dimecres, 7 de gener de 2009

Vessants gebrats

Anàvem en cotxe, i feia fred a la muntanya, era la tornada a casa. Parlàvem, de coses quotidianes, d'horaris, d'organització del dinar i jo cada cop estava més absent de la conversa i més pendent de l'exterior.
Al cantó de l'obaga, tot el vessant era ben gebrat. Des del més petit bri d'herba fins al la branca més alta de cada arbre. No en podia apartar els ulls. Una bellesa freda que m'escalfava el cor d'una manera ben paradoxal. No és com quan ha nevat, és una altra mena de bellesa. Aquesta era la preciositat del detall. El gruix de gebre uniformement repartit. No m'hagués mogut d'allà, contemplant cada cristall fins que s'hagués fos, però el cotxe avançava sense pietat.
Em vaig quedar pensant amb quines paraules podria consolar-me d'aquesta enyorança. No les vaig trobar. Ho torno a provar.


Ornat de fred,

vessant de bosc que em crides.

Ja enyoro el present.

18 comentaris:

  1. Unes imatges precioses del hivern, amn unes paraules encara mes boniques.

    ResponElimina
  2. De vegades la neu i el glaç busquen l'enyor i et porten a ell... Boniques i sentides paraules. una abraçada Carme.

    ResponElimina
  3. "El gruix de gebre uniformement repartit." ès molt maca quan traduix. Fotos al cotxe? No havem aquest paisatge a Hèlsinki ara. Precioses. Petonets

    ResponElimina
  4. Ornat de fred, curull de vida i després, tornar a començar una nova simfonia...

    ResponElimina
  5. Se sent a l'ànima aquest escrit teu. Encanta. Però el fred... el fred... Un haikú, que tenen els haikús que els saboreges i no te'ls acabes, poques paraules i moltes sensacions. Preciós.Anton.
    Heu teballat molt aquesta colla invisible i ara també necessiteu un consolat entreteniment per calmar els agradables moments viscuts.
    Si després del treball fet a un li reconeigen és com una bona digestió despreés d'un bon dinar.

    ResponElimina
  6. Una gebra bens inspiradora: enyorar el present!!!!!!!
    Mentre dinava, mirava les volves topar al terra, la blancor i el gris ben barrejats! El que no m'agrada, però, és el fred, però sense fred, no hi ha neu, només pluja!

    ResponElimina
  7. ahir també va nevar al poble mentre dinàvem. Un paisatge nou per nosaltres acostuats a tant de sol.
    Una mica d'estranyesa en veure-ho tot blanc.
    A disn però, calidesa al voltant de la llar de foc.
    Bon any, Carme!

    ResponElimina
  8. No m'estranya que et quedessis atrapada per aquestes imatges... són precioses!!! :-)

    ResponElimina
  9. Què deu tenir la neu verge, que ens agradi tant?

    (odio les pistes d'esquí)

    Bonic haikú, Carme, com tots els teus poemes.

    ResponElimina
  10. i has trobat les paraules justes per fer-nos viure la bellesa, no de quan ha nevat, aquesta altra... (genial).

    I pel que fa a les paraules del post anterior, el vaig llegir l'altre dia, i t'anava a dir que jo utilitzo la nº8, però ara tornant, i trobant el comentari de la Iruna, la veritat és que jo utilitzo "eixorejar", amb el mateix significat que el que tu expliques. I no són el mateix? (uix, quin lio ara)

    ResponElimina
  11. Aquest matí he viatjat emocionada contemplant la neu. Calenteta amb la calefacció del cotxe, mentre la blancor cobria prats, arbres, cases... Sort que per la carretera havien passat les màquines de sal.

    ResponElimina
  12. Striper, un petó.

    Cesc, ja ho veus, sé que ho entens.

    Merike. Gràcies. petonets

    Carles, bona aportació.

    Anton, les teves paraules són el millor digestiu.

    Cèlia, a la muntanya diuen que quan neva no fa fred... no és veritat, és clar, però només vol dir que quan està serè, allà dalt en fa molt més. Si et seveix de consol...

    Joana la neu i el gebre tenen un encant molt gran, sobretot si no passa gaire sovint.

    Assumpta i ho eren encara més, per l'extensió, la grandesa i el detall.

    No sempre, Joan, no sempre. En aquest moment va ser precisament l'enyorança d'aquest present (que no podia contemplar a plaer) allò que el va fer més intens, més viscut.

    Montse, jo també prefereixo la neu verge, no pas le de les pistes.

    Sí, Jesús, un instant molt embadocat.

    Bruixoleta, m'agrada compartir paraules, vosaltres em feu aribar les vostres també i m'agrada molt aprendre-les i guardar-les. Col·leccionar-le s , com els moments.

    Khalina, sí noieta, que bonica és la neu!

    ResponElimina
  13. Quina imatge més maca... jo no he vist la neu de primera mà, només el testimoni de la nevada als sostres d'alguns cotxes... potser com el teu. Un petó.

    ResponElimina
  14. Hola Carme, estic totalment d'acord. La bellesa efimera i els petits detalls per freds que siguin, escalfen el cor...
    has comunicat molt bé la sensacions que vas tenir...
    fins aviat!

    ResponElimina
  15. Enyorar el present...
    Molt bonic, realment Carme, belles paraules.
    Salut i present!

    ResponElimina
  16. Laura, un peto, maca.

    Benvinguda al meu blog, Rokins i gràcies pel comentari. Ara mateix et vinc a veure, no conec el teu blog.

    Sí, Sergi, estic contenta que t'agradi... enyorar aquest present que t'agrada tant i que d'alguna manera veus ja inabastable, però al mateix temps el vius intensament.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari