Post dedicat al Víctor per haver-me donat la idea.
A l'Assumpta per lligar poesia i Barça.
Al Barbollaire per deixar-me potinejar el seu balcó de geranis.
Devessall de pensaments blaugranaa tots els balcons i als terrats.
La pluja de pètals
cau intensament.
Queda una catifa que cobreix el país.
20 que col·leccionen amb mi:
Home, que el futbol que ha practicat el Barça aquest any és art potser si, però tant com anomenar-lo poesia... no sé, de totes maneres... blaugraaaaaaaana al vent, uuuun crit valeeeeeeeeeent...
a més de geranis semblen persones aclamant els campions. Que xulo!
Es cert, els geranis semblen persones! T'ha quedat molt xulo
Caram, quina sorpresa, Carme!
Gràcies per la dedicatòria. Petons.
Por ahora hace un año Guardiola era toda una incógnita y hoy día nos hace tocar el cielo con las manos.
¿Sabes que les puso música clásica en el vestuario antes de salir a jugar? ¡Es único!
Besotes
Si poguessim dir de veritat amb Maragall .... Obrim els cors que ja tenim bandera... sota el nostre cel...
...............
Que bonic el balcó, una preciositat ufana...Plena de sugerencies i de realitats i nous presagis. Anton.
Aixo es literatura esportiva.
Poesia i barça...què més volem?
Quines flors més blauguranes! Bon homenatge al millor equip del món ;)
Xexu, mira, he inentat posar-hi una mica de poesia... per intentar-ho que no quedi.
Gràcies estrip!
Gràcies Khalina!
Víctor, gràcies per la idea!
Tere, fue mejor que eso, les puso unas imágenes de Gladiator, mezcladas con goles del Barça, i luego un fragmento de Turandot. Exaltando las emociones a tope. Tienes razón és único! A mi me cae muy bien.
Anton, ja m'agradaria ... ja que tanta força de la gent i l'empenta fos per la nostra bandera, aquesta ja em va bé, però l'altra seria milor encara... gràcies!
Striper, mai no se m'hagués acudit anomenar-ho així. Gràcies.
kweilan, voler, voler segur que encara voldríem més coses, però vaja, disfrutem de els que tenim...
Ma-poc, un homenatge ben petit, però amb alegria... jo no sóc gaire futbolera però la situació encomana. Veure el país així de content fa goig.
Aquest m'agrada més...
:-)
Ep! Sense treure mèrit a l'anterior, eh?
Veig que sí, tens raó que t'ha quedat moníssima la finestreta del Youtube-
;-)
Carme: Sens dubte que el país ha quedat ben cobert de pètals blaugranes, bonic poema.
:)
Ho has feeeeeeeet!!! :-)))
Ets gran, Carme!!! ;-))) I què maco queda!!
Moltes gràcies :-))
Estic ja una mica fart de tant culerisme desbocat. No sóc gaire futboler però m'agarada que guanyi el Barça, como qualsevol equip català. I reconec que enguany el joc ha estatde somni i en Guardiola es mereix el reconeixement.
però totes les masses piquen...
Tant de bo es sabés conduir, canalitzar aquesta eufòria col·lectiva, aquesta alegria al nostre dia i dia, no només per encarar la crisi, sinó per enfortir el país. ;)
"Queda una catifa que cobreix el país", que bé que ho has sabut expressar, una catifa de sentiments, d'admiració, de desig de compartir, de força barça en definitiva per tota Catalunya! Ho has combinat tot de meravella!
Tot el país era un clam blau-grana.
Ei! T'ha quedat guapíssim !
Si és que per tot arreu es respira, es veu i es viu la festa blaugrana.
No podem dir que no hi ha color...
sí que n'hi ha un, i tots sabem que només te un nom: BAAAAARCA !
En molts balcons la bandera blaugrana oneja al vent, però aquest és únic !!!
;)
egur que en algun balcó han nascut geranis blaus...amb tant devessall! :)
Bonic Carme!
Una pluja de pètals molt sentida pel nostre país. Molt bonic Carme...
Blaugrana al veeeeeeeeeent!!!
Sergi, gràcies per tot... m'alegro que t'agradi.
Assumpta, una abraçada.
Met, en això t ens raó, tant de bo es pogués canalitzar bé tota aquesta energia per a coses importants per al país.
Cèlia, una abraçada!
Noves flors, que jo i tot m'hi afegeixi, que no sóc gaire futbolera... ja té mèrit!
-assumpta- gràcies maca!
Joana, potser sí! geranis blaus! o geranis blaugrana...
Guspira, una abraçada.
Bonic homenatge a un equip de futbol que aquest any sí ha fet història! Impressionant! :)
Publica un comentari