A la vora del riu, en mig de l'herba fresca, hi viu una flor. Una flor a qui li agraden els núvols. Els mira, observa el seu aspecte, escolta el seu pas i sent la seva veu. També està pendent de quan el núvol alliberarà les seve s gotes d'aigua i es desfarà a poc a poc. La flor intenta guardar en els seus pètals, en les seves fulles totes i cadascuna de les gotes d'aigua i pot sentir intensament la tristor del núvol en desfer-se. I l'endemà, la flor encara recorda el núvol i torna a sentir la mateixa tristor. I l'endemà passat i l'altre i l'altre.Aleshores la flor ja no pot retenir més gotes d' aigua i les deixa anar. Les gotes s'escolen per l'herba, fins al riu, i del riu al mar i del mar tornen a ser núvol. La flor el veu passar, viatjant majestuós pel seu bocí de cel. I la flor li somriu.
quins pensaments més potents...em refereixo a l'escrit...i al dibuix que també m'ha semblat molt bonic...
ResponEliminamolt bon dia, carme!
la flor és una baula dins l'eternitat de l'aigua
ResponEliminaPoetic cicle de l'aigua..ets una poetesa.
ResponEliminaUna manera poètica d'explicar... El dibuix molt maco, preciós!
ResponEliminaPetons i bon dia!!
El cicle de l'aigua, el cicle de la vida. La flor i el núvol estan 'condemnats' a trobar-se un cop rere l'altre.
ResponEliminaJo també li somriuria i li picaria l'ullet! Un conte ideal per a introduir el cicle de l'aigua als menuts!
ResponEliminaPotser la vida no són més que cicles... potser.
ResponEliminaI és clar :-)) somriu perquè li agraden els núvols ;-)
ResponEliminaMaquíssim!!
El vaig escriure per una amiga que sovint es deixa impregnar tant per les tristeses dels altres amics, que no troba la manera d'alliberar-se'n... no sé si és encertat del tot, perpo em va semblar adequat. Bona nit, Fanal!
ResponEliminaJesús, la flor és una baula i potser cadascun de nosaltres també.
Striper, gràcies.
Merike, bona nit, ja i moltes gràcies!
Xexu, potser si condemnats, però contents.
Segur, que el núvol també la sap reconèixer, Cèlia.
Noves flors, potser i només potser... però podria ser.
Assumpta, li agraden molt, sí. gràcies!
Què som nosaltres flor, nùvol, terra, riu, gotes... Cadascú la seva funcio i tot funciona, quan es trenca... Anton.
ResponEliminaTens raó, Antom, podem tenir qualsevol funció, que ntotes són ben necessàries... mentre tot funciona perfecte, quan algú falla, malamemnt!
ResponElimina