Vessar com les flors vermelles
i recollir-nos cada pètal amb les mans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
que maco....
ResponEliminavaldria la pena esser una papallona encara que nomes fos per volar entre les flors...
aquesta imatge contagia alegria, o es que ja ve el cap de setmana?? jajajaj
un petonet
Si les flors fossin blaves i granes hagués semblat la rebuda a BCN dels herois de Roma.
ResponEliminaBon caparró (de setmana). :-)
"El vessar
ResponEliminade les flors vermelles,
que tinten i aromatitzen
els llavis què, desprès,
desitjarem besar"bon dia, nina...
Un petonet dolç :¬)***
Esclat de colors
ResponEliminade foc i tendresa
que vessen per la pell
fent moixaines.
molt bon dia, carme!
Papallonetes
ResponEliminaa les manetes,
dignes, discretes,...
Hores secretes
d'amor inquietes
de parauletes...
....Anton.
Jo també en vull recollir! Ah! I felicitats per la sortida digna!
ResponEliminaVermelles pero tambe de mes colors.
ResponEliminasargantana, m'alegro del contagi, és una imatge alegre, a mi també me'n dóna.
ResponEliminaVíctor, a que reconverteixo el balcó en homenatge blau-grana! Quina idea!
Barbollaire, Fanal blau, bon dia, gràcies per vessar poesia... aquí i allà.
Anton, poesia, en diminutius... gràcies.
Cèlia, recull, recull... ;)
Striper ... blaves?
El teu dibuix m'ha fet pensar en els balconets que vaig veure aquest cap de setmana a Còrdova, plens de geranis... :)
ResponEliminaJo hi posaria un xic de blau com apunta en Víctor, he he...
ResponEliminaAh calla! Si ja has posat la cançoneta, res, no he dit res, que ja has cobert el "cupo" blau grana...
:-)
Jo veig lo bé que escriviu i em deprimeixo, eh? jajaja
ResponEliminaNo, no... que ja m'agrada que escriviu bé!!! jajaja ja saps per on vaig :-)
El balcó és maco de veritat!! Ara... si hi poses uns tocs de blau... jejeje
Núr, són geranis, potse r costa de reconèixer, però en són. ;)
ResponEliminaEls del PiT i Assumpta... queda adjudicat el balcó vestit de blaugrana per demà.
Ja deia jo que em sonaven... ;)
ResponEliminaMiro la neu
ResponEliminai sols hi veig els pètals
del teu somriure.
Ei! què fas tu per aquest post tant antic? :) Gràcies pels versos, Jordi!
ResponElimina