dijous, 12 de març de 2009

Una barana més a Solsona

Em pregunto que deu viure en aquest balcó bonic i ple de flors.

Jo puc constatar només que una sèrie de fets força casuals l'han dut fins aquí, als Moments.
La Trini se'n va a Solsona. Passa per davant d'aquest balcó i li agrada. El fotografia.
Sense que hi tingui res a veure, jo m'encanto amb una barana del blog d'en Tibau i la dibuixo, sens e ssaber que portava cua. Anem avançant impensadament en un camí de baranes i la Trini per associació d'idees decideix enviar-me'n una més. Ja que m'agraden tant! (Gràcies Trini) I jo no puc evitar de dibuixar-la.
I així una barana que no he vist mai, d'una família que no conec ocupa un espai al meu blog i arribo aconèixer les seves plantes gairebé una a una, trasplantant-les amb tot l'afecte fins al meu propi balcó.
Una vegada hi havia una enderiada que va decidir començar a dibuixar balcons... Com que no tenia gaire traça amb les plantes, va pensar en col·leccionar-ne de manera virtual.
Va omplir la seva casa de balcons. Balcons a totes les façanes, torratxes, fulles i flors i també alguna que altra roba estesa, però sobretot plantes a dojo.
Aquelles plantes van resistir totes les gelades, totes les sequeres, totes les absències. Va aprendre tant i tant de plantes, de mirar-les i acaronar-les i resseguir-ne cada fulla i cada pètal amb el dit...
Que un dia, ella va tenir el seu propi balcó florit... fins dalt de tot de la barana.

22 comentaris:

  1. Passar per la teva col.lecció de baranes, balconades i plantes és un dipòsit ple de mirades...

    ResponElimina
  2. Baranes de balcó... Ja hi tens la ma trencada... Si no en sabies de flors i torretes, n'hi ha per somniar-ne... Continua, continua que es divertit. M'agrada. Anton.

    ResponElimina
  3. Si et plau...retirem "dipòsit" i posem "rebost", d'acord?
    un petonet de puntetes...

    ResponElimina
  4. M'ha encantat aquest escrit. I això que dius d'aquestes plantes que resisteixen gelades i absències...que bonic!

    ResponElimina
  5. jo et vaig deixar la foto-trampa de l'àtic ple d'arbres per si volies agafar-lo... em sembla que va sent hora que deixi de ser sutil...
    (després direu que els homes no pillem ni una indirecta...)
    :)
    petons i llepades florides!

    ResponElimina
  6. Carme, el Gatot et va deixar una foto-trampa d'una barana arran de cel...i molt em sembla que ens tens a molts en-trampats amb aquests àmpits a les mirades...

    ResponElimina
  7. Desde luego el balcón está hecho de hierro muy adornado,por sí mismo ya se merece una mención,imagino lo que supondrá para el dueño quitarle el óxido y pintarlo,toda una odisea por las filigranas que tiene.
    Cuando yo veo balcones así,tan llenos de macetas suelo pensar en una mujer que dedica mucho tiempo y cuidado a sus plantas.
    Si tiene así el balcón,imagino que el interior de la casa lo llenan flores y especies delicadas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  8. Ets poetesa per naturalesa... sona preciós fins i tot això que no forma part del poema:

    una barana que no he vist mai, d'una família que no conec ocupa un espai al meu blog i arribo aconèixer les seves plantes gairebé una a una, trasplantant-les amb tot l'afecte fins al meu propi balcó

    El dibuix... què t'he de dir? si al final fins i tot em faré pesada de dir com son de bonics :-))

    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt, sobretot com descrius la sensació d'acaronar fulles i pètals del dibuix, enderiada!
    ;-)

    ResponElimina
  10. Magnific balco , magnifiques lletres i bonica ciutat Solsona, veina de Manresa.

    ResponElimina
  11. L'equilibri de la bellesa com a part d'un esclat de sensacions. purament epidèrmiques...

    Una abraçada immensa
    Una capsa de petons dolços.
    :¬)*

    ResponElimina
  12. Oh.. se m'acumula la feina.. Arbres i baranes per a fotografiar...... A veure si em relaxo i em poso mans a l'obra...
    ;-D

    ResponElimina
  13. sembla que s'encomana això de les baranes!

    ResponElimina
  14. Ostres Carme...! Que bonic el dibuix i que tendres les paraules...!
    T'ha quedat immens i captivador, tal i com jo el vaig veure des de darrera la càmera.
    Gràcies, tot i que jo t'ho vaig demanar directa i descaradament, per mi ha estat com un regal. Quan arribi a casa em guardaré el teu dibuix al costadet de l'original.

    Una meravella! Petonets! :)

    ResponElimina
  15. Des de ben petitona m'han agradat els balcons amb flors, la meva àvia, al bell mig de Barcelona en tenia un que feia goig i em va quedar a mi també la dèria... però la teva és a més artística, tant en paraules com en dibuixos... una molt bona col·lecció de balcons per a passar una molt bona col·lecció de moments!

    ResponElimina
  16. Fanal blau, bé bé, un rebost de mirades, és una bona manera de dir... Ja que les tinc totes guardades...

    Gràcies, Anton, sembla que tothom s'hi apunta a enviar-me baranes.

    Kweilan, i tant que resisteixen, les tinc ben guardades!

    Gatot... mira si em poses una lluna blanca i preciosa i jo tinc la meva sabuda tendència a ser-hi, a la lluna, doncs aleshore s no hi ha qui ho arregli. A la lluna s'ha dit... però rectifico, torno, me'l miro, ho intento, no em surt com jo vull, i decideixo posar el zoom... el veuràs aquest cap de setmana, espero. ;) Gràcies gatot! petons.

    Una barana trampa! i no hi vaig caure! I la culpa la té la lluna.

    Tere, yo tambièn lo pienso, con lo que me cuesta conserver mis macetas en perfecto estado i no tengo ni una quarta parte...

    Gràcies, Assumpta. Un petó.

    Una abraçada doble, Sergi i avi Gres...

    Gràcies Striper!

    Barbollaire, t'has canviat la foto! Petonets.

    Eli... hi ha més dies que llonganisses...

    Mare meva! Jesús, on m'he ficat! Vaig de sorpresa en sorpresa.

    Gràcies Trini i jo guardaré la teva foto al costadet del meu dibuix, je, je, je. Una abraçada.

    Cèlia, és que els balcons sempre són bonics, si a mi m'agraden encara que no hi hagi flors, si n'hi ha... m'encanten.

    ResponElimina
  17. Caram, quina casaulitat, jo pujo sovint a Solsona i em sembla que aqust balcó és a la Plaça Major, pot ser?

    ResponElimina
  18. I jo que no tinc balcó... Clar que a les finestres tinc unes baranes perquè no caiguin els dos cactus que hi tinc

    ResponElimina
  19. gràcies Trini, la plaça de la font monumental al mig, per entendre'ns. M'he confós perquè a la major també hi ha uns edificis amb porxos que tenen els balcons ben farcits de plantes.

    ResponElimina
  20. Xacte, Met! La del tros de font. :)

    ResponElimina
  21. Met i Trini, gràcies pel vostre diàleg aclaridor. Jo conec Solsona massa de passada, hi hauré d'anar amb calma.

    Khalina, una barana amb dos c actus també deu ser bonica!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari