diumenge, 13 de setembre de 2009

Diàleg de fulles

d'una foto de Sauze

Tan iguals i tan diferents
es busquen i s'apropen.
No saben trobar la distància adequada
ni en l'espai ni en el temps.

- No fa vent, avui.
- No m'agradava el vent, damunt les branques
- Damunt la branca tiba massa i fa mal. Però ara el vent ens fa viatjar.
- No conec encara aquest vent...
- Fa poc que has caigut de la branca...
- Què vol dir viatjar?
- Canviar de lloc, sentir i veure i trobar coses diferents de les que hi ha al teu arbre.
- Tu has viatjat molt?
- Una mica, només.
- T'ha agradat?
- Sí, vaig venir des de les branques que són damunt la teulada fins aquí, a les rajoles del pati.
- Jo tot just he baixat, poc a poc, d'aquí sobre mateix.
- Acosta't, si ve el vent, viatjarem juntes.

I va venir el vent... es van apropar, però sense poder-ho evitar, la fulla més groga, va volar més amunt i més lluny que l'altra.

La fulla verda estava molt trista fins que va veure que el vent l'arraconava, entre la font i el riu, va conèixer una aigua diferent a la de la pluja i allà va trobar tot un munt de fulles grogues, verdes, ocres, marrons, unes fulles lleugeres i d'altres que no ho eren tant, allà estava bé, havia trobat la companyia que desitjava.

16 comentaris:

  1. Que bonic, Carme,
    m'ha encantat el diàleg de les fulles,
    la imminència de la tardor...

    ;****

    ResponElimina
  2. Es com la vida mateixa i, avui, el dibuix, t'ha sortit especialment bonic! Quina sensacio d'inici de tardor...

    ResponElimina
  3. Un diàleg que de segur es ben cert.

    ResponElimina
  4. Ara es faran companyia al terra , les escombraran , les apilonaran...podran aturar-se i fer-la petar...res de diferent del que fem nosaltres...
    Bonic diumenge tardoral!

    ResponElimina
  5. Quasi no tinc paraules...una faula de fulles...metàfora de la vida mateixa,(com ja han dit abans) dels seus viatges, separacions, trobades...em deixaré transportar pel vent com una fulla, no sé si ja una mica grogosa, i a veure on em porta

    ResponElimina
  6. Fins i tot entre les fulles n'hi ha de més experimentades que altres. Però temps al temps, i amb bona companyia, segur que la fulla acabada de caure viatjarà molt també.

    ResponElimina
  7. Visca, visca, viscaaaa els colors de la tardor!! :-))

    M'encanta el dibuix d'avui!! ;-)

    ResponElimina
  8. Fulles iguals, fulles diferents... en la diversitat es troba la riquesa, encara que no sempre en siguem conscients...

    ResponElimina
  9. sovint oblidem que la tardor hi és tot l'any... com la primavera i l'estiu, com el fred d'hivern que ens pot embolcallar en ple agost...

    petons tardorencs... i primaverals!

    ResponElimina
  10. no hi ha moment diferent més sentit que el què ens omple de aire veritat' impressionant.

    ResponElimina
  11. especialment maco..
    un peto de diumentge

    ResponElimina
  12. Tal i com són els viatges... De vegades els llunyans i exòtics no ens apropen tant de les persones com alguns més curts i potser locals que arriben a ser vertaders viatges sentimentals.

    ResponElimina
  13. Al fin y al cabo, la naturaleza siempre acaba por unir a almas tan dispares y tan parecidas a la vez.
    Hermoso cuento lleno de aprendizaje. Me gustó que una imagen así evoque tanta sabiduría.

    Besoss, Carme.

    ResponElimina
  14. hypatia, gràcies... falta pocs dies per la tardor, m'agrada la tardor.

    Cèlia, a gaudir de la tardor, té tantes coses boniques!

    Striper... i tant.. si les vaig sentir.

    Un diumenge tardoral i núvol, Joana, bona setmana, maca.

    Elvira, una mica grogosa... jo també força grogosa... t'imagine s que anem a parar al mateix piló? Xerrraríem de tantes coses!

    Xexu, segur que farà viatges bonics o potser no li caldrà, si troba el seu lloc...

    Visca la tardor, Assumpta! Crec que a cada fulla caiguda, aquesta tardor... em recordaré de tu!

    Montse, tots som iguals i tots som diferents i si ho sabem aprofitar bé... hi guanyem molt!

    Gatot tot depèn del punt de vista!

    Cesc, volar amb el vent... pot ser bonic, oi?

    sargantana, gràcies!

    Violette, com m'agrada la teva interpretació! Molt! Cada dia gaudeixo més dels viatges propers.

    Gracias por la imagen, Sauce, la vida o el viento junt a o separa nuestras almas... però nosotros también podemos dirigir un poco nuestros pasos.

    ResponElimina
  15. M'ha agradat molt aquest diàleg entre fulles!
    El que em sap greu de pensar, és que quan de veritat són lliures... és quan ja cauen...
    Tots m'agraden, però el dibuix d'avui el trobo especial.
    Bona setmana!
    ;)

    ResponElimina
  16. Deixar-se portar pel vent, si fóssim fulles... però jo prefereixo saber sempre on vull anar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari