dimarts, 29 de setembre de 2009

El setè cel


... del cel setè que has engendrat dins del teu cap.
Sisa

Si només fos el setè, que han engendrat dins del seu cap, potser encara podríem entendre-ho. Però, no! A partir d'un bon dia van decidir començar a inventar cels, a imaginar cels, a emmirallar-se en cels irreals, a buscar els que ningú sabia on eren i a copiar-los de tots els altres que els havien engendrat. I quan van arribar al setè cel... quan semblava que havien arribat a l'objectiu tant desitjat per tota la humanitat, van continuar lliscant amunt, amunt, sense poder-se aturar i van descobrir que en realitat, i en contra d'allò que tothom creu... els cels no són set. Diu que els cels són molts més i per més que els ho he preguntat... no saben dir-me quants, de fet... em diuen que es van descomptar.


20 comentaris:

  1. M'encanta, m'encanta... dolç vers per dormir, per pensar, per reflexionar...Gràcies Carme.

    ResponElimina
  2. A mi també!! ;-))

    I el dibuix és magnífic, amb la gradació dels colors i la lluna tan rodona!! :-)))

    ResponElimina
  3. M'imagino que hi deu haver tants cels com persones que els inventen...sempre hi haurà més i més cels inventats o imaginats o engendrats dins el cap...i magnific el dibuix!

    ResponElimina
  4. Doncs que dormis bé, Cesc. Gràcies a tu, per venir.

    Assumpta, m'alegro que t'agradi. Sempre m'animes! Gràcies!

    ResponElimina
  5. Elvira ens hem creuat... Ho expliques molt bé... o sigui que ja sabem què hem de fer... inventar-ne nosaltres mateixos...

    ResponElimina
  6. tú si que ets un cel, si permets que t'ho digui!
    m'encanta el dibuix, d'aquí a poquet serà lluna plena i segurament hi veurem aquests colors...
    I és cert, continuarem inventant-ne i gaudint dels que tenim!

    ResponElimina
  7. el setè cel, l'estàvem esperant, era dins del nostre cap!

    ResponElimina
  8. Hola Carme, tu també ets un cel.
    El setè cel és el que més m'agrada, potser perquè és inventat, perquè té la màgia del 7, per les set vides d'un gat, potser perquè pots posar i treure tot el que agrada i no agrada.

    Dius que "es van descomptar", s'han i ens hem descomptat en tantes coses que ja no vindrà d'una...

    El que no m'agrada són els funcionaris del cel, ni els venedors de parcel·les al cel...

    Però el setè cel quin plaer, si no existís l'hauríem d'inventar...

    De tota manera el millor cel és el que hem inventat dins de cadascú de nosaltres, en coneixem els núvols, la pluja, el sol, la lluna, el silenci i el seu eco, les paraules que voleien com estels, és el cel on hi ha el pont per arribar a l'altra riba, on hi ha les flors que ens regalen els seus pètals, aigua per la set i la set d'anar a la font..., on som música de la seva música, on hi ha l'enclusa i la fornal que és on forgem la nosatra vida i donem tremp al nostre viure, on compartim tot el que tenim que és el que som..., un cel on no hi ha camins ni horitzons, nosaltres som el camí..., hi vivim i morim, però compartim i ens estimem per camins de vida humits de passió...

    No, no, només m'he pres un cafè, això sí, curt però amb cos...

    Visca el setè cel.
    onatge

    ResponElimina
  9. Fanal blau, n'inventarem tants com calgui i com en tinguem ganes.

    Striper, el setè cel és un bon lloc per començar i també per acabar... :)

    Estrip... hi continuarà sent...

    onatge, gràcies, doncs cadascú cap al seu cel particular... sense cap dubte és el millor, per a cadascú, és clar!

    ResponElimina
  10. Hi deu haver tants cels com somnis i il·lusions hi pugui haver en aquest món. És a dir, infinits :)

    ResponElimina
  11. És un cel meravellós, té la virtut de ser el set cel, no el cel estripat... Ja se'n ha cuidat l'amiga de tots de fer-hi el que s'ha de fer per encantar-nos i fer-nos sentir el sèptim cel tant en el dibuix com en l'escrit. Quina voluntat de treball té aquesta persona...Admira. Anton

    ResponElimina
  12. Què bonic! Cada dia ens sorpens amb aquests dibuixos tan i tan fantàstics.

    ResponElimina
  13. Ja ha arribat el setè! El meu, com el de cadascú, suposo, és el meu refugi, el meu paradís, el meu dia a dia i la meva essència, també el meu geni, perquè és imperfecte, però tan humà...

    ResponElimina
  14. Reals, inventats, dibuixats, somniats... tan se val. Cels de llibertat, són els que haurien de poder tenir cadascun dels éssers d'aquest planeta.

    Un preciós dibuix que em fa sentir en el setè cel!

    Bona nit!
    ;)

    ResponElimina
  15. Després d'onatge ja no cal dir res:)
    Fas unes col·leccions delicioses: dibuixos, fotos, paraules, esperança...

    ResponElimina
  16. Infinits, Caterina... així clar que es descomptaven...

    Anton, gràcies, moltes gràcies.

    kweilan,gràcies per la teva constància!

    Cèlia, realment cadascú s'ha de buscar el seu o els seus. Si ens descomptem millor.

    assumpta, doncs benvinguda al setà cel.

    Noves Flors, gràcies... realment onatge ho explica molt bé.

    ResponElimina
  17. Hay cielos infinitos como infinita nuestra imaginación..la preserverancia y constancia de seguir viéndolos desde otro matiz es lo que cuenta.
    me encanta ese color lila.
    besos, Carme.

    ResponElimina
  18. Ja hem arribat al setè cel (i més amunt) amb els teus dibuixos!

    ResponElimina
  19. Preciós el teu setè cel, Carme. He estat uns dies enfeinat i vaig endarrerit. Ja he vist que has penjat enèsims cels, més amunt. El que tens avui de foto de capçalera és també molt bonic.
    I sí, hi ha tants cels imaginats, no només com persones hi som, si no també segons el dia, l'estat d'ànim o el que ens estigui esdevenint, engendrem un o altre cel dins nostre.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari