dilluns, 1 de juny del 2009

Cigonya

Dels grans viatges

ella no se'n recorda.

Creua només fronteres

fetes de terra i aigua.





15 comentaris:

  1. Des de fa uns anys, aquí a l'Alt Empordà se'n veuen moltes, fins i tot algunes ja no emigren a l'hivern i es queden amb nosaltres.
    M'ha agradat molt el que n'has escrit!

    ResponElimina
  2. Sempre portadora de bones il.lusions.

    ResponElimina
  3. Això ja és perfeccionime Bon tema.
    També la gent migra i emigra...
    Som cigonyes ? Amb quatre pals tenen casa... La crisi els hi duem noaltres. Quan hauriem d'aprendre dels animalons.
    Jo també soc un fan de tot el que fas. Ets meravellosa en tot... Quan fas per tots.Una abraçada, Anton.

    ResponElimina
  4. no entèn els límits inmaginaris dels hòmens

    ResponElimina
  5. Un dels moments bons del dia...llegir el teu post. S'encomana la bellesa i la tranquil.litat!

    ResponElimina
  6. La veritat és que entrar a casa teua és un al·licient perquè sempre trobes alguns versos i dibuixos preciosos.

    ResponElimina
  7. El dibuix molt bonic.
    A prop de casa ,aqui en el Bages i ha una parelleta que fà anys que ja no es mou.
    Gràcie ,per compartir.
    Una abraçada. Nuria

    ResponElimina
  8. A més de bona poeta, ets una gran naturalista!

    ResponElimina
  9. Tens raó, les fronteres de les cigonyes són unes altres...

    ResponElimina
  10. Comparteixo exactament les paraules de Novesflors :-))

    ResponElimina
  11. Des que hi ha el parc dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, hi ha cigonyes que arriben a Verges, el meu poble. Són una bellesa per al paisatge.

    ResponElimina
  12. Vist així és ben cert, què en sap ella de fronteres?

    Punts de vista, nano...

    Ara em fa pensar en l'acudit de la cigonya que duia un iaio lligat al bec...
    No et passis, eh?
    No, no, el iaio li anava dient:

    Reconeix d'una punyetera vegada que t'has perdut!

    ResponElimina
  13. Kudifamily, aquesta està agafada dels aiguamolls.

    Striper, espero que sí.

    Anton, que em faràs posar vermella, gràcies!

    Jesús, ni falta que li fan, oi?

    Kweilan, gràcies

    Noves flors, l'alicient és trobar-vos-hi a vosaltres. Una abraçada.

    Núria, s'hi deuen trobar bé, el Bages és un bon lloc

    Cèlia, gràcies maca.

    Ma-Poc, deuen ser molt diferents de les nostres.

    Doncs gràcies a tu també Assumpta!

    Núria, és que són espectaculars, de boniques i de grans.

    Gràcies, Sergi, per l'acudit i el riure matiner.

    ResponElimina
  14. Carme, t'ha quedat veritablement preciosa!!! Mare meva!
    Fa un parell de caps de setmana vaig ser per Andalusia i en vaig veure un munt, de cigonyes, enfilades a campanars i sitges! Ostres, que maca!

    ResponElimina
  15. Las ví el año pasado por Ávila.
    Ya te diste cuenta de cómo me salió el punto de lectura,¡imposible usarlo así!pero ha quedado precioso y yo,como una chiquilla,lo clavo todo por la pared.
    Tengo que detenerme un día a reducir la rosa,imprimirla y plastificarla.Entonces quedará perfecta de punto de lectura.Besos

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari