Que... em xiuxiueien ls perfums, això ja és d'una sensibilitat ...Buf!!! i el dibuix, ja ho saps que el domines i fas virgueries ............... Me'n vaig sortir del SLIDE, però em va fer cuejar. Hi falten detalls, ja miraré d'arreglar-ho. Ja dic jo que em vaig posar en mig d'una colla, que és la millor del mon...conegut. Sou una gent sensacional... i jo per aquí... Gràcies a tots i en especial...Anton. Qui m'ho havia de dir.
Molt bonics!!! Per cert, m'ha encantat slide que has posat amb totes les floretes... Serviria per a mostrari per a qualsevol floristeria virtual, jo crec!!! ;-D
Com m'agraden els colors dels teus dibuixos!!...i a més en la teva poesia d'avui hi fas una referencia molt bonica: "Fant somriure les tendreses" Gràcies per aquest bon moment que m'has regalat. Una abraçada.
Tengreses que somriuen, colors que parlen, perfums que xiuxiuegen. La primavera entra i els narcisos floreixen.
Estimada Carme, darrerament ja saps que estic més pel fèsboc i no vinc tan per aquí, però quan hi vinc em quedo estorat de la magnitut i qualitat de la teva obra gràfica i poètica. Felicitats!
A mi també m'has fet somriure les tendreses amb aquests versos tan exquisits!Però amb una flor tan maca, no podia ser el poema d'altra manera! M'encanta llegir-te!
Ara m'has fet pensar que a l'edifici on vaig a esmorzar cada dia, a la terrassa, davant de la porta hi tenen un gessamí gegant que fa una olor que ens enamora a tots. En sents l'olor des de ben lluny, i ja et ve el somriure. M'encanta aquella olor, i mira que tinc poc sentit de l'olfacte.
quin versionat poètic més fantàstic!
ResponEliminamolt bon dia!!!
Quasi tant reals i bonics com els que tinc al jardi a 3 metres davant meu.
ResponEliminaQue... em xiuxiueien ls perfums, això ja és d'una sensibilitat ...Buf!!!
ResponEliminai el dibuix, ja ho saps que el domines i fas virgueries
...............
Me'n vaig sortir del SLIDE, però em va fer cuejar. Hi falten detalls, ja miraré d'arreglar-ho.
Ja dic jo que em vaig posar en mig d'una colla, que és la millor del mon...conegut. Sou una gent sensacional... i jo per aquí...
Gràcies a tots i en especial...Anton.
Qui m'ho havia de dir.
Molt bonics!!!
ResponEliminaPer cert, m'ha encantat slide que has posat amb totes les floretes...
Serviria per a mostrari per a qualsevol floristeria virtual, jo crec!!! ;-D
Com m'agraden els colors dels teus dibuixos!!...i a més en la teva poesia d'avui hi fas una referencia molt bonica:
ResponElimina"Fant somriure les tendreses"
Gràcies per aquest bon moment que m'has regalat.
Una abraçada.
Em recorda un boníssim llibre de poemes de Jordi Pàmias "Narcís i l'altre" t'el recomano, caçadora de moments sublims...
ResponEliminaTengreses que somriuen,
ResponEliminacolors que parlen,
perfums que xiuxiuegen.
La primavera entra
i els narcisos floreixen.
Estimada Carme, darrerament ja saps que estic més pel fèsboc i no vinc tan per aquí, però quan hi vinc em quedo estorat de la magnitut i qualitat de la teva obra gràfica i poètica. Felicitats!
A mi també m'has fet somriure les tendreses amb aquests versos tan exquisits!Però amb una flor tan maca, no podia ser el poema d'altra manera! M'encanta llegir-te!
ResponEliminaCrec que t'ho he dit més d'un cop, però m'encanten les flors que de tant en tant ens regales!
ResponEliminaAra m'has fet pensar que a l'edifici on vaig a esmorzar cada dia, a la terrassa, davant de la porta hi tenen un gessamí gegant que fa una olor que ens enamora a tots. En sents l'olor des de ben lluny, i ja et ve el somriure. M'encanta aquella olor, i mira que tinc poc sentit de l'olfacte.
ResponEliminaaquest any n'he plantat a casa de narcisos grocs preciosos
ResponElimina