De Quéribus estant, es veu (ben bé al davant) una serra que a caba en una roca prima i dentada, espadats, parets de roques i ni rastre del castell de Peyrepertuse, es mimetitza amb la muntanya de tal manera que t'hi has d'acostar força per veure'l i és impressionant la quantitat de construcció que es pot fer en una cresta de muntanya esquerpa.
Del hirsut llop gegant, immens com la muntanya
Sols se’m presenta als ulls carreu de dents i de queixals...
Sa boca oberta, llarga com perxa i fonda gola d’aranya,Si cau son morro de mig mon en farà un pedregal.
Però no tingueu por que un os un dia l’atacava
I allí se’l va deixar que florís pedra eternament.
Quan un s’hi acosta tot el cos teu tremola i balla,
Doncs, sembla un xerrac dispost a tallar el cel.
Avui l’he mirat d’aprop, quina feresa!!!Se m’ha entercat cabell, el pas no vol seguir,
Tenia por que peu alcés donant de cop vivesa...
- Sols un instant- em deia – soc pedra d’infinit.
Peyrepertuse,quina bellesa!!!
Peyrepertuse, jo et sento viu.
.............Anton.
Tinc al cap la continuació del Quéribus, el 2, però no escrita, no sé, si...
ResponEliminaMentre tant, amb l'impressió davant del nas d'aquest altre castell, et poso aquestes trenets per si et fan goig.
Caviar cada dia de vestit, és meravellós !!
-....
................26 – 9 – 09
Del hirsut llop gegant, immens com la muntanya
Sols se’m presenta als ulls carreu de dents i de queixals...
Sa boca oberta, llarga com perxa i fonda gola d’aranya,
Si cau son morro de mig mon en farà un pedregal.
Però no tingueu por que un os un dia l’atacava
I allí se’l va deixar que florís pedra eternament.
Quan un s’hi acosta tot el cos teu tremola i balla,
Doncs, sembla un xerrac dispost a tallar el cel.
Avui l’he mirat d’aprop, quina feresa!!!
Se m’ha entercat cabell, el pas no vol seguir,
Tenia por que peu alcés donant de cop vivesa...
- Sols un instant- em deia – soc pedra d’infinit.
Peyrepertuse,quina bellesa!!!
Peyrepertuse, jo et sento viu.
.............Anton.
Una sortida ben noble, uns castells escarpats, protegits i ben camuflats! I com sempre, ens il·lustres bé!
ResponEliminaEl què més m'agrada dels teus moments, és com gaudeixes d'ells, com els recordes i com t'ajuden la rseta de l'any.
ResponEliminaRenoi això no és pas un blog-bloc és una de les set meravelles!!!
ResponEliminaAquest si que l'he trepitjat i crec que amb el teu permis guardaré el paint com a record.
ResponEliminaben majestuós!
ResponEliminaA aquest no hi vam arribar però tens raó que imposa, majestuós allí dalt.
ResponEliminaMolt bonic.
ResponEliminaImpresiopnant!!!
ResponEliminaOstres, estic d'acord amb tots els altres comentaris... digues majestuós, digues impressionant, perquè tot val!
ResponEliminaDoncs ja estic pensant de proposar als amics de fer una sortideta per veure aquests castells! Són impressionants. Moltes gràcies per presentar-los.
ResponEliminaBon poema, el de l'Antón. Felicitats també.
Un petó
Anton, els teus poemes completen aquests posts tan curtets...
ResponEliminaCèlia, si no els coneixes t'encantarien!
Cesc, per això anomeno Col·lecció al blog, ja que sempre m'ha servit, tenir coses bones i moments bonics a dins, per preservar-me de la tristesa si apareix.
Elvira... ara ja et mereixes una abraçada ben forta, ben forta i agraïda per les teves paraules de cada post.
Garbí24, m'alegro que t'agradi per record... i tant que te'l pots quedar!
Khalina, McAbeu, kweilan, Striper, Assumpta, gràcies a tots.
Fra Miquel, segur que us agradaran...
Gràcies, Carme, de posar-ho a preferència...
ResponEliminaDe vegades un no se'n pot estar,ha de buidar el got per que es sobreeix. I és que sempre hi trobo inspiració aquí... Serà el follet que contes...
Gràcies de nou.Anton.
Espectaculars ambdós castells.
ResponEliminaJust ara farà un any que vaig pujar-hi als dos. Vaig arribar-hi baldat, però les vistes s'ho mereixien!