dissabte, 12 de setembre de 2009

Pedres velles

D'una foto de Jordi Casanoves, el de les Cròniques

Duc els meus passos
sense anar enlloc.
Remors de pedres velles
colors que criden.
Perdent-me pels camins
em trobo sense voler-ho.
Si aquest moment és cert...
jo també potser sóc de veritat.

11 comentaris:

  1. De vegades és un sentiment íntim i inexplicable, fer passos que saps que no et duran enlloc però amb la necessitat de perdre-s'hi! Però la veritat només la sap un mateix, bé i de vegades...

    ResponElimina
  2. Trobo que el poema s'escau a la perfecció a en Jordi, que aquestes paraules li van com anell al dit per les voltes que ens fa donar amb la seva prosa tan particular, i que atrapa de mala manera.

    ResponElimina
  3. Hi han moments en que ens alregra sentir-nos --

    ResponElimina
  4. Certeses i incerteses, pèrdues i troballes....el balancí de la vida

    ResponElimina
  5. I tant que ets de veritat!! :-))

    Em fa molta gràcia quan entro al teu blog i reconec la foto a l'instant :-)
    En aquest cas, com addicta que sóc al Blog d'en Jordi, l'he vist de seguida :-))

    ResponElimina
  6. de vegades és necessari perdre's. molt xulo!

    ResponElimina
  7. gràcies per posar els meus cargols com foto de capçalera...

    és un orgull i un honor, nina

    petonets dolços
    :¬)***

    ResponElimina
  8. M'ha agradat com ho ha explicat l'Elvira...el balancí de la vida...

    ResponElimina
  9. Ser de veritat és sentir i no dubto de que es sent en el teu bloc.

    ResponElimina
  10. Cèlia, a vegades deixant-te portar trobes coses que no esperaves...

    Xexu, m'alegro que t'agradi, això sí que és un repte!

    Striper, sempre ens hauria d'alegrar sentir-nos...

    Elvira, que bonic: el balancí de la vida!

    Jordi, gràcies a tu!

    Assumpta... és que tu ets una experta a Blogville... domines la situació.

    Khalina, tens raó, gràcies.

    Barbollaire, els vaig trobar tant bufons, podria fer un dia diàleg entre cargols:
    - Anem?
    Gràcies a tu, per deixar-me'ls

    Fanal blau, a mi també m'ha agradat molt.

    Cesc, d'acord... sentir... una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari