Andreu%20Coca.jpg)
Era un recull de cançons dels anys (1550-1750) arranjades de manera que la música que hi havia entre cadascuna d'elles donava una unitat a tot plegat.
Les cançons són el testimoni del mestissatge de cultures, les músiques de la peníssula Iberica i les de les cultures ameríndies.
No tocaven sols, tocaven amb el grup mexicà: Tembembe Ensamble continuo
Música, lletra, dança, instruments tan especials com el que serveix de tamboret a la foto i és que es toca així, asseient-s'hi a sobre. La ballarina (a l'esquerra) d'una sensibilitat i elegància especial. i els músics i cantants magnífics. Lletres divertides, improvitzacions...
No m'esperava gens un concert d'aquesta mena. I la sorpresa va ser molt, molt ben rebuda. Una disfrutada. Surts tan content, és una música que alegra el cor. Els únics vídeos que he trobat són dels uns o dels altres, però cap conjunt. Com que Jordi Savall és prou conegut us posaré un vídeo dels Tembembe, a veure què us semblen. No és la mena de música que vam sentir, però... aquella no l'he trobada... I és una llàstima hi havia alguna cançó que m'encantaria compartir-la. I si trobo alguna cançó, (he trobat "A la vida bona") és cantada per altres...
Tot un luxe poder gaudir d'un aconteuxement com aquest.
ResponEliminaQue bonic, no? Jordi Savall ja es mereix un vot de confiança, però segur que amb aquest grup que anomenes encara és més especial!
ResponEliminaHi han barreges que sorprenen. Aquesta, sense saber-la, ha de ser molt i molt sorprenent.
ResponEliminaÉs com tastar un plat desconegut i que a més a més, el trobis deliciós.
Hi ha coses com aquestes que ens comentes a les que hi anem i ens acaben aportant il·lusió, que esn il·lusionen i val la pena...
ResponEliminaQue meravellós, sóc feliç que hagis pogut sentir aquesta música bonica, petonets!
ResponEliminaVa ser molt divertit, Striper.
ResponEliminaEspecial i sorprenent. No imaginava pas aquest tipus d e música, Montse.
Trini, si que el vaig trobar deliciós.
Cesc semblava com si m'haguessin alleugerit els peus.
Merike, gràceis Merike, va ser preciós, petonets per a tu també.
De la manera en que ho expliques no tinc cap dubte que deuria ser magnífic :-)
ResponEliminaI m'ha cridat l'atenció això de "recull de cançons dels anys (1550-1750)"... uaaauuu!!! Molt interessant!!
Només llegint el post, es pot saber clarament que vas disfrutar d'aquest espectacle !
ResponEliminaTenies l'as guanyador: hi anaves amb la "garantia" d'en Jordi Savall.
Feliç setmana, Carme !
Tal i com ho expliques, nina, va ser un "còctel" energètic-sensitiu d'aquells que revifen els dins, els ànims...
ResponEliminaQuina sort.... ;¬)
Un petonet dolç.
Una abraçada inmensa.
:¬)***
Imagino que ha de ser una bona mescla.
ResponEliminaÉs interessant veure com en som de capaços d'assimilar canvis sobtats com aquest que a tu et va sorprendre tan gratament.
tot un luxe de concert, felicitats
ResponEliminaAssumpta, a vegades sembla mentida que coses tant antigues siguin a la vegada tan diferents, però també tan semblants a les simplement tradicionals. Suposo que deuen venir de molt lluny també, nadales i villancets.
ResponEliminaAssumpta, suposo que per l'as guanyador m'hi vaig apuntar a cegues. Tens raó.
I tant que sí, Poeta, vaig sortir-ne carregada d'energia. Ja saps que semrpe m'he considerat afortunada, i és que em repeteixo, ho sé...
Petonets per a tu també.
Sergi, una magnífica mescla! NO en dubtis.
Té, estic il·lusionad a amb la resta de concerts... Tots tenen alguna cosa especial.
Aquests regals, els que no t'esperes res (i segons com fan una mica de mandra, pel fred, pel refredat...) i després són una autèntica sorpresa, són fantàstics! Bons amics, sí senyor! I us coneixen prou!
ResponElimina