dijous, 12 de març de 2009

99 Joc literari

I després del 99... vindrà el 100!

Col·lecció de moments serà blog col·laborador del joc nº 100.

Qui més vol col·laborar?

Mireu els comentaris, en Tibau ens proposa que col·laborem tots.

Participació al 99 Joc literari d'en Tibau de Tens un racó dalt del món:

Cada matí feia el mateix recorregut a la mateixa hora. Es creuava, en sentit contrari amb centenars de cotxes desconeguts. Però cada dia, entre l’encreuament del passeig i el quiosc de l’avinguda coincidia amb un d’especial. Si anava aviat, el trobava al quiosc i si anava just de temps es creuaven a la farmàcia. El conduia una noia que portava el cotxe ple de criatures, els devia portar a l’escola.

Tenia una expressió assossegada i dolça que li agradava. I ell esperava aquests segons de cada dia amb un cert delit. Era una efímera escapada de la seva vida quotidiana.

Ella no semblava mirar-se’l. Sempre rumiava què podria tenir d’especial que li fes desviar la mirada cap a ell? I no es trobava res de res, fins que un bon dia se li va acudir: Es posaria, durant el trajecte, un nas de pallasso.

El dia que es van trobar al forn cara a cara. Va semblar que el reconeixia fins i tot sense nas. Ell el va buscar ràpidament de la butxaca i tot posant-se’l va dir:

- M’agrada veure’t al natural, sempre et veig en llauna...

Ella va riure i això li va ser suficient.


11 comentaris:

  1. bonica trobada :)

    bon dia, carme

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt, molt :-)) (bé, jo ja li he posat un final romàntic a la història, per suposat... seran una parella molt feliç on el sentit de l'humor i el carinyo no faltaran mai) :-)

    ResponElimina
  3. gràcies per tot, com sempre.
    Si algun blog vol aprticipar de la celebració del 100è joc literari, està convidat; que es posi en contacte amb mi

    ResponElimina
  4. Bonica i potser la més sincera i viscuda, preciós relat!

    ResponElimina
  5. i sempre poder fer recorreguts per poder riure/somriure...

    ResponElimina
  6. La frase casual m'ha fet somriure... sempre et veig en llauna... no sé què li diria jo a algú que no conec i que em digui això... ha, ha!

    ResponElimina
  7. Bona interpretació! M'agrada i és alegre! :)

    ResponElimina
  8. Aquest text és mig inspirat en l'anècdota del jesús i en una de pròpia. I us he de confessar que la frase final no és meva. Però sí que és d'una anècdota viscuda.

    ResponElimina
  9. No sé si entenc bé (he he he...)
    Es tracta d'una possible relació adúltera a curt termini (infidelitat imminent) i enllaunada perquè es creuen amb el cotxe, oi?

    Però això no és un joc d'en Tibau, nano, és un relat de la Carme...
    Ah! És veritat...

    ResponElimina
  10. Aix, els del PiT, que em feu ballar el cap!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari