dissabte, 21 de març del 2009

El fum de Transparència

He llegit un poema de la Cèlia a Transparència


Fum com els núvols de mots
que es disgreguen poc a poc.
Passes perdudes en el temps
i gestos equivocats.

Traçaré arcs en el cel
i recolliré escumes de la mar
i deixaré petjades a la sorra.

I el mateix camí,
serà un nou camí.
Una renaixença.



Ara us posaré el poema de l'amic onatge,

el meu "okupa" (tal com ell es va anomenar l'altre dia) ja habitual :

De vegades només ens queda
el fruit dels mots i la paraula.

I resseguim velles dreceres
que en duen a camins nous.

Sempre ens queda el cel
per empendre un nou vol.

I la mar amb el nostre
vaixell de paper.

I a la sorra testaments
sense promesa...

I en el mateix camí
una abraçada sense temença.

14 comentaris:

  1. De vegades només ens queda
    el fruit dels mots i la paraula.

    I resseguim velles dreceres
    que en duen a camins nous.

    Sempre ens queda el cel
    per empendre un nou vol.

    I la mar amb el nostre
    vaixell de paper.

    I a la sorra testaments
    sense promesa...

    I en el mateix camí
    una abraçada sense temença.

    Carme la teva paraula i dibuix sempre arriben.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. I la renaixença sempre és benvinguda, i tornar amb noves passes sempre dóna perspectives de serenitat, un plaer tornar-te a llegir.

    ResponElimina
  3. El camí serà nou, i un mateix també... per bé o per mal duem un bagatge viscut que a voltes fot molt haver de reconèixer que ens condiciona el camí a prendre. Però l'important és seguir endavant!

    ResponElimina
  4. Cada dia estem petjant un camí nou
    aquell que esperem que ens dugui Pau i Amor per a tots, que no marxi com els núvols, sombres de gas que el vent les difumina acaba amb elles, millors quan es desfant assaonant la terra que hem de trepitjar... deu ser la prima - vera. jo em quedo també amb el dibuix, que carall, les paraules també se les emporta el vent.Anton.

    ResponElimina
  5. ...un nou camí...una renaixença,
    o, tal vegada una renaixença que obrirà nous camins.
    Un dolcet inici de la primavera, Carme!

    ResponElimina
  6. Entro,leo y ...me quedo sin palabras,se palpa la esperanza,la ilusión...¡ala,pues! vamos a por nuevos aires.
    Abrazos.

    ResponElimina
  7. T'hi has fixat, en el misteri de les
    petjades ran de l'aigua, son com els
    nius de les aus efímeres dels temps
    passats...

    ResponElimina
  8. Bonic, eh? És realment preciós, per avui i per cada dia...

    ResponElimina
  9. Com m'encanta la teva transformació i la nova visió que fas de les paraules i dels sentiments. Gràcies, jo també t'enllaço cap aquí.
    Per cert, la foto està presa a una platja de Mont-roig.

    ResponElimina
  10. Això sona molt consolant, necessito molt consol avui. Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  11. Les coses noves ens fan tenir il.lusions.

    ResponElimina
  12. Fantástico soneto y muy linda imagene.
    Yo adoré esta postagene.
    Abrazos.

    ResponElimina
  13. onatge, ja estàs d'okupa preferent altre cop! Gràcies.

    Gràcies krapumka! Ja veus que tinc bons visitants.

    Benvingut de nou, Cesc, m'agrada veure't per aquí!

    Endavant! tens raó, Met, podem canviar de via (o de camí pels que no viatgem amb tram) si s'escau, però aturar-nos, no!

    Anton, una abraçada.

    fanal blau, gràcies, a vegade s els mateixos camins ens poden semblar nous, com la primaverea ens sembla nova cada any.

    Tere, vamos allà!

    Carles, que bonic! Si els metges haguessin llegit alguna de les coses que escrius, encara que fos només aquest breu comentari, crec que t'haurien deixat tranquil! ;)

    Zel, bonica gràcies per venir... des que vas dir que visitaves 170 blogs, encara valoro molt mé s que abans les teves visites! Un petó, bonica.

    La platja de Montroig, m'agrada. Vaig visitar fa uns mesos el poble, però no la platja! Gràcies per l'enllaç.

    Consol... una abraçada consoladora doncs, Merike.

    Kweilan, que no perdem mai les il·lusions.

    David, bienvenido a mi blog, gràcias por la visita y el comentario.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari