diumenge, 15 de març del 2009

Una vegada hi havia...

Gatot, he hagut de posar un zoom una mica potent si no, no se't veia!

Una vegada hi havia un gatot que se sentia massa tancat.
Era un gatot que somiava el cel obert i el ventet que refresca.
Quan va sortir al carrer i va poder respirar estava content.
Aleshores, es va convertir en un gatot que somiava terrats.
I quan va mirar amunt en va triar un de bonic i florit.
i va pensar que havia d'anar a veure si les arrels dels arbres
sortien pel sostre del pis de sota i en feien ornaments.
Una vegada hi havia un gatot que va fer un salt
per arribar fins al seu terrat florit
per quedar-se a prendre el sol vora els arbres.
I quan va veure la lluna blanca i clara
que havia vingut de dia per festejar una mica amb el sol,
li va sembla que el dia i la nit s'havien trobat.
I va mirar el món des de la seva barana.

15 comentaris:

  1. Oh... Carme... què preciós! I què preciosa ets tu sempre pensant en tothom...
    Petons, maca!

    ResponElimina
  2. Què bonic dedicar paraules i dibuixos tan preciosos als amics blocaires!
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Quina Col·lecció de moments més agradable que ens ofereixes, Carme!

    "Una vegada hi havia..." una blogaire que ens dibuixava somriures de colors mentre ens explicava contes per somniar...

    una col·lecció de petons!

    ResponElimina
  4. que guapet, Carme! vas fer servir un zoom helicoptèric, eh? :)

    saps? quan he vist que havies actualitzat i anava a entrar a llegir-te, he rebut una trucada... i se m'ha tallat la connexió a internet... però una veu amorosa m'ha llegit el teu post...

    un regal doble... :)

    petons i llepades somiadors!

    ResponElimina
  5. Què bonic! Gatots a la barana, flors i colors

    ResponElimina
  6. Ets una autèntica experta en baranes i balcons... i amb tenir detalls amb la gent que aprècies :-)

    ResponElimina
  7. carme...

    he obert la porta de casa teua i he començat a pronunciar en veu alta "hi havia una vegada..." i este conte tan preciós que li has escrit al gatot.

    què bonic l'has escrit, carinyeta.

    m'agrada molt quan dius que "va pensar que havia d'anar a veure si les arrels dels arbres
    sortien pel sostre del pis de sota i en feien ornaments"... imagino les arrels al sostre...

    i el final, amb la mirada a través de la barana... i tu, acariciant lo gatot mentrestant. quina carícia tan dolça...

    ResponElimina
  8. Tots els gats son independents i curiosos .
    I que podem dir de la seva tendresa i la melositat quan s'acosten a la recerca d'una caricia?.
    Gràcies Carmé,per la teva tendresa .
    Una abraçada Nuria

    ResponElimina
  9. Rita, m'alegro que t'agradi.

    Lliri blanc, no puc evitar-ho m'agraden els intercanvis.

    Fanal blau, gràcies a tu, una abraçada ben forta.

    Gatot, els zooms del paint, ja ho tene això, poden ser helicoptèrics i tot! M'ha agradat que les coses hagin anat així. Segur que una veu tan dolça com aquesta que te l'ha llegit, ha afavorit molt el meu escrit. Una abraçada, gatot.

    Khalina, gràcies per venir!

    Assumpta, em posen una barana trampa, no hi caic, m'avisen i me n'hi vaig corrents a ficar-m'hi de quatre potes!

    Iruna, com m'agrada tot això que dius! Les paraules també poden acariciar... i posar baranes trampes també. I llegir els contes en veu alta també. Una abraçada, bonica!

    Núria, gràcies per venir... una abraçadda.

    ResponElimina
  10. Aviat serà la CARME - DISNEY, QUE AIXÒ SURT PERFECTE.Amb tant que m'agraden el gats. Els meus germans em deien l'Anton dels gats i jo content, era veritat, però ens hi feia cada una,,, Anton.

    ResponElimina
  11. Qui detall mes bonic amb l'amic Gatot.

    ResponElimina
  12. Que dolça que ets Carme, un conte preciós i tot un detall per l'amic gatot.
    Ets encantadora.Petonets.

    ResponElimina
  13. Ahhhh!!! Estarà content en Gatot.. ja,ja,ja Va ser tant sutil que no li varem "pillar" la intenció del balcó!!!! ja,ja,ja

    ResponElimina
  14. L'Anton dels gats! je, je, je, sort que t'agradava ...

    Striper, Kweilan, gràcies.

    Anna, tu si que ets encantadora. Una abraçada ben grossa.

    Eli, doncs no, no, no la vaig pillar! Però ara ja està, ha fet bé el gatot quan no ens pillen les subtileses, hem de dir les coses pel seu nom i tothom content!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari