dilluns, 23 de març de 2009

Porta

La Bruixoleta em va dir que tenia ganes de veure la porta oberta.
L'obro doncs avui, tal com la primavera ens acaba d'obrir la seva.
Gràcies al Barbollaire, per deixar-me un cop més la seva porta.

I mentre les paraules
se'm dibuixaven silenciosament,
en mig dels somnis...
van créixer moltes flors.

I mentre esperava sota el cel
l'aire incert de primavera
obria la porta intermitent.
Els pètals brillants voleiaven arreu,
inventant una dansa de somriures.

20 comentaris:

  1. Home, però envieu-li aquesta imatge ja a en Tibau perquè en faci una cara del món!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Sort que sempre creixen noves flors
    en la terra de la vida.

    Hi ha portes que
    les tanca el vent,
    però la teva abraça
    l'arribada de la primavera.

    De vegades els pètals
    són la dansa que em
    calma el fred...



    Salut.
    onatge

    -la meva primavera ja saps que és d'okupa...-.

    ResponElimina
  4. Entare per la porta a fer el xafarder.

    ResponElimina
  5. Té raó que de tant en tant trobar-se una porta oberta s'agraeix, eh?
    -De què riu avi?
    -Hi hi hi... En XeXu, quines coses :)
    :-D

    ResponElimina
  6. La casa obre-la porta a...
    Nosaltes el cor... i acollim amb les mans. Va que xuta tot això.
    Anton.

    ResponElimina
  7. Convida a entrar-hi tot ballant una dança de somriures!

    ResponElimina
  8. Renoi!! veura una porta oberta i la quantitat de sentiments que afloren ,per plasmar en paraules .
    Podem obrir portes i finestres cap a la vida ,a la mùsica, a un bon llibre,acaronar un xic petit a una cara estimada .
    Ah!! per mi es molt important la porta oberta d'alguns blogs.
    Gràcies a tots. Nuria

    ResponElimina
  9. Esperava amb ànsia aquesta estació de l'any per poder llegir els teus poemes amb gust a primavera. Quines ganes, després d'un hivern tan cru que tornés el sol i el bon temps, sensacions que saps captar molt bé a la teva poesia ;)

    ResponElimina
  10. Hola, Carme, la setmana que ve -o l'altra, quan el tingui fet- faré un post d'una novel.la on hi ha moooltes paraules catalanes que han caigut en desús (t'ho dic pel comentari que has deixat al blog de MOTS EMBLOCATS).
    salutacions des del racó de la solsida

    ResponElimina
  11. Trobar la porta oberta sovint és reconfortant! I si que sembla una cara del món, el dibuix! :)

    ResponElimina
  12. Una porta oberta sempre és un pas a un món desconegut i atractiu. M'encanten aquests dibuixos teus.

    ResponElimina
  13. Les portes obertes tenen un gran misteri...

    ResponElimina
  14. Simplement genial. Bell. Superb.

    No se que més podria dir, nina...

    Gràcies???
    Te, et deixo una bosseta de petons agraïts, dolços, petits, rialles, entremaliats...

    Una abraçada immensa
    :¬)*******

    ResponElimina
  15. Què bonic que t'ha quedat!!! :-)) amb las flors al balcó i tot.

    No sé si t'he dit mai que m'agraden els teus dibuixos (jeje)

    Estic amb en XeXu... és una cara del món :-))

    ResponElimina
  16. Xexu, que és només un dibuix! Les cares del món han de ser del món real...

    onatge, gràcies, okupa de primavera!

    Entreu, entreu, Striper, Sergi, Avi Gres...

    Anton, obrim el cor, bona interpretació de la meva porta.

    Fanal blau, sempre podem organitzar una ballaruca, a dins o a fora... i que vingui mun pètal i et digui "vols ballar amb mi?"

    Núria, espero que la porta dels blogs sempre sigui oberta...

    Caterina, a veure si aquesta primavera entra al meu blog de ple...

    Mireia, gràcies, pasaré pel teu racó de la solsida i posaré l'enllaç que encara no ho he fet.

    Ma-Poc, si li poso la planta més gran, semblarà que faci l'ullet!

    Kweilan, gràcies!

    Cèlia, i ganes de descobrir-lo... al menys pel que fa a mi.

    Barbollaire, no calen les gràcies, de què? de robar-te les fotos? petonets.

    Una cara, d'una virtualitat elevada com a mínim, a la tercera potència... del món? no sé pas de quin món...

    ResponElimina
  17. M'agrada col.leccionar imatges de portes portes, encara que especialment des de dins, però voldria agafar-te aquesta

    ResponElimina
  18. USD, benvingut al meu blog! M'afalaga que vulguis la meva porta. de fet és dibuixada per mi d'una foto del Barbollaire, però si la vols col·leccionar, doncs ja te la deixo.

    Jesús, però les teves cares del món no són dibuixades, home! Són del món real, no del imaginari.

    ResponElimina
  19. ja he publicat la teva casa i la teva porta al blog.

    gràcies

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari