Com un lliri blanc damunt del verd,
així l'instant en la roda del temps,
així un sospir entremig dels mots,
així un bes damunt d'un silenci.
onatge segueix la idea...
He besat el silenci
i el gemec del record
ha fet caure els pètals
d'un lliri blanc
als llavis del món...
Carme, et superes cada dia... dibuixant i escrivint... Una preciositat!
ResponEliminaPetons!
És un goig passejar-se pels teus jardins i xuclar els teus pensaments
ResponEliminareflexions i imatges. Gràcies !
Carme t'estas convertint en una "Super professional" del dibuix!!! Jo em quedo parada de lo bonics que son, i no és gens fàcil.. A més a més acompanyats dels teus mots sensibles, tendres....
ResponEliminaÉs un privilegi passejar pels teus jardins.
Un petonet i bon cap de setmana!
Si senyor, conjunt per col·leccionar. Detallista incoruptible. Anton.
ResponEliminaEstic d'acord amb Rita, et superes cada dia. Quin art! Un petonet
ResponEliminaCarme, com m'enamores! El lliri m'encanta, una de les flors més maques! I t'ha sortit tan bonic,tant el dibuix com el poema! Felicitats!
ResponEliminaI així... un silenci vessant estima.
ResponEliminaUn dibuix molt bonic.
Preciós Carme, paraula i imatge!! No has pensat de fer una exposició??
ResponEliminaCom sempre m'encanta!
ResponEliminaEls lliris m'agraden. I és que de vegades vaig amb el lliri a la mà.
un instant en la roda del temps...
ResponEliminauna col·lecció d'instants i moments i regals...
I l'olor que desprèn m'arriba i es barreja amb un bol de llet amb Cola.cau...
ResponEliminaBon cap de semana Carme!
Hola Carme, ja saps com sóc...
ResponEliminaHe besat el silenci
i el gemec del record
ha fet caure els pètals
d'un lliri blanc
als llavis del món...
Salut.
onatge
Què macos són els lliris!!
ResponEliminaSempre em fan pensar en quan era petita al poble del meu avi (al Berguedà) un dia el Mossèn del poble ens va deixar arreglar uns jerros i jo no sabia quines flors eren... I em van dir "són lliris". Ho tinc gravadíssim com si fos ara :-))
Gràcies, Rita.
ResponEliminaGràcies a tu, carles!
Anna, mica en mica, he anat practicant, encara em falta molt.
Anton, només col·lecciono coses que no es poden tocar... i detallista també sobretot en coses queno es poden tocar. Hi ha detalls d'altres menes, també importants que sempre em passen per alt.
Gràcies Patricia!
Una abraçada, Cèlia!
Noves flors, un silenci vessant... estima, que preciós. Gràcies.
Albanta, em feu molta gràcia amb això de l'exposició. No sabria ni com, ni què, ni on, ni quan... no, no, no em sembla material per fer una esposició. Però m'afalagues!
Un dia ens hi trobarem, doncs Khalina, amb el lliri a la mà... tot i que amb els anys de tant en tant el deixo una estoneta, però no me n'adono i el torno a agafar de seguida.
Fanal blau, hi ha moments que destaquen més que els altres, de bonics, com un lliri blanc.
Bona setmana, Joana, un bol de llet amb Cola-cao, que bo!
onatge, gràcies pel teu poema, és una bonica continuació...
Assumpta, ja voldríem aprendre sempre les coses amb tanta facilitat. Potser l'olor et va ajudar a recorar-ho. Els records acostumen a enganxar-se a les olors.