I el sisè cel està copiat...
diu Sisa.
Com tots els altres, dic jo, però aquest és ...
Un cel de L'Assumpta
Vaig començar a comptar cels... sense pensar res.
Amb l'aportació de Fra Miquel i Sisa
m'han fet venir ganes d'arribar al setè.
De fet potser em vaig engrescant i acabo arribant
al vint-i-u o al vint-i dos ... o al vint-i-sis... ja veurem.
Us deixo aquests núvols de tempesta i la cançó d'en Sisa.
Història certa dels set cels.
Set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap.
Jo vull plaça a l'ascensor per anar pujant-hi.
ResponEliminaCarmeeee!!!
ResponEliminaHo sabia! Sabia que et quedaria genial!!! :-)))
Ja em pots ben creure que m'encanta! ;-))
He obert dues vegades la teva pàgina jejeje en una vaig escrivint i a l'altre vaig escoltant en Sisa cantant la cançó dels seus i els teus cels :-))
Gràcies!! :-))
Una de les meves cançons preferides de'n Sisa i la interpretació que en fas és GENIAL.
ResponEliminaM'encanta aquesta cançó i la foto és genial, no cal ni dir-ho, fa fotos molt bones l'Assumpta i a sobre les fa amb el cor i amb un somriure segur, felicitats a les dues! tu per penjar-ho i ella per regalar-nos aquestes imatges i el dibuix que tu has fet m'agrada molt :)
ResponEliminacOMBINACIÓ DE FOTO MÉS CANÇÓ = una meravella!!
ResponEliminaBonica manera de començar el diumenge. La foto de l'Assumpta, és preciosa i el teu dibuix ho ha sabut transmetre perfectament.
ResponEliminaL'acompanyament d'en Sisa és la cirereta perfecta.
Ooooh! com m'ha agradaaaaat!
vés amb compte, que comptar cels pot ser viciós, afortunadament
ResponEliminaHo brodes... Quina persona més fina, delicada, exquisida... Hi tens la ma trencada i obeeix... quin ratolinet,
ResponEliminaaquest no va a fer forats als sacs de gra.Jo diria que és un dels dibuixos que més m'han impressionat per la seva perfecció...Et felicito i gràcies per tots aquests post amb el tema del CEL... Continua si et ve de gust que el gust també és nostre...
Senyora cuinera, serviu-nos plats que ens feu venir més gana.Anton.
Els cels poden ser tan i tan espectaculars... Ja saps com m'agraden i aquest és preciós.
ResponEliminaEt felicito pels dibuixos que fas, són fantàstique les teves reinterpretacions, Carme!
Abans he passat depressa que haviem de marxar :-)
ResponEliminaAra ja he tornat i li acabo de ensenyar el teu dibuix a Josep Lluís!! jeje
Li ha agradat moltíssim!! :-))
Petonassos!!!
carme...
ResponEliminame sembla que al setè cel ja hi ets. no diu sisa que l'has engendrat dins el teu cap?
t'imagines si les persones mos quedéssem embarassades pel cap?
amb les mans al clatell o al cap, a vegades també notem los pensaments com se mouen a dins, com fan patades, volteretes, com se giren o s'estan quiets...
(durant uns dies he pensat que potser estaves disgustada amb mi. espero que no)
una abraçada, carme, i caricietes al setè cel
Tens un talent especial. Et donen una foto -fantàstica la de l'Assumpta- i tu en fas un dibuix encantador. Felicitats!
ResponEliminaAra ja es nota la felicitat del 7º.
ResponEliminaFelicitats pels teus "cels" i sobretot per aquest...tot plegat és fantàstic..em tens impressionada..de debò...Ai quins temps quan era el temps d'escoltar en Sisa....( vull dir que em recorden els temps de la facultat...)
ResponEliminaFrancesc: mira-te'l, ell! Ara diu que vol pujar-hi amb ascensor! :)
ResponEliminaAssumpta gràcies per la foto... hauré de canviar el forma t dels comentaris perquè no s'hagi d'obrir dos cops. Ho faré gràcies maca.
McAbeu, gràcies
Cesc, gràcies i felicitats, et desitjo tots els cels... fins al trentè cel...
Gràcies Mireia, tu també tens un cel preciós!
-assumpta- això dels cels sempre és bonic. Gràcies maca.
perdoneu... ara he de marxar... continuo després amb la resta de comentaris.
M'encanta la cançó i tots els cels que has dibuixat!
ResponEliminaBon diumenge Carme!
Jesús... viciós? ja em veig buscant cels a la desesperada per tot a la catosfera... :)
ResponEliminaAnton, doncs continuarem... a veure fins on arribo.
Gràcies, Rita, no tens pas algun cel, si et plau?
Assumpta, ara he fet el dibuix una mica més gran. Més no m'hi atreveixo que a vegades em queda borrós.
ResponEliminaIruna, vols dir que no els portem tots al cap, els cels? El que no m'ha passat mai és sentir els pensaments com es i és que sempre queden coses noves per experimentar...
I no, no estic disgustada... Un petó... de cel a cel.
Gràcies kweilan, maca!
ResponEliminaStriper, vaig cap al setè... uix quina responsabilitat...
Elvira, sí noia quins temps eh? Temps d'escoltat Sisa...
Joana, m'acomiadaré de l'estiu amb una foto trobada a casa teva... no sé si és teva.
Sí!! Està més gran!! :-))
ResponEliminaQuè bé t'ha quedat, Carme!! de veritat que ets la inventora de l'impressionisme-paint-blog :-))
Mentre no el facis més gran que l'original no et quedarà borrós :-)
Si tu cliques a sobre el dibuix et sortirà el propi dibuix en la mida original en que tu l'has guardat. Doncs fins aquesta mida et sortiria bé :-)
De totes formes, hi ha una forma per "assegurar" que no et quedi borrós.
Quan tu miris el codi HTML de la foto veuràs les mides "width" (ample) i "height" (alt) que tu has triat. Si segueixes mirant els numerets, veuràs que més endavant hi ha un "400" just enganxat darrera una "s" minúscula.
Sense cap por, canvia aquest 400 per un 1600... així estàs donant més marge a poder ampliar la foto :-)))
El cel de tempesta que remou la terra del seu ensopiment.
ResponEliminaAssumpta, aquesta és la mida que més o menys els dibuixo... gràcies per les teves informacions.
ResponEliminaMarta, esperem la pluja...
sempre posant bocinets de cel, eh?
ResponEliminauna abraçada, estimada carme!
Ara està molt gran!!! És maco de totes maneres jejeje
ResponEliminaCarme, et fa res si el copio el dibuix? :-))
Començo a comptar i no sé quan aturar-me... Fanal blau. Petonets de bona nit
ResponEliminaAssumpta, és tot teu, si jo copio el teu cel, només faltaria que tu no poguessis copiar el meu! Segur que tu li trobes la mida millor i més bonica. Jo fent proves, ja ho veus. Petonets de bona nit i fins demà ;)
Ja suposava que em diries que sí!! :-)
ResponEliminaPetonets de Bona nit!!
Fins demà... ben d'hora jejeje ♥
Que més es pot dir! Un cel preciós, foto i dibuix. M'estan agafant ganes de buscar algun cel que hagi fotografiat i enviar-te'l. El cas és que tinc un munt de feina i no em puc entretenir gaire.
ResponEliminaUna abraçada Carme, i fins el proper cel.
Fra Miquel, no hi ha pressa... si quan puguis i tinguis temps i ganes me n'envies un jo ho intento, sense cap garantia de res. N'hi ha uns de l'Assumpta que els he esborrat cinc cops i en aquest va sortir... Home, jo diria que em faria il·lusió posar-ne un de teu, al menys per agraïr-te la teva aportació. Bona nit.
ResponEliminaMare meva, quins cels més preciosos!!!!
ResponEliminaEncara que en la meva terra aquests núbols són senyals de vent de dalt...
Carme, aquest M'ENCANTA!!! I crec que no m'equivoco si et dic que aquest és el que més m'agrada de tots els que he anat veient... BRUTAL!!!!!
ResponEliminaLa cançò és una de les meues preferides, de fet vaig començar el blog fent referència al seté cel.
ResponEliminaEl que no m'imaginava és que es pogués pintar tan bé.