Guilleeeeem!! Hola!! Ja vas sol, fillet? :-) Vina amb la tieta Assumpta que et poso el vídeo dels gols del dissabte i cridarem, ja veuràs que divertit ;-)) I pensar que jo no vaig caminar "sola" fins els 19 mesos!! jejeje si em donaven la ma feia molt de temps que "anava", però si em deixaven soleta, doncs no volia (mimosa que es una i volia que li donessin la ma jeje) Moooooolt tendre el dibuix, sembla que estiri els bracets per demostrar que no s'agafa enlloc :-))
carme...!!! m'arriben les babes des de la floresta fins aquí... una abraçadeta per en guillem i per aquesta àvia tan bonica que té! i un pastís ensucrat de desitjos! c.....años felissssssss, cu...mmmm...ple....anyos....felisssssss! :)
Ei, jo tb he pensat en el Guillem de seguida! I ara que em fas recordar les primeres fotografies que vaig veure just de quan acabava de néixer, em surt aquella expressió de "oh! com passa el temps, està enorme!". Felicitats!! :-)))
¡Qué bonito! Y yo acabo de enterarme esta tarde que nació mi segundo sobrino-nieto ahí en Barcelona,justamente,estoy deseando verle la carita.Un besito para tu nieto.Azabros graaaandotes para tí.
iruna, li he ensenyat aquest, al'ordinador i li ha fet una bona rialla... l'he imprès en paper i l'he penjat al suro de l'habitació on dorm ell quan ve a casa meva. I els ordinadors ja li agraden...
Una abraçada, d'àvia a àvia...
Sí, si que s'entén, Noves Flors, i la veritat és que si que és un goig de nen.
Guilleeeeem!! Hola!! Ja vas sol, fillet? :-)
ResponEliminaVina amb la tieta Assumpta que et poso el vídeo dels gols del dissabte i cridarem, ja veuràs que divertit ;-))
I pensar que jo no vaig caminar "sola" fins els 19 mesos!! jejeje si em donaven la ma feia molt de temps que "anava", però si em deixaven soleta, doncs no volia (mimosa que es una i volia que li donessin la ma jeje)
Moooooolt tendre el dibuix, sembla que estiri els bracets per demostrar que no s'agafa enlloc :-))
Com passa el temps!
ResponEliminaAra a vigilar-lo que no es posi dins els armaris :)
felicitats !!!
Bona nit Carme!
Uis quina gràcia quan comencen a caminar. Tot i que també, quina feinada! Felicitats per la part que et toca
ResponEliminacarme...!!!
ResponEliminam'arriben les babes des de la floresta fins aquí...
una abraçadeta per en guillem i per aquesta àvia tan bonica que té!
i un pastís ensucrat de desitjos!
c.....años felissssssss, cu...mmmm...ple....anyos....felisssssss!
:)
Doncs sí que corre el temps, sí. Felicitats Guillem!
ResponEliminaOstres, m'ha fet gràcia l'Assumpta, això de que li posarà els gols de dissabte. Això sí que és mimar la criatura!
Ei, jo tb he pensat en el Guillem de seguida! I ara que em fas recordar les primeres fotografies que vaig veure just de quan acabava de néixer, em surt aquella expressió de "oh! com passa el temps, està enorme!". Felicitats!! :-)))
ResponEliminaSegur que li agradarà, Assumpta! No vegis, come està d'entrenat ja a cridar. Els seus pares són futboleros tots dos!+
ResponEliminaGràcies Joana!
Sí, Khalina ara ja no se'ls pot treuer l'ull de sobre!
Gràcies fanal blau... creia que havia arribat a temps a recollir-les, però ja veig que se m'han desbordat si t'han arribat fins aquí... un petonàs.
Xexu, ja que no els hi poso jo, mira m'ha sortit una tieta espontània!
robadestiu està molt més guapo del que jo sóc capaç de dibuixar, però volia fotografiar-lo o filmar-lo caminant i no me'n vaig sortir.
ResponElimina¡Qué bonito! Y yo acabo de enterarme esta tarde que nació mi segundo sobrino-nieto ahí en Barcelona,justamente,estoy deseando verle la carita.Un besito para tu nieto.Azabros graaaandotes para tí.
ResponEliminaEnhorabuena Tere, que gusto da tener buenas noticias! Muchas gracias. Un abrazo grandote para ti. Y una carícia suave al chiquitin.
ResponEliminaCom passa el temps..
ResponEliminaFelicitats al net i a l'àvia! :-)
ResponEliminaPetons de bon dia!
felicitats, carme! i felicitats al guillem i a qui l'estimeu.
ResponEliminaja li has ensenyat a ell com dibuixes? qualsevol dia et trobarem dibuixant amb ell aquí a l'ordinador :)
una abraçada
FELICITATS !!!!
ResponEliminaEl "nostre" Biel,desde que va començar a caminar ,no l'atrapem.
Ja veus ,Carme, tot va fen el seu curs.
Una abraçada,Avia .
Arribe una mica tard però FELICITATS, a Guiller i a tu, quin goig de nen i quin goig d'àvia!
ResponEliminaVolia escriure "Guillem", ja s'entén.
ResponEliminaohh que guapo jeje, caminar sol vol dir endinsar-se a la vida un sol.
ResponEliminaStriper, no perdona!
ResponEliminaPetonets, Rita!
iruna, li he ensenyat aquest, al'ordinador i li ha fet una bona rialla... l'he imprès en paper i l'he penjat al suro de l'habitació on dorm ell quan ve a casa meva. I els ordinadors ja li agraden...
Una abraçada, d'àvia a àvia...
Sí, si que s'entén, Noves Flors, i la veritat és que si que és un goig de nen.
Cesc, tot és començar, ja tens raó.
Felicitats al Guillem i a l'àvia cofoia! un anyet ja?
ResponEliminaFelicitats! Com passa el temps, oi?
ResponEliminaSi fa tres dies que camina, no deu ser gaire lluny per felicitar-lo encara, oi àvia?
ResponElimina;-)