divendres, 22 de maig de 2009

Participació a Relats Conjunts. Torre Eiffel

TORRE EIFFEL Robert Delaunay 1911

On primer es va notar va ser a les grans ciutats. Els carrers i els espais s'estrenyien, s'encongien, es feien més i més petits. No pas així els edificis i monuments que mantenien el seu volum i s'afetgegaven els uns amb els altres, creant desori i destrucció.
Els científics de tot el món van trigar uns quants dies en saber-ne la causa i uns quants dies més en decidir-se a anunciar-la: el planeta s'estava refredant a marxes forçades i en refredar-se es feia petit, i disminuiria encara més i més.
És una proposta de Relats Conjunts

13 comentaris:

  1. Un mon encongit, potser per manca de valors .

    ResponElimina
  2. Ai, el cientifics, vols dir que noet posaran un plet?
    Quina idea més bona.I amb dos pinzellades dit i fet. Anton.

    ResponElimina
  3. Ai ara mateix una mica de fresqueta s'agraïria :) Però que tot quedés com ara, los edificis ni tocar-los.

    ResponElimina
  4. realment molt bo i sintètic, carme!

    ...però espero que per molts anys ni se'ns estrenyin els espais, ni se'ns encongeixi l'ànima!!!

    una...abraçada?

    ResponElimina
  5. Ufffffff!! Sols de pensar-ho ja m'ha entrat el canguelo!!
    Vinga, hi ha que evitar encongir-nos... entre tots podem!!

    ResponElimina
  6. Uf, la fi del món! Curt, però ben intens, bona visualització del quadre!

    ResponElimina
  7. Quina por, Carme! Podria ser un guió boníssim per una història d'aquelles per no dormir. Fantàstic relat!

    ResponElimina
  8. Ostres!!!

    Carme!! Quan vaig veure la foto, el primer que em va passar pel cap va ser relacionar-ho amb el canvi climàtic!!
    Tenia ja "a la ment" un relat apocalíptic sobre un món que "s'estava fonent" amb gent vivint a una espècie de búnkers aïllants dissenyats, per cert, per ingeniers i arquitectes catalans (la vena nacional em surt per tot arreu) i on qui ho explicava era jo mateixa, en un futur, des del meu diari manuscrit a una residència geriàtrica en un d'aquests bunkers.

    Bé, el fet és que ho vaig complicar tant que em va fer mandra escriure-ho i, el pitjor... traduir-ho!!! així que vaig canviar d'idea i me'n vaig anar a Dorian Gray :-)

    Estic al·lucinada de com ho has escrit tu (tot i que el teu cas sigui per refredament) en breus línies i de manera tan bona!!!

    M'ha agradat moltíssim!!!

    ResponElimina
  9. ostres, ben trobat; i amb quatre paraules enllestit! Quina por això del món encongit!

    ResponElimina
  10. I quin iuiu empetitir tots plegats!
    Potser sí que anirem preguntant allò de "qui s'ha endut el meu formatge?"
    ;-)

    ResponElimina
  11. jeje! Tots premsats i petitons, tots comprimits com aquesta torre eiffel i aquest paris del quadre! Bon relat :)

    ResponElimina
  12. I com el món era petit i tots estàvem ben comprimits, l'escalfor que vàrem fer el va tornar al seu estat habitual (i el procés va tornar a començar fins arribar a un equilibri).

    Molt bona idea :)

    ResponElimina
  13. Quina idea més bona! En el primer paràgraf em pensava que seria un terratrèmol, prò que el món es faci petitó... Senzillament brillant!

    M'agrada com sona la paraula afetgegar! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari