En solitud,
cerques la llibertat
entre els barrots.
En la grisor del món
l'unic color al carrer.
L'Anna de Coses i altres coses i de Sentiments
m'ha deixat uns versos,
són com una continuació
i no m'agrada deixar escapar cap complicitat.
L'unic color al carrer...
quan sóc jo l'únic que cerca,
l'únic que vol ser lliure.
Doncs si no,
el món és ple de colors,
d'esperances, de flors.
L'unic color al carrer...
quan sóc jo l'únic que cerca,
l'únic que vol ser lliure.
Doncs si no,
el món és ple de colors,
d'esperances, de flors.
Quina capacitat de síntesi més gran que tens! :-)
ResponEliminaQue ben expressat, estic d'acord amb la Rita.
ResponEliminaEn llibertat cerco la solitud.
ResponEliminaEls barrots... grisos els
escombro del carrer.
Carme, tu ets silenci i llibertat.
Salut.
onatge
Gràcies, Rita, gràcies, malketa, gràcies, gràcies, onatge.
ResponEliminaUna al·legoria de la primavera que estrenem avui obrint-se pas enmig del fred per deixar enrere l'hivern
ResponEliminaLibertat, barrots grissos,...Desplegueu paraules els vostres paraigües i que tothom entengui la meva síntesi
ResponEliminaconstructiva.// Vaja que el dibuix no és fàcil, amiga... Et llueixes, m'agrada, et sents valenta.Anton
Met, gràcies per la teva interpretació, agradable i riallera, com la primavera.
ResponEliminaAnton, els compliments venint d'un pintor com tu tenen encara més valor, però jo jugo només, gràcies per animar-me... valenta o inconscient?
A veces sí es en la calle el único lugar en el que para uno hay algo de color y vitalidad,¡qué gustazo ver el cielo muy limpio y un sol que lo ilumina todo!.
ResponEliminaAbrazos
Una condensació de paraules molt suggeridora, t'hauriues d'animar aescriure poesia!!!
ResponEliminaI donant una nota de vida i color.
ResponEliminaI donant una nota de vida i color.
ResponEliminaUn punt de roig enmig de de la grisor és com una bona noticía en un dia difícil.
ResponEliminaés important buscar sempre la llibertat... sol o acompanyats :)
ResponEliminaPer sort sempre dones un punt de salvació (de llibertat) en un món gris i, per sort, el vermell llueix i destaca. Com és que escrivim més paraules per descriure el que tu escrius tan senzilla però àmplia de contingut?
ResponEliminaEl dibuix és molt expressiu al que ha de dir!
ResponEliminaLa imatge ve primer i llavors el poema? O l'altre manera al voltant?
Penso que la primera suposició estigui bé.
Bona nit, preciosa!
Molt bonic.
ResponElimina...no tinc paraules, nina...
ResponEliminaté molta més força així...
m'has fet pensar en una imatge, què, ara, no se on penjaré...
depèn com quedi...
bona nit,dolça nina
un petó dolç i lliure :¬)******
d'acord amb la Rita i la Malketa.
ResponEliminaRealment tothom busca la llibertat
L'unic color al carrer..
ResponEliminaquan soc jo l'unic que cerca,
l'unic que vol ser lliure.
Doncs si no,
el món és ple de colors,
d'esperences, de flors.
Un cop més,
sento com sents.
Un petonet Carme.
Camí gris i de cop unes mans que son com un regal .Un bonic ram de flors de colors .
ResponEliminaPer seguir fent el camí amb un xic més de llum.
Gràcies ,Carme, per compartir.
Nuria
Amb els anys sé que sense llibertat no podriem sobreviure, la foto, com sempre, impressionant. I la solitud també s'enyora de la lliberta, no té perquè anar lligat oi...
ResponEliminaTere, a veces una sola y pequeña cosa nos puede dar color a todo un dia.
ResponEliminaGràcies, Mireia, a la meva manera ja n'escric, sempre.
Striper, un color que il·lumina el cor.
Doncs, sí, Eva, exactament així!
Ma-poc si pot ser acompanyats ... sempre és més agradable, perpo sembla difícil.
Cèlia, no ho sé fer de cap més manera... no puc evitar de buscar algun punt en positiu i tampoc sé escriure massa paraules seguides. M'he acostiumat a la brevetat. Gràcies, maca.
Merike, si, en aquest cas, primer he trobat la imatge i després he pensat el poema. Tens raó! Ho has encertat. Gràcies bonica!
Kweilan, :)
Barbollaire, buscaré la teva imatge, a veure si la trobo... en algun dels teus espais, per algun lloc... gràcies, maco. Una abraçada.
Khalina, un petonet!
Anna, si sents com jo sento, ja no hi ha solitud. Pujaré els teus versos al post.
Núria, que guapa que estàs a la foto! Gràcies a tu per venir! Una abraçada.
Cesc, No, clar que no, no has pas d'anar forçament lligat.
Quin detall, m'has emocionat.
ResponEliminaGràcies bonica.
Petonets