Joc literari 108 de Jesús Mª Tibau

Ja està fet! Ja sé que això no resol res, sé que la seva fama no morirà mai i que ell és una llegenda i ho serà, ja sigui en paper, en lletres, en guix o en el que sigui. Però m'he quedat ben descansat!

Aprofitant que badava i mirava aquesta floreta del testet que ja ho veieu, és només una floreta, petita, petitona i ni es belluga ni diu res... però ell fent-se l'important, com sempre, ja que no podia dir que era un gegant com ens té acostumants, se li ha ficat al cap que era un follet del bosc! I a la tercera vegada que em manava que el seguís per anar a buscar el seu amagatall i trobar tota la tropa de follets... se m'han creuat els cables i amb la seva mateixa llança, l'hi he segat les dues cames de cop. El cap se l'ha trencat ell mateix, en caure.

Sí, amics, com us deia abans, ja sé que això no resol res i que tan ell com jo només som de guix, però per una vegada a la vida, he fet allò que porto segles desitjant fer. Ja en tinc prou de la meva fama de simple, simpàtic i panxa content. Fins aquí podíem arribar!