dimecres, 23 de setembre de 2009

Pescadors

Foto de Mon-Ra-Mon

Camino peus nus, a la platja.
El temps batega com un ocell caigut
i es fan lentes les hores.
Contemplo la immobilitat del món.
L'escuma blanca als peus,
compta els minuts o els segons
que no tenen pressa,
fujo rere un pensament.
Quan torno, el moviment ha començat.
Els peixos pescats cuegen a la galleda.

11 comentaris:

  1. Això em porta records anyorats d'anys enrrera.
    Bona imatge...com sempre ;)

    ResponElimina
  2. la imatge molt maca! Però això de la pesca em porta mals records (hores de paciència-avorrides fent companyia ...)

    ResponElimina
  3. Només he anat a pescar un cop a la vida i me va encantar. M'ha agradat recodar a través del teu poema aquelles sensacions que em va provocar l'experiència :)

    ResponElimina
  4. Els peus nus...passejant per la platja, records d'antic,fins que el pescador veu cuejar els peixos... moltes sensacions per posar al nostre cove de sensacions, potser enyorades.
    I dibuix, com sempre...encantador.Anton.

    ResponElimina
  5. Vinc de casa de l'Anton (rebaixes) amb un somriure pel seu escrit, i llegint-te a tu, encara s'em fa més gran.... enhorabona per escriure així Carme :) Un petó

    ResponElimina
  6. Passejar a la platja... a la tardor... a la vesprada... fantàstic! Si o no? La millor manera d'evadir-se

    ResponElimina
  7. Avui, a més de gaudir per la combinació dibuix i paraules a les que ens tens acostumats, em trobo amb l'agradable sorpresa del model que has escollit.Gràcies. Casualment avui he dedicat el post a Castelao que també combinaba extraordinariament bé dibuixos i textes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. No m'agraden els peixos cuean a la galleda.

    ResponElimina
  9. Recordo la foto! ;-))

    Tu ets "pescadora" de fotos, Carme... Les pesques i les interpretes :-)

    ResponElimina
  10. garbí24, gràcies, provocar records a mi ja m'agrada...

    mireia, jo de pesca res de res... només d'observadora i passejadora...

    Caterina, jo també hi he anat poquíssim, potser un parell de cops.

    Anton, moments inventats, fent tot un collage de sensacions diverses pescades aquí o allà.

    Gràcies, Cris, fer somriure sempre és un plaer.

    Tati, realment fantàstic, si pots, si tens el mar a prop...

    Mon-Ra-Mon, d'aquí, d'allà, vaig arreplegant fotos boniques. Sou molts que en feu, de fotos boniques!

    Striper, a mi tampoc gaire, la veritat... era l'expressió com per tornar a la realitat. la dura realitat.

    Assumpta, vaig pescant... sí, tens raó. Com prova la tardor? Encara s'ha sentit caloreta avui per Barcelona.

    ResponElimina
  11. que bonic..m'agradaria esser aprop del mar , ara mateix i sentir l'escuma als peus
    bon dia !

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari