Em miro el món.
atuells i continguts,
des d'un nou lloc.

I sóc com sóc
ni rebuig ni sirena
davant del món.

Perfum de colors,
bellesa dels instants.
Camins planers.

La solitud
la incomunicació
es fan tristesa.


21 comentaris:

  1. Ostres m'agradat molt la interrelació texte imatges.

    ResponElimina
  2. Quin post més maco. Belles imatges. Belles paraules.

    ResponElimina
  3. Un post preciós i molt treballat, ens has fet cercar i remenar una mica!, i un amor a primera vista que t'ha portat a crear uns haikús fantàstics... però n'hi ha un que m'ha enamorat:

    I sóc com sóc
    ni rebuig ni sirena
    davant del món.

    Aquest me l'apunto especialment, penso que és el que ens ha de definir a les dones en aquest món.

    M'imagino el Ramon molt content!

    ResponElimina
  4. Uf crec que m'has deixat sense paraules, tu les fiques totes i cada una de les que relata el sentit del post...

    ResponElimina
  5. Molt bé Carme, ets valenta i m'agrada. Et felicito.

    Per el tema de personatges itinerants, millor anar l'última ja que és completament nou per mi. Ara xafardejaré una mica a veure com va tot això.
    Petons,

    ResponElimina
  6. M'han encantat les imatges i, sincerament, crec que son els millors haikus que has fet mai. Han sigut... genials.

    ResponElimina
  7. Són uns dibuixos molt macos i desinhibits, el els teus haikús molt escaients.

    ResponElimina
  8. Un post preciós, carme, tan les paraules com les imatges. Et felicito!

    ResponElimina
  9. ostres, recordo el primer post, el d'amor a primera vista, del dia que us vau trobar el museu. I és molt curiós que el pintor t'hagi trobat a tu, i així el museu que tu vas visitar, amb la seva obra. Ja d'entrada és tot un camí de trobades i descobertes molt especial.

    I el camí dels haikús explicant les imatges, amb lletres del mateix color, tot plegat, és genial. Un post fantàstic!

    ResponElimina
  10. Els haikus no poden ésser millors !

    Són encertats, de plé, cadascún d'ells per a cadascún dels dibuixos.

    Una preciositat, et felicito !

    I de ben segur que ell ha d'estar encantadissssssssim !

    ;)

    ResponElimina
  11. Això tot és mel i de la bona. Ets fantàstica i treballadora./ Avui, estic una mica nervioset, fins la neta m'ha dit iaio, això és massa.
    Graàcies, Carme, per tot el que dones a tots. Anton.

    ResponElimina
  12. Preciosissim, com ens tens (mal)acostumats, mal acostumats, perquè ets com un regal, i d'això, avui se'n troba poc, més aviat, petons reina!

    ResponElimina
  13. sensibilitat i tendresa son dues companyes que no t'abandonen mai, oi, nina estimada?

    has fet una obra d'art, ajuntant petites meravelles, com si fos llum de lluna reflectint-se en gotes de rosada...

    preciós...
    bell...

    un petonet dolç, nina

    :¬)***********

    ResponElimina
  14. Ostres, i jo, sense adonar-me'n dels personatges...ja no hi sóc a temps???? Sempre vaig tard...

    ResponElimina
  15. Striper, gràcies, ho he fet amb molta il·lusió.

    Gràcies Frannia, un comentari teu té sempre un valor especial. ;)

    Cèlia, espero que no us he marejat massa tant anar i venir. Si vosl que et digui un secret, aquest també és el meu preferit.

    Cesc, m'alegro que t'hagi agradat.

    Anna, xafardeja, xafardeja.

    Neo, gràcies guapa, crec que tots tenim moments i dies, oi?

    Gràcies, Joan.

    Rita, repartim el mèrit, doncs que les pintures ja sabeu són d'en Ramon Herreros.

    Bruixoleta, jo també ho vaig trobar especial, les casualitats, tot. Oi que mereixia una commemoració d'alguna mena?

    Assumpta, gràcies. I ell... no sé... li vaig demanar permís i em va dir que sí, que d'acord. I em va felicitar pels haikús.

    Anton, "iaio això és massa"... per què et veu nerviós? Ja està bé una mica de nervis ... donen vida, sense passar-se, eh?
    Grècies a vosaltres que esteu disposats a seguir-me el rotllo.

    Petons, Zel, i no sé això dels Personatges ja està començat... com vulguis.

    Gràcies, Barbollaire, m'alegro molt que t'hagi agradat. "Llum de lluna reflectint-se en gotes de rosada..." Mai no m'havien dit una cosa igual de cap post. Paraules que m'afalaguen molt. Ho veus? A tu no se t'acabem els adjectius com a mi.

    ResponElimina
  16. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. Carme, qué genial! La teva idea, les imatges, les paraules, el post... un petó!

    per cert, aquest haiku que diu la Cèlia, a mi també m'ha enamorat :)

    ResponElimina
  18. carme...

    "occint fantasmes
    enterro els esquelets
    alliberant-me"

    estos versos també m'han agradat especialment.

    les pintures, precioses. càlides.

    he entrat a mirar el blog de ramon herreros...

    m'han agradat molt los seus "esbozos", i els "árboles".

    una abraçada

    ResponElimina
  19. Gràcies, Montse, m'alegro que t'hagi agradat.

    Iruna, xiqueta oi que sí? que són uns arbres preciosos? A mi m'encanta. Petonets, bonica.

    ResponElimina
  20. Fanal blau, benvinguda al meu blog. M'alegro que t'hagi agradat i també de veure't aquí. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari