dimarts, 24 de març de 2009

La primera papallona

Dibuix de la papallona de Fanal Blau,
ja que vam veure el mateix matí
la primera papallona de la primavera o de la vida.

El petit ha aixecat el dit
i amb la boca ben rodona
ha fet un gran ooooh! admirat
en veure davant dels ulls
la primera papallona.

20 comentaris:

  1. Gràcies, Carme!
    Se m'ha posat un somriure d'orella a orella..., creu-me!
    Jo també vull que les petites-grans emocions de la vida em continuin sorprenent i corprenent!
    Un petó per a tu i un encàrrec, si et plau: petonets per en Guillem.

    ResponElimina
  2. Ostres es igual a les que jo he vist per aqui.

    ResponElimina
  3. El petit és en Guillem? :-)))

    He anat a Fanal Blau i no podia veure la foto!!! finalment, l'he pogut veure ;-))

    ResponElimina
  4. Em sembla que em repeteixo perquè sempre dic el mateix: M'encanten aquests dibuixos teus!!

    ResponElimina
  5. Es el Guillem que ha vist la papallona? Ja ho dius un Ooooh...
    i tu satisfeta i la galta vermellona i fins una llagrimona d'alegria, de joia, de goig.
    Com gaudim quan els menuts gaudeixen !!! Anton.

    ResponElimina
  6. l'important és sentir il.lusió, com si fos la primera

    ResponElimina
  7. Fanal blau,
    Sí, m'agrada descobrir aquesta mena de coses. Un petó per a tu també. Passaré el teu encàrrec al Guillem.

    Striper, precioses!

    Sí Assumpta, el petit és el Guillem.

    Kweilan, gràcies.

    Anton, com és nota que ets tot un avi, savi.

    Jesús, t'has saltat un post... amb anagrama.

    ResponElimina
  8. Bateg de primavera,
    flors de vida.
    Papallona, t'estimo.

    Hola Carme,
    He hagut de tornar a fer el bloc del vidre, doncs l'altre m'ha quedat bloquejat. Ara és: http://graullum2.blogspot.com/

    ResponElimina
  9. Que maco el poema. Jo encara no n'he vist cap de papallona.

    ResponElimina
  10. doncs jo tb vaig veure una papallona fa un parell de setmanes i tb era groga! M'has portat fins aquell moment passejant pel bosc :-))

    ResponElimina
  11. la meva ha estat al'hort...era marro i no gaire aixerida...pero ja m'esta be...volaba que semblaba un angel !!
    un peto

    ResponElimina
  12. Molt maco! ja falta poc perquè les papallones siguin les "reines" dels camps.

    ResponElimina
  13. Les papallones no saben de la seva bellesa.Oh ,potser si ?.Es per aixó que mols cops donan voltes al nostre
    costat com per mostrar-se orgulloses.
    Bo..anuncien la primavera,el sol els colors verds de la natura.
    El dibuix com sempre, els colorsssss
    Gràcies ,carme.

    ResponElimina
  14. Jo ja no sóc petit però de tant en tant també se m'escapa algun ooh! davant de segons quina papallona. Esperit jove, suposo; i que per molts anys!

    ResponElimina
  15. Que maco, ooooooooooooooooooooh, que bonicàs...
    Ei, d'això, que em vols ajudar a fer informes???

    ResponElimina
  16. ja hi ha papallones!???? si encara no he vist cap oreneta!!! potser m'hi hauré de fixar millor i deixar entrar la primavera!

    ResponElimina
  17. És bonica la papallona! Jo ja no recordo la primera que vaig veure, però crec que és important conservar en la memòria aquests records que a priori semblen més trivials...

    ResponElimina
  18. Que bonic és com acabar de nèixer.

    ResponElimina
  19. Joan, enllaç posat a la llista!

    Xexu, aix! la ciutat!

    Bruixoleta, quins rebots... els blogs i la vida...

    Sargantana, potser els àngels tenen forma de papallona, quui sap?

    Mireia, ja et tinc enllaçada!

    Núria, no sé si saben de la sev a bellesa... juraria que no, però fan com que sí... en una altra reencarnació haurem de ser paapllones per a saber-ho.

    Met, petit no, però jove sí! De la collita del 76, bona collita, com la meva filla! No deixis mai de tenir-lo l'esperit jove. Jo encara l'hi tinc.

    Au, va, Zel! Ja t'ajudo, què vols que digui?

    Rits, quedes convidada a entrar a la primavera!

    Ma-poc, el petit té 10 mesos ell tampoc se'n recordarà, però jo ja ho tinc apuntat, per a donar-li la tabarra recordant-li aquesta mena de coses inútils i boniques.

    Cesc, bonic, cada dia neixem a una cosa o altra.

    ResponElimina
  20. Jo tinc fòbia a les papallones. No sé d'on em ve la cosa, però què hi farem. Que en aquestes circumstàncies m'agradi el teu dibuix, ja té mèrit! És molt maco i alegre, com sempre. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari