Amb permís de Fra Miquel... ara ja no puc parar de posar Sisa...
El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
Sisa
Un dels tres cels de la Violette Moulin
Es gronxa la claror daurada
damunt les ones.
Juga només,
per omplir-me els ulls
de tanta bellesa que sovint
em sembla innaccessible.
L'Anton ha dit:
Juga espill de ma mirada
sense deute, avui, ho donen tot.
El brisall de llum variada
sovintejarà el conhort.
Rellisqui el floc que daura,
obriu les ones i l'escumall
i plaent em besi l'aura
els cabells de grat record.
Oh, mar quanta bellesa
oh, cel cobert de foc
El flum d'ones, riu que besa,
ets miracle de sabors.
Avui que et tinc a vora
per dins meu em devora
la magnitud del teu sol.
sense deute, avui, ho donen tot.
El brisall de llum variada
sovintejarà el conhort.
Rellisqui el floc que daura,
obriu les ones i l'escumall
i plaent em besi l'aura
els cabells de grat record.
Oh, mar quanta bellesa
oh, cel cobert de foc
El flum d'ones, riu que besa,
ets miracle de sabors.
Avui que et tinc a vora
per dins meu em devora
la magnitud del teu sol.
Anton
La claror com
una dama engalanada
damunt de les hores,
com un joc més
et deixa els ulls curulls
amb tota la bellesa
que per a molts és invisible...
una dama engalanada
damunt de les hores,
com un joc més
et deixa els ulls curulls
amb tota la bellesa
que per a molts és invisible...
Onatge
Això és el que en diuen síndrome d'Stendhal, no?
ResponEliminaJe, je, je, Xexu, no crec que arribi a tant. No tinc vertigens, ni em marejo, ni em trobo malament. Potser em trobo tant bé que voldria que no s'acabés, o potser voldria endur-me'n dins més del que m'enduc encara...
ResponEliminaSíndrome d'Stendhal
Bé, ara veig que no m'ha quedat bé l'enllaç... hi torno:
ResponEliminaSíndrome de Stendhal
només ho sembla. Deu jugar, perquè la bellesa és accessible. Amb un poema per exemple o un dibuix.
ResponEliminaJuga espill de ma mirada
ResponEliminasense deute, avui, ho donen tot.
El brisall(falda) de llum variada
sovintejarà el conhort.
Rellisqui el floc que daura,
obriu les ones i l'escumall
i plaent em besi l'aura
els cabells de grat record.
Oh, mar quanta bellesa
oh, cel cobert de foc
El flum d'ones, riu que besa,
ets miracle de sabors.
Avui que et tinc a vora
per dins meu em devora
la magnitud del teu sol.
Anton.
Ostreeees, quin canvi!! :-))
ResponEliminaQueda molt, molt bé!! :-)) Per cert... jejeje... ara tens el cos principal del blog més ample. Pots posar fotos i altres coses de mides més grans ;-))
Arribarem al setè cel? :-)
estrip, segur que ho és d'accessible... només és una sensació...
ResponEliminaAnton, no sé què dir... pujo el poema. Gràcies.
Assumpta, gràcies per avisar-me... vaig a canviar mides d'algunes coses... Arribarem al setè cel, segur, un dia o altre... de fet m'agradaria arribar més lluny encara.
A disposar jejeje :-))
ResponEliminaAnton... m'he permès treure el petit parèntesi (falda) que trencava el ritme del poema.
ResponEliminaEspero que no et molesti.
Preciosa la foto i m'agrada el nou color que li has donat al teu blog. El taronja és un dels meus colors preferits :)
ResponEliminaains... Aquestes imatges de postes de sol em semblen una imatge magnífica de final d'estiu!
ResponEliminaPerò... A què es refereix en Sisa amb el tercer cel?
Com guanyen les fotos en gran, Carme!! Quin plaer veure-les a les teves capçaleres. I quin plaer retrobar-ne les pistes sentimentals als teus duibuixos...
ResponEliminaGràcies, de nou!
Caterina, no canvio gaire de look, jo però a vegades faig proves. M'alegro que t'agradi.
ResponEliminaNúr, és una cançó que se'n diu El setè cel... i els va explicant tots a la seva manera. Potser vol dir que finalment tots els cels els portem dins: inventats, imaginats, ignorats...
Violette, si les fotos són maques, en gran són més maques, encara. Tens raó guanyen molt. I encara me'n queda una... :)
Un petó.
Ostres, nou look! Em sembla estrany però m'agrada!
ResponEliminaSIsa records de la moda de els rinxols i nois amb permanent jo inclos.
ResponEliminaOstres... cada un és més maco que l'anterior! M'han encantat aquests versos... i el dibuix és impressionant! Un petonàs, Carme!
ResponEliminaUna nova cara...m'agrada!
ResponEliminaMa-Poc, a mi també m'ho sembla si no m'hi acostumo el tornaré a canviar... que això no costa gaire.
ResponEliminaStriper, a veure si ens ensenyes alguna foto dels rinxols, doncs...
Tati, gràcies un petonàs per a tu també, bonica.
Gràcies, Sílvia, estava esperant, ja el teu nou dibuix...
ResponEliminaI veig que segueixes dibuixant tant genialment com abans!! Ens anem veient pel món blocaire!
ResponEliminaLa claror com
ResponEliminauna dama engalanada
damunt de les hores,
com un joc més
et deixa els ulls curulls
amb tota la bellesa
que per a molts és invisible...
Salut.
onatge
La buscaré per internet, a veure si la trobo!
ResponEliminaPatrícia, això és un vici! Ara ja no puc tornar enrere. Benvinguda. Ja ens explicaràs ...
ResponEliminaonatge, te'l pujo al post. Bentornat també!
Núr, la posaré al sisè cel, lletra i música...