I sempre arriba el moment.
Ni massa aviat ni massa tard.
Els borrons s'obren joiosos.
La natura m'acarona amb les
incontables minúscules fulles,
que intenten fer-se lloc per estirar-se.
Retorno tan delicadament com puc
una carícia amb la punta dels dits.
Fa poc van plantar a la feina dues moreras eran troncs ara ja tenen la caricia d'obrir fulles.
ResponEliminam'agraden molt estos dos dibuixos, carme, tant lo moment en què els borrons s'obrin, com quan estan recollits.
ResponEliminaA molts els passa davant dels ulls i ni se'n adonn, tu, ets especial...Ja veig que arribaras a fer seqüencies...
ResponEliminaAltra cosa. He aconseguit no massa bé el col·laborar a Relats Conjunts, no m'ha quedat de cap manera, pero estic content pel repte que m'ha suposat i el que he aprés. Si no es treballa no es guanya...Eh? L'àssumpta m'ajudat i el David, ara es pot collir l'mp3, no t'he volgut molestar a tu per que em situesis el mp3 en el lloc adient,- que tu també no pares - però ja està fet... Estic content. Gràcies Carme.Anton.
És com un miracle de primavera...molt bonic!
ResponEliminaUn petit i gran plaer, deixar-se acaronar per la primavera.
ResponEliminaCarme, aquest és el millor moment, quan els borrons comencen a esclatar, amb tota la seva força i alhora amb la seva tendresa. Preciosos dibuixos, preciós escrit.
ResponEliminaPetons.
Poc a poc tot va tornant al seu lloc...
ResponEliminaNo sé qui ho deia l'altre dia, no puc recordar el nick (i em fum, perquè jo tinc molt bona memòria jajaja) però és igual, que em disculpi. Sé qui és però no em surt...
ResponEliminaBé, que deia que et muntaria una exposició de dibuixos :-) I jo hi aniré!!!
Striper, és bonic mirar-ho i observar-ho, oi?
ResponEliminaGràcies, iruna, un petonet.
Anton, que te n'has sortit molt bé! I l'Assumpta sempre em resol a mi també problemes. estic contenta que al final t'hagis animat. Una abraçada.
kweilan, és que quan t'ho mires t'adones del miracle que ens passa per davant dels ulls a cada minut i no li fem ni cas.
Noves Flors, petit grtan plaer però hi ha moment s que el sento molt gran.
Gràcies, Violeta, m'alegro que t'agradin.
Cesc, recomença tot, recomença la vida.
Assumpta, és fanal blau que sempre m'ho diu... je, je, je jo crec que exagereu, però mira m'afalaga que m'ho dieu. una abraçada.
Carícies de la Carme!
ResponEliminaun aplaudiment, i acabo aixecant-me de la cadira per continuar l'aplaudiment!
ResponEliminaJo no exagero, eh? Atenció: Mai he dit que els teus dibuixos siguin perfectes, perquè no ho son... i per què sense ser perfectes m'agraden tant? ah!! doncs aquí està el truc... Tenen "alguna cosa especial"
ResponEliminaÉs que eren perfectes els quadres de Van Gogh? (bé, és un exemple, eh? jajaja ara tampoc em vull passar)
Però vull dir que quan una cosa, aparentment senzilla, reb (rep?) elogis sincers, per alguna cosa serà.
Jo m'inclino a pensar que és la combinació de colors, que no tens cap por a posar colors ben contrastats uns al costat dels altres. M'agrada el contorn ben marcat amb color fosc, que li dóna un aire infantil, fresc, ingenu :-)
Cèlia, :)
ResponEliminaFanal blau... un petó.
Assumpta, gràcies.
La perfección debe de ser un rollo patatero ¿verdad? porque,de lo contrario ¿de qué valdría ese sello tan personal? A mí me gustan muchísimo tus poemas,esa combinación tan sencilla de las palabras,los dibujos porque son poemas en imágenes y los relatos breves,por cierto ¿Qué cosa no se te da bien? Estaría bien un SLIDE con todos los dibujos,así podríamos verlos todos seguidos.
ResponEliminaEl problema lo tengo yo al entrar en tu blog porque muchas veces me quedo sin palabras o me salen así de tontas como las de hoy que no parecen de verdad,pero lo son,tenlo presente.Abrazos
Boniques carícies a flor de pell!
ResponEliminaTere, después de un monton de meses leyendo tu blog y sobretodo tus comentarios a otros blogs, de temas muy diferentes. Si hay algo que no dudaria ni un instante és tu sinceridad. Sé que piensas o siente s lo que dices y te lo agradezco mucho, siempre vuestros elogios me parecen regalos totalmente inmerecidos. Gràcias otra vez.
ResponEliminaMa-poc, a vegades la natura em fa sentir com una carícia. Y ni jo ni les fulles ens hem tocat. Són carícies a l'ànima.
Tere, voy a provar lo del SLIDE a ver si lo ´sé poner en funcionamiento. Gracias por la idea.
ResponEliminaTere, voy a provar lo del SLIDE a ver si lo ´sé poner en funcionamiento. Gracias por la idea.
ResponEliminaTere, voy a provar lo del SLIDE a ver si lo ´sé poner en funcionamiento. Gracias por la idea.
ResponElimina