dissabte, 14 de març de 2009

El vertigen del trapezista de Jesús M Tibau

Acabo de llegir "El vertigen del trapezista". Si sovint s'ha comparat els llibres a una mena de viatge. Us he de dir que aquest ha estat un viatge múltiple i ple de coses diverses.

Quan escrivim i quan llegim, jo crec que sempre busquem les emocions. I quan llegim busquem especialment les que connecten el algun punt interior, conegut o desconegut, recordat o oblidat.

Quan llegeixo reculls de contes, m'acostumo a donar per satisfeta, si aquesta guspira que salta del llibre directament a l'interior de mi mateixa es dóna en un parell de contes o fins i tot en un de sol. Ja hauria valgut la pena llegir-lo.

Però aquests contes han estat per a mi un deixar-me portar de viatge, o bé de passejada, per les terres de l'Ebre, per la ciutat, pels pobles, pels masos, entrant a les cases i veient les famíliess i les persones.

I també ha estat un viatge en el temps, retrobant altres generacions, retrobant records d'infància que sempre s'assemblen una mica, retrobant una nena de trenes que no deia mai res a casa seva i que necessitava una manera molt especial de ser escoltada.

Hi ha històries tristes explicades amb sensibilitat i tendresa. Hi he trobat una dolça nostàlgia alguns cops. N'he llegit d'enginyosos i divertits. Alguns que ajuden a desmuntar tòpics.

I fins i tot hi he trobat un amic blocaire com a protagonista d'un conte. Quina gràcia que m'ha fet. Un dels premis dels Jocs literaris del Jesús, que Josep Manel va guanyar: fer-lo protagonista d'un conte. La història no correspon pas a fets reals, però amb permís de tots dos deixeu-me dir que és un conte que li escau.

Rellegir, com deia fa pocs dies, per a mi, és important. En aquest cas he rellegit sobre la marxa: acabava un conte i el tornava a començar abans de continuar amb el següent.

Cadascun d'ells ha estat una petita aventura interior. No és això llegir?

13 comentaris:

  1. Oh! I tant!
    Ja ho deia la gran filòsofa Sara Montiel: "Leer es un placer... sensuaaal..." No és això?
    Plafff!!!
    -Ai, avi!
    Hi hi hi...

    ResponElimina
  2. Hola Hola! carme fa dies que no et dic res ,però no m'ho tinguis en compte he? que ja saps que soc un "perru" i que no tinc remei.. Je je..

    ResponElimina
  3. Jo el vaig llegir a finals d'estiu i hi estic totalment d'acord! I les llegendes de Siurana? quina bellesa de paisatges!

    ResponElimina
  4. Jo també el vaig llegir i son petits viatges per la felicitat de un conte.

    ResponElimina
  5. Tothom parla tan bé d'aquest llibre. Tinc ganes de trobar el moment de llegir-lo

    ResponElimina
  6. Hauré de buscar més sinònims a la paraula gràcies, per tal de no repetir-me. Com que no en trobo, gràcies.
    És curiós que hagi posat aquest comentari tot just avui, amb un dibuixos dels teus tan especials, teneint en compte el post que tinc programat per al diumenge a la tarda.

    ResponElimina
  7. I l'honor de formar part de l'imaginari literari del Tibau, ni que siga en forma de personatge fictici! Tot i que ambdos compartim el deler pels dolços...

    ResponElimina
  8. Llegir és exactament això que dius al final. No he llegit, encara, el llibre del Jesús, però després del teu apunt encara en tinc més ganes!

    ResponElimina
  9. Jejejeje te m'has avançat :-)) Jo me'l vaig comprar fa molt poc i quan acabi el que estic llegint ara (que no diré quin és perquè és la meva col·laboració al Joc número Cent jeje) és el que ja espera... ara mateix l'estic veient aqui, a la meva dreta :-))
    Amb la teva recomanació encara el llegiré amb més entusiasme!!

    ResponElimina
  10. Llegir,llegir i rellegir. Sempre queden conceptes que no s'han captat... Ara el temps per molt ben distribuit que es pugui tenir - el de lleure -, volem fer tantes coses que no ens dona per tant,ara bé, crec queuna segona lectura es molt més profitosa que la primera,ja que els detalls poden escapar-se... Res, llegir, llegir i si pot ser, rellegir. Anton.

    ResponElimina
  11. Sempre em toca a mi assistir als clatellots, o és que aquest avi no para? Avi, home! qui ens farà riure si fas callar sempre el nano?

    Miquel Àngel, ja ho sé, ja ho sé... je, je, je,

    Cèlia, m'alegro que coincidim!

    Striper, molt bé!

    Khalina, m'ho he passat molt bé!

    Jesús, havia pensat demanar-te si m'hi deixaves posar el teu dibuix... finalment en vaig fer un altre... ara m'alegro de no haver-t'ho demanat.

    I tant Josep Manel, em va agradar de trobar-t'hi tant llaminer com jo mateixa.

    Ma-Poc, espero que facis un viatgte tant intererssant com el meu.

    Ja ens diràs, Assumpta, segur que t'agradarà.

    Què més podria dir, Anton? si... tens tota la raó!

    ResponElimina
  12. Cada conte té lo seu encant, i cap és igual, en això està la gràcia.

    ResponElimina
  13. El vaig llegir per festes, doncs me'l va dur el Tió i estic completament d'acord amb tu.
    Des del primer de tots(que desitjaries ja d'entrada que seguís i seguis durant tot el llibre), fins a cadascun dels que li van darrera et van deixant una sensació de màgica i planera lectura. Es van contagiant l'un de l'altra i contagíen també al lector
    d'aquesta màgica. Com diu justament en Tibau, per a mí va ser com una dolça Felicitat Petita el haver-lo descobert !!!
    ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari