divendres, 20 de març de 2009

Llibertat


En solitud,
cerques la llibertat
entre els barrots.
En la grisor del món
l'unic color al carrer.


L'Anna de Coses i altres coses i de Sentiments
m'ha deixat uns versos,
són com una continuació
i no m'agrada deixar escapar cap complicitat.


L'unic color al carrer...
quan sóc jo l'únic que cerca,
l'únic que vol ser lliure.

Doncs si no,
el món és ple de colors,
d'esperances, de flors.

23 comentaris:

  1. Quina capacitat de síntesi més gran que tens! :-)

    ResponElimina
  2. Que ben expressat, estic d'acord amb la Rita.

    ResponElimina
  3. En llibertat cerco la solitud.
    Els barrots... grisos els
    escombro del carrer.

    Carme, tu ets silenci i llibertat.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  4. Gràcies, Rita, gràcies, malketa, gràcies, gràcies, onatge.

    ResponElimina
  5. Una al·legoria de la primavera que estrenem avui obrint-se pas enmig del fred per deixar enrere l'hivern

    ResponElimina
  6. Libertat, barrots grissos,...Desplegueu paraules els vostres paraigües i que tothom entengui la meva síntesi
    constructiva.// Vaja que el dibuix no és fàcil, amiga... Et llueixes, m'agrada, et sents valenta.Anton

    ResponElimina
  7. Met, gràcies per la teva interpretació, agradable i riallera, com la primavera.

    Anton, els compliments venint d'un pintor com tu tenen encara més valor, però jo jugo només, gràcies per animar-me... valenta o inconscient?

    ResponElimina
  8. A veces sí es en la calle el único lugar en el que para uno hay algo de color y vitalidad,¡qué gustazo ver el cielo muy limpio y un sol que lo ilumina todo!.
    Abrazos

    ResponElimina
  9. Una condensació de paraules molt suggeridora, t'hauriues d'animar aescriure poesia!!!

    ResponElimina
  10. I donant una nota de vida i color.

    ResponElimina
  11. I donant una nota de vida i color.

    ResponElimina
  12. Un punt de roig enmig de de la grisor és com una bona noticía en un dia difícil.

    ResponElimina
  13. és important buscar sempre la llibertat... sol o acompanyats :)

    ResponElimina
  14. Per sort sempre dones un punt de salvació (de llibertat) en un món gris i, per sort, el vermell llueix i destaca. Com és que escrivim més paraules per descriure el que tu escrius tan senzilla però àmplia de contingut?

    ResponElimina
  15. El dibuix és molt expressiu al que ha de dir!
    La imatge ve primer i llavors el poema? O l'altre manera al voltant?
    Penso que la primera suposició estigui bé.
    Bona nit, preciosa!

    ResponElimina
  16. ...no tinc paraules, nina...
    té molta més força així...

    m'has fet pensar en una imatge, què, ara, no se on penjaré...

    depèn com quedi...

    bona nit,dolça nina

    un petó dolç i lliure :¬)******

    ResponElimina
  17. d'acord amb la Rita i la Malketa.

    Realment tothom busca la llibertat

    ResponElimina
  18. L'unic color al carrer..
    quan soc jo l'unic que cerca,
    l'unic que vol ser lliure.

    Doncs si no,
    el món és ple de colors,
    d'esperences, de flors.

    Un cop més,
    sento com sents.
    Un petonet Carme.

    ResponElimina
  19. Camí gris i de cop unes mans que son com un regal .Un bonic ram de flors de colors .
    Per seguir fent el camí amb un xic més de llum.
    Gràcies ,Carme, per compartir.

    Nuria

    ResponElimina
  20. Amb els anys sé que sense llibertat no podriem sobreviure, la foto, com sempre, impressionant. I la solitud també s'enyora de la lliberta, no té perquè anar lligat oi...

    ResponElimina
  21. Tere, a veces una sola y pequeña cosa nos puede dar color a todo un dia.

    Gràcies, Mireia, a la meva manera ja n'escric, sempre.

    Striper, un color que il·lumina el cor.

    Doncs, sí, Eva, exactament així!

    Ma-poc si pot ser acompanyats ... sempre és més agradable, perpo sembla difícil.

    Cèlia, no ho sé fer de cap més manera... no puc evitar de buscar algun punt en positiu i tampoc sé escriure massa paraules seguides. M'he acostiumat a la brevetat. Gràcies, maca.

    Merike, si, en aquest cas, primer he trobat la imatge i després he pensat el poema. Tens raó! Ho has encertat. Gràcies bonica!

    Kweilan, :)

    Barbollaire, buscaré la teva imatge, a veure si la trobo... en algun dels teus espais, per algun lloc... gràcies, maco. Una abraçada.

    Khalina, un petonet!

    Anna, si sents com jo sento, ja no hi ha solitud. Pujaré els teus versos al post.

    Núria, que guapa que estàs a la foto! Gràcies a tu per venir! Una abraçada.

    Cesc, No, clar que no, no has pas d'anar forçament lligat.

    ResponElimina
  22. Quin detall, m'has emocionat.
    Gràcies bonica.
    Petonets

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari