dijous, 26 de març del 2009

Pervinca

Sobre una flor ben blava
la papallona blava
s'ha aturat.

Instant petit
irrepetible
inassolible.

La flor ha restat en el seu lloc
la papallona...
ja ha volat, la rep la fulla.

Sobre uns estams ben grocs

la papallona xucla

el nèctar groc dels déus:

les nostres breus, brevíssimes paraules

NOVES FLORS

14 comentaris:

  1. Aquests petits instants de gran bellesa i color volen de pressa, però quin goig poder-los gaudir! I fer-ne un poema i un dibuix!

    ResponElimina
  2. Sobre uns estams ben grocs
    la papallona xucla
    el nèctar groc dels déus:
    les nostres breus, brevíssimes paraules.

    ResponElimina
  3. Paraules boniques i dos dibuixos :-) La primavera t'inspira!! :-))

    ResponElimina
  4. I la fulla li dóna la benvinguda deixant-la apropar.

    ResponElimina
  5. Reconec que vinc a casa teva a descansar, a relaxar-me i a enviar-te petons agraits, estimada!

    ResponElimina
  6. I la fulla del costat ja no hi es se la va menjar l'oruga.

    ResponElimina
  7. de vegades cal estar molt atent i fixar-se molt per captar aquests petits moments "gairebé" insassolibres, i quan ho fem, i potser gairebé de forma involuntària, és tan especial...

    ResponElimina
  8. Carme... que bé que ho fas això de dibuixar... Però encara molt millor això d'escriure!
    Bona nit, maca!

    ResponElimina
  9. Molt alegre i primaveral! Molts colors! I les papallones, que m'agrada molt contemplar-les

    ResponElimina
  10. Amb la primavera s'adiu molt un post com aquest...

    ResponElimina
  11. M'agrada el color que està agafant el teu blog, acompanyat sempre de bona poesia, fent un homenatge a aquesta primavera que ens acaba d'arribar (avui passada per aigua)

    Besets!

    ResponElimina
  12. Cèlia, moments, instants col·leccionats!

    Noves flors... al post vas!

    Assumpta, la primavera sempre inspira una mica...

    La fulla orgullosa que s'hi nestigui més estona que no pas a la flor, Cesc.

    Zel, gràcies, després de la por al teu blog, mira les paapllones sempre relaxen una mica.

    Striper, com corre la vida, eh?

    Bruixoleta, inassolibles, però l'intent d'assolir-los no se m'acaba mai.

    Violette, molt bé!

    Bon vespre, Rita, gràcies, maca!

    Khalina, Ma-Poc, Caterina gràcies a tots tres.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari