divendres, 8 de maig de 2009

Carícies de la natura - 2

No és ni inventat ni metafòric, sino ben real.

L’arbre florit
no ha pogut decidir
quin serà el seu color.
Assaja l’un i l’altre:
quin m’afavoreix més?

23 comentaris:

  1. Carai, fins i tot la natura ha d'escollir!!!
    Bon cap de setmana!

    ;-D

    ResponElimina
  2. Mentres no intenti seguir els colors de moda ..

    ResponElimina
  3. El blanc no! Aquests dies hauria d'agafar una tonalitat blaugrana, i segur que se sentia molt còmode.

    ResponElimina
  4. Veus com tot és dual? La fusió dels contraris és l'essència del tot, això crec...Jo tinc unes roses que quan creixen són rosades i quan s'obrin taronges, és un altre exemple

    ResponElimina
  5. Algun modisto o modista famós hi ha possat el nas? Que els arbres arribn fins aquí... no sé, és extraordinari en grau super.Anton.
    He repet.Relats Conjunts, el tenia fet...Anton.

    ResponElimina
  6. l'any que ve n'hi haurà un de color rosa pàlid

    ResponElimina
  7. Quin arbre més maco!
    M'encanten els dos colors, sinó no seria tant especial...

    ResponElimina
  8. Tots dos t'afavoreixen en la complexitat de la vida: un per als moments exultants, de joia, de passió, d'eufòria; l'altre, per als moments de placidesa.

    ResponElimina
  9. Molt bonic Carme !!!

    Abraçades,

    ResponElimina
  10. Preciós! Depèn del moment, fa més un color que un altre ;)

    ResponElimina
  11. A mi m'agrada el blanc...què vols, color de colors...

    ResponElimina
  12. Fins i tot els dubtes en la natura són artístics!

    ResponElimina
  13. Apaaaaa!! què xulo!! I dius que és veritat, què el mateix arbre ha agafat les dues tonalitats!! quina gràcia :-))

    Doncs jo em quedo amb el rosa!! :-))

    ResponElimina
  14. S'ha confós i equivocat...potser està enamorat...?

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  15. De moment, la combinació de dos colors li queda perfecta. I el títol, carícies de la natura... només d'imaginar-ho senta d'allò més bé!

    ResponElimina
  16. no cal decidir quin es millor...els dos li escauen!!!
    l'un sense l'altre no lluirian igual
    un peto

    ResponElimina
  17. i si no sempre potser deixar-se un color pel matí i un altre per les nits especials.

    ResponElimina
  18. És ben curiosa la natura... Són els colors del madrit aquests, eh?
    ;-)

    ResponElimina
  19. els màgics pinzells de la natura, i els teus ulls

    ResponElimina
  20. M'agrada el blanc :) ets la fotografa dels blocs!

    ResponElimina
  21. conflicte? li cal triar?
    bon diumenge!

    ResponElimina
  22. Us contesto a tots a la vegadsa per un cop. És un arbre que hi ha a Llanars, vora la carretera. Cap de les dues vegades que vam passar vaig poder fotografiar-lo, només em vaig fixar d'on sortia la branca que canviava el color. Sortia de bastant avall, però no pas de terra. L'he reinventat doncs sense foto ni model. És bonic un arbre de dos colors i teniu raó no s'ha de triar, si m'hi vaig fixa r més que amb un altre és precisament per això. Em vaig sentir afortunad a de poder-lo veure. Acaronad a per la natura, un cop més. Gràcies a tots!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari