TORRE EIFFEL Robert Delaunay 1911On primer es va notar va ser a les grans ciutats. Els carrers i els espais s'estrenyien, s'encongien, es feien més i més petits. No pas així els edificis i monuments que mantenien el seu volum i s'afetgegaven els uns amb els altres, creant desori i destrucció.
Els científics de tot el món van trigar uns quants dies en saber-ne la causa i uns quants dies més en decidir-se a anunciar-la: el planeta s'estava refredant a marxes forçades i en refredar-se es feia petit, i disminuiria encara més i més.
És una proposta de Relats Conjunts
Un mon encongit, potser per manca de valors .
ResponEliminaAi, el cientifics, vols dir que noet posaran un plet?
ResponEliminaQuina idea més bona.I amb dos pinzellades dit i fet. Anton.
Ai ara mateix una mica de fresqueta s'agraïria :) Però que tot quedés com ara, los edificis ni tocar-los.
ResponEliminarealment molt bo i sintètic, carme!
ResponElimina...però espero que per molts anys ni se'ns estrenyin els espais, ni se'ns encongeixi l'ànima!!!
una...abraçada?
Ufffffff!! Sols de pensar-ho ja m'ha entrat el canguelo!!
ResponEliminaVinga, hi ha que evitar encongir-nos... entre tots podem!!
Uf, la fi del món! Curt, però ben intens, bona visualització del quadre!
ResponEliminaQuina por, Carme! Podria ser un guió boníssim per una història d'aquelles per no dormir. Fantàstic relat!
ResponEliminaOstres!!!
ResponEliminaCarme!! Quan vaig veure la foto, el primer que em va passar pel cap va ser relacionar-ho amb el canvi climàtic!!
Tenia ja "a la ment" un relat apocalíptic sobre un món que "s'estava fonent" amb gent vivint a una espècie de búnkers aïllants dissenyats, per cert, per ingeniers i arquitectes catalans (la vena nacional em surt per tot arreu) i on qui ho explicava era jo mateixa, en un futur, des del meu diari manuscrit a una residència geriàtrica en un d'aquests bunkers.
Bé, el fet és que ho vaig complicar tant que em va fer mandra escriure-ho i, el pitjor... traduir-ho!!! així que vaig canviar d'idea i me'n vaig anar a Dorian Gray :-)
Estic al·lucinada de com ho has escrit tu (tot i que el teu cas sigui per refredament) en breus línies i de manera tan bona!!!
M'ha agradat moltíssim!!!
ostres, ben trobat; i amb quatre paraules enllestit! Quina por això del món encongit!
ResponEliminaI quin iuiu empetitir tots plegats!
ResponEliminaPotser sí que anirem preguntant allò de "qui s'ha endut el meu formatge?"
;-)
jeje! Tots premsats i petitons, tots comprimits com aquesta torre eiffel i aquest paris del quadre! Bon relat :)
ResponEliminaI com el món era petit i tots estàvem ben comprimits, l'escalfor que vàrem fer el va tornar al seu estat habitual (i el procés va tornar a començar fins arribar a un equilibri).
ResponEliminaMolt bona idea :)
Quina idea més bona! En el primer paràgraf em pensava que seria un terratrèmol, prò que el món es faci petitó... Senzillament brillant!
ResponEliminaM'agrada com sona la paraula afetgegar! :)