Foto de Mon-Ra-Mon
Camino peus nus, a la platja.
El temps batega com un ocell caigut
i es fan lentes les hores.
Contemplo la immobilitat del món.
L'escuma blanca als peus,
compta els minuts o els segons
que no tenen pressa,
fujo rere un pensament.
Quan torno, el moviment ha començat.
Els peixos pescats cuegen a la galleda.
Això em porta records anyorats d'anys enrrera.
ResponEliminaBona imatge...com sempre ;)
la imatge molt maca! Però això de la pesca em porta mals records (hores de paciència-avorrides fent companyia ...)
ResponEliminaNomés he anat a pescar un cop a la vida i me va encantar. M'ha agradat recodar a través del teu poema aquelles sensacions que em va provocar l'experiència :)
ResponEliminaEls peus nus...passejant per la platja, records d'antic,fins que el pescador veu cuejar els peixos... moltes sensacions per posar al nostre cove de sensacions, potser enyorades.
ResponEliminaI dibuix, com sempre...encantador.Anton.
Vinc de casa de l'Anton (rebaixes) amb un somriure pel seu escrit, i llegint-te a tu, encara s'em fa més gran.... enhorabona per escriure així Carme :) Un petó
ResponEliminaPassejar a la platja... a la tardor... a la vesprada... fantàstic! Si o no? La millor manera d'evadir-se
ResponEliminaAvui, a més de gaudir per la combinació dibuix i paraules a les que ens tens acostumats, em trobo amb l'agradable sorpresa del model que has escollit.Gràcies. Casualment avui he dedicat el post a Castelao que també combinaba extraordinariament bé dibuixos i textes.
ResponEliminaUna abraçada.
No m'agraden els peixos cuean a la galleda.
ResponEliminaRecordo la foto! ;-))
ResponEliminaTu ets "pescadora" de fotos, Carme... Les pesques i les interpretes :-)
garbí24, gràcies, provocar records a mi ja m'agrada...
ResponEliminamireia, jo de pesca res de res... només d'observadora i passejadora...
Caterina, jo també hi he anat poquíssim, potser un parell de cops.
Anton, moments inventats, fent tot un collage de sensacions diverses pescades aquí o allà.
Gràcies, Cris, fer somriure sempre és un plaer.
Tati, realment fantàstic, si pots, si tens el mar a prop...
Mon-Ra-Mon, d'aquí, d'allà, vaig arreplegant fotos boniques. Sou molts que en feu, de fotos boniques!
Striper, a mi tampoc gaire, la veritat... era l'expressió com per tornar a la realitat. la dura realitat.
Assumpta, vaig pescant... sí, tens raó. Com prova la tardor? Encara s'ha sentit caloreta avui per Barcelona.
que bonic..m'agradaria esser aprop del mar , ara mateix i sentir l'escuma als peus
ResponEliminabon dia !