diumenge, 8 de març de 2009

Un poema d'onatge dedicat a la dona

He rebut aquest missatge d'onatge. Crec que tot i que no té blog és un lector de blogs prou conegut. L'hi cedeixo aquest espai, avui. Aquest seu homenatge a la dona. Diu onatge:

Tot i que no estic d'acord amb un dia. No m'agrada ni el dia de la dona, ni el dia del pare ni el de la mare, ni el dia de Nadal, ni el dia de... Estimar, respectar, ajudar, donar, compartir hauria de ser una manera de viure, de ser...Però aquí va un petit poema dedicat a la Dona.


Esdevinc

mar i onatge

quan m’aculls,

també si em rebutges.


No vull ser mai

un abordatge

ni un esclavatge.

Només ser el

vent del camí,

el pètal de la flor,

una flamadel foc,

una gota

de la rosada,

una lletra

del poema,

una guspira

de llum

en la boira.


Omplir amb tu

la copa i brindar

amb aigua de lluna.

Ser la petita ombra

quan vulguis reposar.

Que la carícia

floreixi a dos.

A la mateixa

barca, dos rems...



onatge

17 comentaris:

  1. Carme gràcies, ja saps que continuo sent un sense blog.
    Ara en aquest moments tinc el color del tomàquet a la cara...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. onatge, ja saps que mai no acabaré d'entedre per què no vols un blog... gràcies pel poema, deixa'm, que en subratlli el final.
    M'encanta:

    A la mateixa
    barca, dos rems.

    Striper, el teu també m'ha agradat molt. Ja t'he dit que m'has emocionat.

    ResponElimina
  3. Molt bonic. Algun dia et decidiràs, supose... (a tenir un blog, em referesc)

    ResponElimina
  4. Encantador Onatge!! Gràcies Carme per donr-nos l'oportunitat de gaudir d'este poema tan bonic.
    Petonets

    ResponElimina
  5. Doncs comparteixo la idea de l'Onatge, no m'agrada que hi hagi d'haver un dia per les coses. I un dia per la dona us deixa en mal lloc. Per mi es pot seguir celebrant, però espero que algun dia perdi significat.

    ResponElimina
  6. Dir-se Onatge potser ja dóna una pista del perquè no tens bloc. De tota manera, si de tant en tant te'ns apropes i ens refresques amb un dels teus poemes, serà tot un goig.

    ResponElimina
  7. onatge, potser avui hauries de contestar tu els comentaris. I així t'entrenes per quan tinguis blog...

    Ja veus que a tothom li agrada el teu poema!

    ResponElimina
  8. Hola Carme, agafant-te la paraula intentaré agrair els comentaris.

    Aquest poema el vaig escriure ahir cap al migdia, em fa vengonya dir-ho, però vaig estar ns deu minuts. No el vaig escriure pensant en cap dona en concret, sinó metàforicament, en general.

    Striper, gràcies per les teves paraules.

    Carme no sé què dir-te: acollidora, amb el caliu sempre a pnt pels mots, que vol dir sentiments.

    Cesc gràcies.

    Joana sempre hi ha un mar i una barca, ja sé que de vegades costa remar a dos..., però endavant.

    Novesflors, si un dia em decideixo, ho sabràs de seguida. Gràcies per ser-hi.

    Albanta, gràcies per la teva gratitud.

    Ma-Poc el meu agraïment també per les teves paraules.

    Xexu gràcies pel teu alè al blog de la Carme.

    Vicenç Bon gràcies també per les teves paraules. I sí, potser tens raó; onatge perquè m'agrada veure'l al mar, i potser perquè vol dir això: anar i venir...

    Carme una vegada més gràcies per tot.

    Una abraçada per tothom.
    onatge

    ResponElimina
  9. Renoi!! quin poema mès rebonic.
    Gràcies a la Carme i com no? també a onatge.

    Nuria

    ResponElimina
  10. Jo també penso que el millor indici de normalitat és que no hi hagi d'haver "dies especials", però aquest poema s'ho val. Gràcies a onatge i a tu, bonica!

    ResponElimina
  11. Carme, gràcies pel teu onatge. Dibuixant hi tens la mà trencada...

    Salut.
    onatge.

    -De vegades sóc una mica lent, sabies que ahir va ser el "dia" de la lentitud-.

    ResponElimina
  12. Gràcies també a la Núria i a la Laura. Amb tants elogis, ara estic a dieta...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  13. Carme quan entri a casa teva m'hauré de canviar de nick, em posaré "okupa"...

    Una abraçada, espero deixar-te respirar uns dies, bé, doncs unes setmanes...

    onatge

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari