Esos versos son preciosos.Se me formó inmediatamente la imagen de ellas saliendo tan alegres y darse de cara con el frío.Olvidé ir a la otra barana. Un abrazo
Preciós. Estàs al loro.Es inacabable això dels colors, o sigui que tens tela...Com gaudeixes, veritat que si, es nota en el dibuix i en els versos. Quan un treballa a gust no s'amaga. Anton.
Ara que he llegit aquest poema, m'has fet recordar els dos ametllers que vaig veure dissabte al matí anant cap a classe! Quina visió més bunika! M'agrada l'hivern, prò veure com desperta la primavera és meravellós! Gràcies per fer-me venir al cap aquesta imatge!
Es la nova vida que ja es prepara per florir amb la primavera .Dissabte vaig comprar unes petites plantes com aquestes del teu dibuix .Son precioses i van anomenar-les violetes africanes. El color calcat ,fantastic. Núria
Anton, ara ja s'han acabat els colors. Merike ja va avisar que eren 7, aquí no hi ha sorpreses. Les baranes ja són un altre tema, vaig de sorpresa en sorpresa i em deixo portar... ara ja fins al final.
Fanal blau, jo crec que no són violetes, però el color si que el tenen.
Gràcies Assumpta, hi ha caps d esetmana que desconnecto i n'hi ha que connecto més encara.
Núr, els ametllers flolrits, quina meravella, una mica tard aquest any, al menys per aquí que sempre floreixen en ple gener.
Núria, les violetes africane s són molt boniques, un dia vaig reproduir una història sobre elles que em va agradar molt.
Ma-Poc, sóc tossuda i quan em fico en una cosa, vaig a totes. Ara els colors ja s'han acabat... aquests dies entre les dues coses m'han dona t molta marxa, però m'ho he passat molt bé
Hepatica és una flor molt minúscula i els primers a la primavera. En finès l'anomenem sinivuokko, significa anèmone blava. Però el color és principalment violeta. Com en la meva foto, un de molt vibrant. Són meravelloses i no es permet triar-los amb arrels. Hepatica nobilis Gràcies Carme per ensenyar els catalans aquesta flor finlandesa i per dibuixar les meves fotografies. D'aquesta manera també he guanyat uns quants lectors;-)
Un acròstic preciós. Les meves flors preferides i el color preferit, també. Lleugeres de vestit, de suau somriure i perfum delicat. Quan les agafes amb les mans et fan ser tendre. Que bonic ho has fet!
Esos versos son preciosos.Se me formó inmediatamente la imagen de ellas saliendo tan alegres y darse de cara con el frío.Olvidé ir a la otra barana.
ResponEliminaUn abrazo
¡Ohhhhhhh! No hay otro lado o no lo he sabido encontrar.Besitos
ResponEliminaquè boniques t'han quedat!
ResponEliminaHi ha gent que el color violat no li agrada perquè li recorda a difunts o a quaresma.
A mi m'agrada molt aquest color, i són un encert les teves flors!
Que bonic... Diras que sóc repetitiva amb els meus comentaris... però és que m'agrada molt els teus dibuixos combinats amb les paraules!!!!!
ResponElimina;-D
m'agrada tenir els vostres blocs amb la mostra grafica...aixis puc disfrutar dels teus dibuixos...
ResponEliminason tan macos!!
delicioses violetes... ;)
Magnífic dibuix.
ResponEliminaAmb el fons daurat d'or i de llum, esclaten els lilàs, com símbol díntima espiritualitat, i uns esquitxos de verd natura.
Tere, tienes razón havía olvidado el enlace! Gracias!
ResponEliminaKhalina, és un color preciós!
Gràcies Eli, cad a cop em f a la mateixa il·lusió que m'ho diguis!
Sargantana, no sóc gens entesa amb flors, però cre c que no són violetes pròpiament. Clar que tan se val, ho són de color.
Joan, gràcies, això de la delicada espiritualitat... em sembla molt bonic.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPreciós. Estàs al loro.Es inacabable això dels colors, o sigui que tens tela...Com gaudeixes, veritat que si, es nota en el dibuix i en els versos.
ResponEliminaQuan un treballa a gust no s'amaga. Anton.
Hi ha un poema que diu..."regaleu-me violetes si em voleu alegrar els ulls!"
ResponEliminaNoia, t'ho has currat moltíssim!! Baranes, colors... i encara has tingut temps per a posar un refrany xinés :-)
ResponEliminaEl teu blog és plè de colors sempre!! :-))
Ara que he llegit aquest poema, m'has fet recordar els dos ametllers que vaig veure dissabte al matí anant cap a classe! Quina visió més bunika! M'agrada l'hivern, prò veure com desperta la primavera és meravellós! Gràcies per fer-me venir al cap aquesta imatge!
ResponEliminaEs la nova vida que ja es prepara per florir amb la primavera .Dissabte vaig comprar unes petites plantes com aquestes del teu dibuix .Son precioses i van anomenar-les violetes africanes.
ResponEliminaEl color calcat ,fantastic. Núria
preciós! Com t'ho fas per mantenir aquest ritme de les sagues de les baranes i els colors? ;)
ResponEliminaAnton, ara ja s'han acabat els colors. Merike ja va avisar que eren 7, aquí no hi ha sorpreses. Les baranes ja són un altre tema, vaig de sorpresa en sorpresa i em deixo portar... ara ja fins al final.
ResponEliminaFanal blau, jo crec que no són violetes, però el color si que el tenen.
Gràcies Assumpta, hi ha caps d esetmana que desconnecto i n'hi ha que connecto més encara.
Núr, els ametllers flolrits, quina meravella, una mica tard aquest any, al menys per aquí que sempre floreixen en ple gener.
Núria, les violetes africane s són molt boniques, un dia vaig reproduir una història sobre elles que em va agradar molt.
Ma-Poc, sóc tossuda i quan em fico en una cosa, vaig a totes. Ara els colors ja s'han acabat... aquests dies entre les dues coses m'han dona t molta marxa, però m'ho he passat molt bé
Ha estat un meravellós llenguatge el dels colors, Carme, m'ha agradat poder assistir a aquest joc... Avi Gres.
ResponEliminaEls finals sempre solen ser tristos, però aquest no ho és. És preciós i gens trist, perquè és un final molt entre cometes.
ResponEliminaHepatica és una flor molt minúscula i els primers a la primavera. En finès l'anomenem sinivuokko, significa anèmone blava. Però el color és principalment violeta. Com en la meva foto, un de molt vibrant. Són meravelloses i no es permet triar-los amb arrels. Hepatica nobilis Gràcies Carme per ensenyar els catalans aquesta flor finlandesa i per dibuixar les meves fotografies. D'aquesta manera també he guanyat uns quants lectors;-)
ResponEliminaUn acròstic preciós. Les meves flors preferides i el color preferit, també. Lleugeres de vestit, de suau somriure i perfum delicat. Quan les agafes amb les mans et fan ser tendre. Que bonic ho has fet!
ResponEliminaGran text, m'agraden aquestes paraules que sempre ens vas regalant.
ResponElimina